El Port Tarragona reforça el seu compromís per garantir la qualitat de l’aire

Port Tarragona compta des de l’any 2002 amb diversos equips de control atmosfèric amb l’objectiu de vetllar per la qualitat de l’aire dins del recinte portuari i en els entorns urbans més pròxims. Actualment, disposa de tres equips de control de contaminants majoritaris, set equips per al control de partícules i tres equips de control de compostos volàtils orgànics. Aquests equips mesuren en continu la presència de contaminants atmosfèrics i dades de caràcter meteorològic.

Les dades obtingudes per aquests equipaments són monitorades per l’Autoritat Portuària de Tarragona i també per CROMA – Grup de recerca de cromatografia i aplicacions ambientals de la Universitat Rovira i Virgili. Des de 2010, els investigadors de la URV fan un seguiment de les dades i elaboren un informe anual que permet visualitzar l’evolució de la qualitat atmosfèrica del Port de Tarragona.

Els resultats de 2024 evidencien, un any més, que la presència de contaminants atmosfèrics se situa per sota dels límits establerts per la legislació vigent. El monitoratge tant de contaminants majoritaris com de contaminants minoritaris i de compostos orgànics volàtils (COV) mostra que ni les mitjanes mensuals ni anuals ni els pics horaris han superat mai els topalls establerts per normes actuals.

Així mateix, i amb l’objectiu d’avançar cap a un port desfossilitzat i neutre d’emissions, l’Autoritat Portuària de Tarragona està treballant per a electrificar els seus molls. El projecte contempla, en primer lloc, l’electrificació del moll de Balears -que acull l’operativa de creuers i posteriorment els molls de Cantàbria i Andalusia. Aquesta aposta, que suposarà una inversió de més de 33 milions d’euros entre 2026 i 2028, permetrà augmentar la qualitat de l’aire en el recinte portuari, ja que els vaixells que atracaran en aquests molls s’endollaran a la xarxa elèctrica i podran parar motors durant la seva estada a port.

Una xarxa de control extensa i diversificada

La xarxa de control atmosfèric de Port Tarragona disposa d’estacions, amb funcions diverses, repartides per tot el recinte portuari. Diverses es troben pròximes a l’entorn urbà, amb l’objectiu de controlar com la presència de contaminants derivats de l’activitat portuària impacte en la població més pròxima.

Aquests valors són controlats en viu pel personal de l’Autoritat Portuària de Tarragona qui, en cas de detectar qualsevol anomalia, pren les accions necessàries per a identificar causes i evitar noves anomalies.

Col·laboració amb la URV

Més enllà del monitoratge continu intern i amb l’objectiu de contrastar les dades obtingudes amb un treball científic independent, l’Autoritat Portuària de Tarragona i la Universitat Rovira i Virgili van signar un conveni de col·laboració el resultat del qual és el projecte Caracterització de la qualitat de l’aire al Port de Tarragona i avaluació del seu impacte ambiental. L’encarregat de l’elaboració d’aquest estudi és CROMA – Grup de recerca de cromatografia i aplicacions ambientals de la URV.

Els objectius que es planteja aquest treball, que va iniciar els mesuraments el 2010 i, a partir de 2011 ha presentat resultats anuals, són avaluar les concentracions dels contaminants atmosfèrics majoritaris i comparar els resultats amb els obtinguts en altres estacions del Camp de Tarragona. Així mateix, també fan control en continu de les concentracions de partícules i monitoritzacions mensuals de la presència de compostos orgànics volàtils (COV).

Contaminants majoritaris sempre per sota dels límits legals

Els resultats recollits en els catorze informes presentats des de 2011 i fins enguany (període d’estudi 2010-2024) evidencien que les mitjanes anuals de presència de contaminants majoritaris mai han superat els límits establerts per la legislació actual. A l’estat espanyol, el Reial Decret 102/2011 regula, entre altres, la presència de contaminants majoritaris a l’atmosfera en zones d’immissió.

Diòxid de nitrogen

La mitjana anual de diòxid de nitrogen al Port de Tarragona és de 18,9 µg/m3, segons l’estudi elaborat per CROMA. En cap dels dotze mesos, s’ha superat el límit legal de 40 µg/m3, sent el mes de desembre, el que presenta un valor més elevat (37 µg/m3). En aquest sentit, els investigadors detallen que en els mesos d’hivern, a causa de temperatures baixes i inversió tèrmica, la concentració de NO2 és més elevada. Per tant, els valors d’aquests contaminants estan més determinats per les condicions atmosfèriques que per determinades operatives que es puguin dur a terme al Port. En aquest sentit, la presència de creuers, que es produeix entre els mesos d’abril i novembre, no està directament relacionada amb un increment del NO2. De fet, en els mesos amb activitat creuerística es registren els mínims anuals.

Pel que fa als màxims horaris, la legislació actual els fixa en 200 µg/m3, podent-se superar un màxim de 18 vegades al llarg de l’any. Al llarg de 2024, no es arribar a superar mai aquest topall. De fet, el màxim horari registrat va ser de 103 µg/m3 el dia 5 de desembre.

L’estudi també analitza la comparativa amb altres indrets de la ciutat de Tarragona, gràcies a les estacions de la Xarxa de Vigilància i Previsió de Contaminació Atmosfèrica (XVPCA) de la Generalitat de Catalunya, situades al Parc de la Ciutat, Universitat Laboral i Bonavista. Els resultats revelen que en els mesos de gener i febrer de 2024 la presència de NO2 va ser superior al Parc de la Ciutat que dins del recinte portuari.

Així mateix, l’evolució interanual confirma la davallada de la presència de NO2 a l’aire iniciada el 2022, quan es va passar d’uns valors que se situaven al voltant de les 30 µg/m3 de mitjana anual, a tenir ara una mitjana al voltant dels 20 µg/m3.

Diòxid de sofre

En el cas de la concentració de diòxid de sofre (SO2), la mitjana anual registrada al Port de Tarragona va ser el 2024 de 0,03 µg/m3, una xifra molt per sota del màxim legal que autoritza el Reial Decret 102/2011 que és de 350 µg/m3. La mitjana diària que estableix la legislació actual és de 125 µg/m3. Al recinte portuari tarragoní, el dia amb més concentració de SO2 de 2024 va ser el 15 de maig amb una mitjana de 13,8 µg/m3. Així mateix, és destacable que en els mesos de gener i febrer la presència de SO2 a l’atmosfera va ser nul·la.

A aquests valors, que es troben molt per sota dels que estableix la normativa vigent, cal sumar-hi que des del passat 1 de maig tot el Mediterrani ha esdevingut zona ECA, amb l’objectiu de reduir al màxim la presència de sofres a l’atmosfera. Així doncs, des de l’inici d’aquest més tots els vaixells que naveguen pel Mediterrani han d’utilitzar combustible amb un grau de sofre inferior al 0,10% o comptar amb un sistema de neteja d’emissions autoritzat.

Pel que fa a la comparativa amb la resta de punts de control de la ciutat de Tarragona, la concentració de SO2 sempre és considerablement superior a la resta d’estacions que a la del recinte portuari, si bé en tots els casos també es troben molt per sota dels límits legals establerts.

Ozó

Els mesuraments de concentració d’ozó mostren que la mitjana octohorària anual (les concentracions d’aquest compost es mesures per períodes de 8 hores) de 2024 va ser de 38,6 µg/m3. El més amb la mitjana més elevada va ser abril, amb un valor de 67,6 µg/m3, una xifra molt per sota dels 120 µg/m3 fixats pels Reials Decrets i també per sota de les recomanacions que fa l’Organització Mundial de la Salut, que estableix la mitjana de concentració en 100 µg/m3.

Novament, la comparativa amb les cabines atmosfèriques urbanes (en aquest cas es fa únicament amb la del Parc de la Ciutat) mostra com les concentracions d’ozó són superiors en l’entorn urbà que dins del Port.

Monòxid de carboni

Per últim, l’estudi analitza la concentració de monòxid de carboni. La legislació determina que el valor límit és de 10 µg/m3. La mitjana anual al Port de Tarragona és de 0,41 µg/m3. El més amb una mitjana més elevada va ser l’octubre, amb un valor de 2,29 µg/m3 i la màxima concentració en un període de 8 hores es va registrar el 6 d’octubre, quan es va arribar a una concentració de 8,09 µg/m3, una xifra dos punts per sota dels límits legals.

Electrificar els molls, clau per a la descarbonització del Port

Malgrat que les xifres recollides per aquest informe determinin uns nivells de qualitat atmosfèrica molt per sota dels topalls legals, Port Tarragona té un compromís ferm amb la descarbonització de l’activitat logística i portuària. Un dels projectes cabdals és l’electrificació dels molls. Actualment, està treballant en el projecte per a l’electrificació del moll de Balears. Es preveu que comenci l’any vinent amb l’objectiu que el 2028 els creuers que atraquin en aquest moll puguin connectar-se directament a la xarxa elèctrica i, per tant, puguin aturar els motors durant la seva estada a port, cosa que reduirà dràsticament les emissions de compostos contaminants a l’atmosfera. Posteriorment, es procedirà a l’electrificació dels molls de Cantàbria i Andalusia.

La inversió ja compromesa per a la primera fase del projecte, que cobreix una potència de 8 MW, ascendeix a 21,85 milions d’euros (sense IVA). A aquesta quantitat cal afegir-hi una segona fase prevista de 12 MW addicionals, que completaria la infraestructura fins a assolir els 20 MW totals. Aquesta ampliació suposaria una inversió estimada de 12 milions d’euros addicionals, situant la inversió global del projecte al voltant dels 33,85 milions d’euros.

Amb l’electrificació d’aquests quatre molls, Port Tarragona no només s’alinearà a l’estratègia estatal en matèria d’electrificació portuària i complirà les directrius europees, sinó que farà una important passa envers un port desfossilitzat i neutre d’emissions.