El grup de Dames i Vells de Tarragona presenta el dia 8 de març, per primer cop, el ball cantat de Sogra i Nora. Tindrà lloc al passeig de les Palmeres, a les 12.00, 13.00, 17.00 i 18.00 hores. En cas de pluja, passarà a fer-se a l’Antiga audiència. La representació, on participen dotze actrius fent papers tant de dones com d’homes, recupera un text oblidat, que gira al voltant dels desentesos entre una sogra i una nora. Parlem amb Oriol Grau, director del ball, i Montse Teuler, l’actriu que dona vida a la sogra.
Què us ha portat a voler recuperar un text que estava oblidat?
Oriol Grau: Hi ha diversos motius. Primer, que les dones de ‘Dames i Vells’ tinguessin l’oportunitat de fer d’actrius. Vam dir ‘recuperem alguna cosa de patrimoni que estigui oblidat en el temps’, un d’ells era el de Sogra i Nora, datat de l’any 1877. Vam trobar que hi havia una noia de la Universitat Rovira i Virgili, una llicenciada en filologia, que havia fet el seu treball de fi de grau sobre aquest ball. Li vam demanar que ens el deixes, i sobre aquest hem creat aquesta versió de 2025. La història encara és la mateixa: tot passa dins d’una casa, hi ha una sogra amb el seu marit, una nora amb el seu marit, criats, la veïna, el doctor, l’alcalde… Tots els personatges són exactament iguals, però hem canviat la intenció. El 1877 eren homes, vestits de dones, rient-se de dones que es barallen. Ara totes les actrius són dones, i només això ja canvia la força.
Fins a quin punt s’ha respectat el text original? Quines modificacions s’han fet?
OG: S’ha respectat molt poc. Sí que hem deixat algunes paraules, algunes expressions que ens anaven bé… Em ve al cap ‘bruixa rematada’, del text original, o algunes paraules molt tarragonines que ens agradaven. Els acudits antics, per exemple, avui en dia ja no funcionen, per això els hem canviat tots, no hem aprofitat cap versot sencer. Queden els noms, els noms sí que són originals. A més, era un text masclista. Hi ha alguns versos, com aquells que diuen coses com que la dona s’ha de casar, dels que ara nosaltres en fem burla.
“Ara totes les actrius són dones, i només això ja canvia la força”
Quina intenció hi ha rere de presentar el ball el dia 8 de març, dia de la dona treballadora?
Montse Tauler: Que servim en safata moltes coses que passen a les cases. Més d’una dona podrà pensar en algun moment ‘carai, això em sona’. Reivindiquem que som fortes i valentes, que tirem endavant les coses.
De què tracta Sogra i Nora?
OG: Doncs comença amb dos criats que estan al celler fotent-se el Chartreuse de la mestressa. Han acabat de treballar, es fan l’última copeta i se’n van a dormir. L’endemà quan s’aixequen la mestressa ja ha fet de tot, i comença a despertar els criats i a renyar-los. També renya a l’home, al fill… a tothom. Ella és la que ho porta tot, és el motor de la casa i veu que tots els altres van a remolc. Ella no només porta els nens a col·legi i els va buscar, sinó que també s’encarrega de la seva sogra, que és per tant la sogra de la sogra. Ella ho fa tot, com aquestes àvies que no es jubilen mai. Hem posat el focus en aquest personatge, perquè en l’original és dolenta gratuïtament, però nosaltres la justifiquem, no és que sigui dolenta, és que és la que estira el carro. Jo crec que moltes dones se sentiran reconegudes en aquesta figura i diran ‘ostres, soc jo’.
MT: De la meva edat, sobretot.
OG: És sàtira, però la sàtira ens fa reflexionar a vegades.
L’actriu que dona vida a la sogra de la sogra és una dona de 95 anys, com ha estat treballar amb ella?
OG: Ja teníem experiència amb ella, va fer teatre de més jove. Ella és una dona que té el cap clar, no pot caminar, però té memòria perquè està acostumada a estudiar textos. L’endemà de donar-li el text ja em deia “ja m’ho sé”.
MT: Està estupenda, de veritat. A més és 100% tarragonina i tothom la coneix.
OG: No és cap obra de caritat, ho fa bé. A més, ens dona una certa categoria, qui treu una actriu de 95 anys a escena? Nosaltres, som capaços. Ens interessava mostrar aquesta cadena de dones que es maltracten entre elles, sempre exigint-se molt, sense veure que els homes no estan fent res.
“És sàtira, però la sàtira ens fa reflexionar a vegades”
Quant fa que assageu per aquesta representació del dia 8?
MT: Gairebé un any deu fer, tot i que hem tingut algun parón, però hem xalat molt assajant. Al principi ho fèiem un cop per setmana.
OG: Hi havia gent que ja havia fet d’actrius, com la Montse i totes les veteranes, però hi havia de més joves que no havien actuat mai. A vegades això ha significat començar des del principi, amb coses com ‘no et posis d’esquena’, ‘mira els altres actors quan et parlen’… però ara crec que està tot molt equilibrat.
MT: No es nota cap diferència entre les actrius, totes estem al nivell.
Hi ha cap perfil de públic en actes com aquest?
OG: No ho sabem, serà una incògnita. Jo penso que serà públic general, homes, dones, nens, gent gran…
MT: Com a Dames i Vells.
OG: Aquí potser apropem a una gent que no va a veure Dames i Vells perquè és molt marrà, i realment Sogra i Nora no ho és tant. És més enginyós, i potser apropa a aquells que Dames i Vells els fa repelús. Esperem que hi hagi moltes dones, perquè va dirigit a tothom però especialment a elles.
I com penseu que anirà a l’hora d’arribar al públic més jove, que potser costa més?
OG: Crec que l’humor ens farà arribar al públic jove, fins i tot a la canalla. No deixen de ser pallasses: són personatges exagerats, criden, fan comèdia…
MT: Tots són personatges estripats. Donem un missatge però sempre de manera divertida, sense ofendre a ningú mai.
OG: O sí, perquè parlem de Vox, per exemple… els ultrafachas s’ofendran, però vaja…
“Donem un missatge però sempre de manera divertida”
Es convertirà això en una representació anual, com és el cas de Dames i Vells?
OG: Esperem que sí, que cada vuit de març sigui la cita obligatòria. Que hi hagi gent que digui ‘jo vaig a la manifestació’ i altra que digui ‘doncs jo vaig a veure Sogra i Nora’. Aquest ball ens ha d’enterrar, tant de bo es continuï fent sempre.
