La neteja viària, una assignatura pendent

Avatar photo

Els veïns de Tarragona perceben la ciutat bruta per culpa de l’incivisme i els problemes d’implementació d’algunes mesures. Per la seva banda, l’Ajuntament intenta refer el contracte de neteja viària i recollida de brossa, que ha quedat desert en la seva licitació

“La ciutat està bruta”. Aquesta és una de les frases més recurrents que acostumen a emprar els partits de l’oposició i ciutadans a diversos municipis de Catalunya, que veuen deficiències en la neteja viària dels seus carrers. Un tema cíclic en cada mandat, molts cops marcat per les percepcions que té cadascú i que s’intensifica quan arriba l’època electoral. Evidentment, Tarragona no és cap excepció i tampoc són poques les veus que assenyalen les mancances de la neteja viària.

Quantificar aquestes queixes és complex, donat que una de les poques dades públiques que tenim són de 2016. En aquell cas, la segona onada de l’enquesta ciutadana ‘Valora Tarragona’ reflectia que un 76% de les persones preguntades veien la ciutat bruta. Una de més recent és l’enquesta del Gesop que recollia el Diari Mes el 27 de desembre. L’institut d’investigació apuntava que la neteja, la inseguretat ciutadana i el manteniment de l’espai públic eren les tres principals preocupacions dels tarragonins. Tot i que no mostrava números exactes, la dada ja reflectia que l’opinió dels ciutadans sobre la neteja a Tarragona encara era bastant negativa 6 anys després.

Com que és difícil poder mesurar la percepció ciutadana per falta de números actuals que ho sostinguin, les experiències personals dels diferents barris de la ciutat esdevenen una bona eina per assenyalar les deficiències i fortaleses de la neteja a la ciutat. Per aquest motiu, ens hem posat en contacte amb associacions de veïns de diversos punts de Tarragona amb l’objectiu de poder dibuixar un mapa sobre l’estat dels seus carrers.

A més, s’ha de tenir en compte que a vegades aquests conflictes en l’àmbit de la neteja i la recollida de residus tenen solucions difícils i en molts casos no poden ser immediates. Així doncs, també hem intentat parlar amb l’Ajuntament de Tarragona per conèixer l’explicació d’aquestes deficiències que ens han destacat els barris i les actuacions que duen a terme. Desgraciadament, el conseller de Neteja, Jordi Fortuny, ha denegat la nostra proposició per “qüestions d’agenda”.

 

En peu de guerra contra les targetes

Una de les iniciatives que han impulsat la corporació municipal en aquest mandat ha sigut la implantació dels contenidors tancats als barris de Bonavista, el Serrallo i Cala Romana. Els resultats numèrics del nou sistema han estat clarament tot un èxit. El conseller Fortuny destacava en roda de premsa que s’havia “assolit els objectius d’Europa pel 2025” a tots tres barris. “L’objectiu és una recollida selectiva del 55% i al Serrallo s’ha arribat al 68,27%”. A Cala Romana l’índex és del 49% i a Bonavista del 53%”, comentava el conseller. Si a aquestes dades s’hi afegeixen altres recollides selectives (voluminosos, poda, tèxtil, roba i oli), la selectiva bruta del Serrallo seria del 72%, a Cala Romana del 55% i a Bonavista del 58%.

Tot i que alguns números avalen la iniciativa, aquesta ha comportat conflictes a certs barris. Segurament, el més destacat és el de Bonavista. Loli Gutiérrez, la presidenta de la seva associació de veïns, explica que “les targetes a vegades no funcionen i s’acumula les bosses de brossa al costat”. Una situació que també es repeteix a Cala Romana. “Quan no funcionen els lectors, la porqueria es queda al costat dels contenidors creant males olors i incomoditat”, apunta Belén Marrón, presidenta de l’Assicació de Veïns del barri de Llevant.

Loli Gutiérrez va inclús més enllà amb la queixa i cataloga la iniciativa de “endarreriment”. “Els veïns no volen utilitzar la targeta i reclamen una concentració. No pot ser que et posin una multa per no ficar la brossa en un contenidor tancat”, relata. La presidenta de l’associació assenyala que en alguns casos la brutícia és causada per l’incivisme, però en d’altres el problema rau en el fet que molta gent no té la targeta o no pot anar a tirar la brossa els dies marcats.

Pel que fa a la neteja viària, Loli Gutiérrez també és força crítica i troba a faltar realitzar més neteja general, donat que “fa tres anys que a Bonavista no se’n fa una”. En aquest sentit, reclama que la netejadora passi cada setmana en lloc de cada 15 dies o tres neteges generals a l’any.

A Cala Romana, aquests problemes entre els veïns no han sigut tan greus. En canvi, els conflictes han arribat en èpoques de major afluència a la zona de platges. Belén Marrón remarca que “cada vegada que arriba la temporada d’estiu o hi ha activitats al Tennis Tarragona, la brossa s’acumula al voltant dels contenidors perquè no la poden tirar”. “Tenim bona relació amb l’Ajuntament, en tenen constància i fan el que bonament poden”, puntualitza.

D’altra banda, Belén Marrón també comenta que hi ha desafecció al barri perquè els van prometre beneficis fiscals per reciclar millor i aquests no han arribat encara. Una mesura que, en un principi, hauria d’incorporar-se entre el 2024 i 2025 amb el nou contracte de neteja. Tot i això, destaca que la neteja i la brossa és “només un problema més del barri” i recalca que centren els seus esforços a demanar l’accessibilitat a la platja per a persones amb discapacitat i cotxets.

 

Brossa a les cantonades

La Part Alta és un dels barris en què la neteja es converteix en missió impossible. Carrers estrets, presència de turistes, trànsit de persones constant i molta restauració. Un cúmul que fa que la Part Alta “no estigui neta”, denuncia el president de la seva associació de veïns, Manel Rovira. En el seu cas la llista de greuges és allargada i culpabilitza l’Ajuntament de “donar excuses sense aportar solucions” quan es posa en contacte amb ells.

“Els contenidors sempre estan plens a les 10 del matí i bruts, al mateix temps que hi ha gent incívica que tira directament la brossa a les cantonades”, relata. Manel Rovira exposa que la situació general del barri empitjora, que “l’Ajuntament ha abandonat completament la Part Alta” i que cada vegada hi veu “més cotxes i brutícia”. A més, avisa que els focus d’aquesta brutícia “sempre són als mateixos llocs” i posa en dubte la vigilància que s’hi aplica. Probablement, les 28 càmeres de videovigilància que hi instal·larà la corporació municipal seran una bona manera de mantenir a ratlla els incívics, però encara no podem saber la repercussió exacta que tindran.

L’arribada del nou contracte de la brossa no aporta molta esperança per a Manel Rovira, que creu que es repetiran “els mateixos problemes que amb el vell”. El contracte podria portar a la Part Alta a tenir una recollida porta a porta, una alternativa que la considera “una bona opció per al barri”. De totes maneres, és força escèptic amb la seva aplicació en els pròxims anys. “Fa temps que sento a parlar del porta a porta a la Part Alta i no s’ha fet res. Fins que no ho vegi, no m’ho creuré. Potser un altre Ajuntament ho farà, però aquest no”, conclou frustrat.

Mari Carmen Puig, presidenta de l’associació de veïns del barri del Port, també expressa que “el barri està brut”, però en el seu cas remarca que aquests últims anys “han augmentat la neteja”. A la zona del Port els problemes més crítics són els dels solars buits, que s’omplen de runes i deixalles; els mobles al costat dels contenidors, i l’augment de l’incivisme. Mari Carmen Puig demana en aquests casos que sigui l’Ajuntament qui s’encarregui de netejar els solars -encara que ells han dit que no ho poden fer-, major informació sobre el telèfon verd, afegir cendrers a les brosses i ser més durs amb les multes.

 

Els últims contenidors soterrats

A Sant Pere i Sant Pau, l’incivisme i els mobles als contenidors són també les qüestions que més preocupen. Luis Trinidad, president de l’associació de veïns, avisa que molta gent truca al telèfon verd perquè li recullin els voluminosos, “però encara queden bastants que ho continuen tirant al costat dels contenidors i t’hi trobes pisos sencers”. El representant dels veïns apunta que a la zona nord de la ciutat acostumen a arreplegar uns 3.000 quilos diaris de voluminosos.

Pel que fa a l’incivisme, considera que és “un fet que s’ha d’atacar, perquè si no  continuarà igual”. Luis Trinidad agraeix la feina que fa la Unitat de Medi Ambient (UMA) per multar aquestes persones, encara que la troba “insuficient” per resoldre-ho.

A banda d’aquests dos àmbits, el gran problema són els contenidors soterrats. El 2007 es va posar en marxa aquest sistema, però el 2018 es va decidir acabar amb ells. Aquest any hauria de ser el de la fi definitiva dels contenidors soterrats amb l’eliminació de les últimes illes, després que la majoria ja hagin desaparegut de la ciutat. Luis Trinidad assenyala que a la zona nord “hi ha alguns punts on es nota l’incivisme i hi ha percepció de brutícia per culpa de les brosses que deixen fora”. Aquests espais acostumen a ser els llocs en què es troben aquests contenidors, per la qual cosa celebra que per fi se’n puguin desempallegar. Tot i això, s’enfada perquè “SPiSP i els barris sempre som els últims” en aquesta mena de processos.

Desert

El 28 d’abril d’aquest 2023 s’hauria de posar punt final a un contracte de brossa i neteja que portava vigent des del 2002. La licitació del nou contracte era una de les grans fites que s’havia marcat l’Ajuntament de Tarragona de cara a aquest mandat, per aplicar-hi canvis adaptats a realitat actual de la ciutat i també per no haver de prorrogar de nou el de fa dues dècades.

Finalment, el setembre de l’any passat es van aprovar els nous plecs i condicions al Consell Plenari. Un pas que, segons el conseller Fortuny, havia de suposar “un canvi substancial en la neteja i manteniment dels nostres carrers i de la nostra ciutat, però alhora també el compliment amb escreix en mesures mediambientals i socials”.

El contracte comportava inversions de sostenibilitat amb la renovació del 50% de la maquinària elèctrica, obtenció de vehicles amb pila d’hidrogen o limitació de la resta. A més, entre altres canvis que plantejava, es preveia aplicar una taxa de la brossa marcada pel grau de reciclatge a cada zona, una de les demandes que exigeix Belén Marrón als barris on ja hi ha contenidors tancats.

El plec va assolir un gran consens amb 22 vots a favor i només 4 abstencions de Ciutadans, Partit Popular i En Comú Podem. Però va ser a la licitació quan van aparèixer tots els problemes.

El contracte es regia en cinc grans lots: Servei de Transport i recollida de residus municipals, de neteja viària i d’informació i educació ambiental (19 M€/any); servei de neteja de platges, solars, terrenys i camins municipals (892 mil €/any); servei de gestió de la deixalleria municipal (592 mil €/any); control d’execució del servei i qualitat del servei (225 mil €/any), i plataforma intel·ligent de ciutat (157 mil €/any). A l’hora de la veritat, cap dels tres primers lots van obtenir l’interès les empreses i van quedar deserts.

“No està ben fet. No pots demanar amb la mateixa suma de diners que anys anteriors l’hidrogen, maquinàries elèctriques, xips als contenidors i més recorreguts. Les empreses diuen que falten prop de 3M o 3,5M”, exposa Ángel Martín de Sande, president del Comitè d’Empresa i secretari de sanejament urbà  de la UGT a Tarragona.

Els treballadors de la UGT van ser dels més durs a l’hora de mostrar l’enuig pel fracàs de la licitació. De fet, van inclús demanar la dimissió del conseller Fortuny perquè creien que els treballadors quedaven desprotegits amb aquesta situació, tot i que se’ls havia promès que estarien “blindats” i havien aconseguit el compromís del mateix conseller. El mateix Fortuny calmava les aigües en la seva primera roda de premsa i garantia l’augment del 8% dels salaris, que està previst al plec, i el manteniment dels llocs de treball. “Els treballadors estan blindats per l’estructura de costos perquè són els millors treballadors de la neteja que tenim”, puntualitzava.

Ángel Martín de Sande, però, rep amb escepticisme aquestes paraules. “Aquí tot equival als diners. Quan a l’empresa no li donin els números, diran que no ens poden pagar i que els convenis no pugen. Per això, estem preocupadíssims”.

Refer la feina

El president del Comitè d’Empresa assenyala a l’equip de Fortuny, que considera que no s’ha volgut assessorar de cap enginyeria. Per això, demana que no s’hi apliquin “pegats” i tornin a fer un plec de condicions amb més diners. Si no es fa d’aquesta manera, creu que acabarà sent “un nyap total”. Per la seva banda, el president de la Federació d’Associacions de Veïns Segle XXI, Jacinto Moreno, també creu que “s’han quedat curts” amb el preu i defineix com a “lamentable” la situació actual.

Tot i les queixes dels treballadors, el govern municipal tirarà endavant una nova licitació amb alguns canvis, aplicats després de parlar amb les possibles empreses que s’hi poden presentar. Les modificacions es basen a passar de 9 a 10 anys de contracte, la unió del lot 1 i 2, adequar alguns preus a causa de la inflació, flexibilitzar alguns requisits tècnics o augmentar les despeses generals al 7 %. Ángel Martín de Sande creu que algunes de les millores que s’hi volien aplicar queden difuminades amb aquests nous canvis i assenyala un risc: “amb aquestes xifres el que pot passar és que entri una empresa pirata amb què perdríem ciutadans i treballadors”. Pel representant d’UGT, l’augment de 180 mil euros anuals encara és insuficient i es mantenen en la posició de demanar un plec de condicions totalment nou.

Experiències properes

Està per veure quin resultat oferirà el nou contracte i si canviarà la percepció dels ciutadans. Encara que es queixen de la brutícia tarragonina, Jacinto Moreno destaca que “totes les ciutats tenen aquest problema. Primer, per la poca planificació de qui ens governa i, segon, per la falta de conscienciació del ciutadà”.

A l’altra gran ciutat del Camp de Tarragona, Marcos Massó, president de la Federació d’Associacions de Veïns de Reus, també posa en relleu que “la gent no col·laborem perquè els carrers estiguin nets” i considera que “Reus no l’acabarem mai de veure neta perquè cadascú fa el que vol”. Massó, que va ser regidor en el seu moment, entén “les dificultats per pal·liar els problemes de neteja”, però pensa que a Reus ha mancat un augment de personal en els últims anys per fer front al creixement del municipi.

L’Ajuntament reusenc es defensa i explica que “la plantilla ha augmentat de forma considerable amb el canvi d’empresa gestora”. En total, s’han incorporat 21 persones al servei, gairebé totes dedicades a la neteja viària.

De fet, el consistori municipal va introduir aquest 2021 un nou servei de recollida de residus i neteja viària, que hauria de durar 10 anys. Marcos Massó reconeix que no s’han notat gaire els canvis introduïts i que hi ha diferències entre la neteja al centre i al barri. L’Ajuntament, però, té la percepció que han tingut una bona rebuda, ja que hi ha hagut una disminució de les queixes que s’atenen pels canals pertinents. A més, creuen que “la disponibilitat de més recursos materials, a través de la inversió en nova maquinària i més eficient, i de més recursos humans han provocat millores efectives en el servei”.

L’incivisme és probablement el gran tema a atacar, a Tarragona, a Reus i a la resta del territori. En el cas de la capital del Baix Camp ens apunten que han encetat una campanya sota el títol “A casa no ho faries. Al carrer, tampoc” que busca combatre aquestes actituds i que es complementa amb la pressió policial (han comptabilitzat 4.000 denúncies anuals). Unes iniciatives que, juntament amb les millores de la neteja viària del nou contracte, esperen acabar amb la percepció de brutícia d’alguns ciutadans de Reus. Un problema de difícil solució i en què ciutadania i institucions hauran d’anar plegats per mitigar-lo.

Total
0
Shares
Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Notícia anterior

La Massana comença les obres del nou Servei de Tràmits

Notícia següent

Detingut per portar marihuana sota el seient del vehicle, al Segrià

Notícies relacionades