L’artista visual Jaume Amigó inaugura el pròxim dissabte, 1 de març, a les 12 del migdia, la mostra ‘Entre Núvols’ al Tinglado 2 del Moll de Costa del Port de Tarragona. Aquesta exposició, que es podrà veure fins al 27 d’abril, està inspirada en el diari de viatge ‘L’estret camí de l’interior’ del poeta japonès Matsuo Bashô i proposa una reflexió contemplativa sobre el camí vital i la transitorietat de les coses. La mostra permetrà descobrir als visitants el llenguatge artístic d’Amigó, que ha estat sempre marcat pel seu vincle amb el Japó.
Entre Núvols és una nova invitació de Jaume Amigó a la contemplació i el diàleg interior. L’exposició recull obra sobre tela i paper dels últims cinc anys, pintada al seu estudi d’Alzina de Ribelles (la Noguera), amb pigments i terres. També s’hi poden veure, repartides a les diferents sales, instal·lacions i escultures realitzades amb ferro, paper de seda, vidre, fusta, pigment, aigua i ceràmica.
La comissària de l’exposició, Freya Day, explica que l’exposició “ens proposa un recorregut íntim que, com si fos un haiku visual, destil·la la poètica de l’essencial”. Així doncs, les obres que es poden veure al Tinglado 2 del Moll de Costa integren, de forma imaginativa i amb un llenguatge aparentment simple, els cinc elements de la cultura japonesa: terra, aigua, foc, vent i buit. Malgrat que es tractin d’estats de la matèria, tots ells suggereixen, paradoxalment, l’entrada a un espai intangible, comenta la comissària.
Connexió amb la natura
Aquesta contraposició entre el que és corpori -la matèria- i el que és abstracte -el diàleg interior- és un dels trets distintius de l’obra de l’artista de Sant Feliu de Llobregat. Amigó explora les connexions entre la natura i l’ésser humà a través de composicions abstractes que evoquen formes orgàniques i arquetípiques. Així es pot comprovar a Entre Núvols.
Cada part del Tinglado 2 del Moll de Costa del Port de Tarragona s’articula com una capella, on el jo s’esvaeix i ens predisposa a la contemplació de la natura des d’una visió austera i subtil. Són espais recreats perquè les sensacions es condensin i ens envaeixin, on l’artista ens convida a fer aquest recorregut visual de bellesa efímera, que ens parla més enllà del món de les formes. Les pintures estan acompanyades per objectes disposats en l’espai, com si fossin uns nenúfars que suren enmig del buit i evoquen la seva naturalesa dual de lleugeresa i d’arrelament. Aquests objectes permeten mostrar al visitant altres disciplines que també utilitza Amigó, més enllà de la pintura, com ara la ceràmica, el gravat o l’escultura.
Tant les tècniques, com els materials emprats o la paleta de colors, caracteritzada pels tons sobris i naturals, reflecteixen el lligam que Jaume Amigó té amb la cultura nipona, que ha marcat tota la seva obra. De fet, la seva pintura veu de la simplicitat i l’equilibri propis de l’estètica japonesa i gràcies a aquesta senzillesa aconsegueix colpir els espectadors i generar en ells un procés de reflexió i pensament.
Fragilitat i resistència
L’exposició es mou en una constant contraposició. D’una banda, utilitza els cinc elements de la matèria per aprofundir en un món eteri de reflexió i sensacions. De l’altra, juga amb els conceptes de fragilitat i de resistència, reforçats amb els materials emprats, els colors, les formes orgàniques i el treball amb el buit. Així mateix, la comissària de la mostra posa l’accent en el color vermell, que és transversal en totes les obres recollides i que “esdevé un fil conductor que evoca l’energia i la transformació”.
El Japó com a font d’inspiració
Tal com es pot veure a Entre Núvols, Japó és una de les principals fonts d’inspiració de Jaume Amigó. Des de fa trenta anys hi viatja sovint i ha participat en nombroses exposicions en galeries i centres d’art nipons. Així mateix, també ha exposat a diverses països europeus, com Països Baixos, Alemanya o França, a l’Àsia i al Marroc, país que també ha tingut un impacte en la seva obra.
Es pot veure, al llarg dels anys, com els seus treballs incorporen, per exemple, conceptes del jardí japonès, elements de l’adusta ornamentació de l’artesania marroquina, al·lusions al foc, a l’empremta, als solcs, a l’erosió…, sorgides d’anteriors incursions en el món de la ceràmica, el gravat, o l’escultura. A més, es pot veure també com l’impacte d’algunes lectures, enteses com una altra manera de viatjar, prenia forma en els seus quadres.
Amigó ha desenvolupat durant anys, de manera autodidàctica, un llenguatge característic, personal, vinculat a la natura, a les seves transformacions, a la terra, als elements… A més de la pintura, ha realitzat múltiples incursions a l’escultura, la ceràmica, el gravat, així com treballs d’escenografia per a dansa i teatre; per tornar sempre a la pintura, que és la seva forma d’expressió més genuïna.
El Port Tarragona reflexiona sobre seguretat amb el cap dels Mossos d’Esquadra
