Fabricar mascaretes perquè amb la seva venda es pugui ajudar als gats abandonats que hi ha en una protectora. Això és el que fa Tatyana Shaposhnikova, una veïna de Reus, que després de perdre la seva gata en un atropellament el passat estiu i, davant la situació de pandèmia que es viu, va posar a disposició els seus coneixements en confecció per tal de fabricar mascaretes i ajudar al manteniment dels animals.
“Aquest estiu vaig conèixer per casualitat la Glòria, una voluntària d’una protectora de gats al barri de Sant Pere i Sant Pau de Tarragona i vaig decidir que l’ajudaria econòmicament. Ella té una paradeta els divendres i dissabtes durant tot el dia davant la botiga de mascotes de les Gavarres i cada setmana anava a ajudar-la.”, explica la Tatyana.
“Com que sóc enginyera de tèxtil i sé cosir, un dia li vaig regalar una mascareta amb dibuixos de gatets feta per mi, i va pensar que era bona idea fabricar-ne per vendre-les a la paradeta i així podia ajudar econòmicament al manteniment dels gats i a pagar les factures del veterinari”, diu aquesta ucraïnesa que viu a Reus des de fa anys.
La Tatyana compra tot el material necessari a les botigues de Reus i es passa entre setmana cosint per poder portar-les divendres a la paradeta.
“Són mascaretes de doble tela, la de fora de cotó i a dintre hi ha un teixit especial que filtra una mica, tot i que no filtra tant com una mascareta mèdica de les que es compren a les farmàcies”, reconeix. “Es pot rentar fins a 60 vegades sense problemes. És una mascareta perquè duri més temps”, afegeix.
A més, diu que “les gomes també són molt suaus i no molesten a l’orella” i per això “la gent les compra perquè diuen que són molt còmodes”. De fet, assegura que molta gent que en compra una, n’acaba tornant a comprar una altra diferent, ja que “vaig canviant els dibuixos cada setmana i que es pugui fer una col·lecció perquè no totes són iguals”.
Normalment sempre hi ha dibuixos amb gatets o gossets, tot i que també he fet algunes de Halloween per exemple. A més depèn una mica dels gustos, perquè hi ha que en volen només negres, altres al contrari amb colors clars, puntets o dibuixets”, explica.
La Tatyana reconeix que tot això l’ha fet més animalista, ja que fins ara desconeixia tot el tema de com funcionaven les protectores. “Quan van atropellar la meva gata, vaig quedar molt tocada i em van dir que hi havia una protectora a les Gavarres que tenia una gata que s’assemblava molt. Vaig anar a veure-la i la vaig agafar, però tenia problemes de salut perquè l’havien maltractat i necessitava ajuda d’un especialista, així que la vaig haver de tornar. Des d’aquell moment que vaig decidir ajudar, ja que desconeixia tot el que era el voluntariat i ara entenc moltes coses. Cada vegada sóc més animalista. Ara també hem adoptat una gosseta d’una protectora de Reus”.