.gif)
El retorn de Maria Mercè Martorell ha sacsejat la política tarragonina. Les discrepàncies que la van dur a deixar el PP i crear el seu propi partit semblen haver-se dissipat i ara torna als populars per encapçalar la llista municipal a Tarragona. En la seva trajectòria política, que va combinar amb la seva activitat professional, destaquen quatre anys a l’oposició (1995-1999) i vuit al govern de coalició amb CiU (1999-2006). En l’època a l’executiu va portar la conselleria de Patrimoni, amb què la ciutat va ser declarada patrimoni de la humanitat. Amb un taulell polític completament diferent del d’aquell moment, aspira a fer créixer una formació que actualment compta amb dos consellers.
L’arribada ha suposat un sotrac. Com ho ha viscut?
Amb moltíssima il·lusió. Tarragona arribava a les eleccions amb una mica d’apatia i hem avançat aquesta precampanya. Han sortit persones que potser no haurien anat a les llistes i ara sí que hi van.
Li va costar fer el pas?
Les coses s’han de reflexionar. Sempre he tingut el meu despatx, ja el tenia abans d’entrar a la política i el vaig mantenir en els anys a l’oposició i al govern. Aleshores, has de tornar a ponderar aquestes coses. Als que ens agrada la política municipal ens fa il·lusió tornar-hi. Valorant-ho tot, els pros van guanyar a les complicacions.
La seva designació va agafar alguns membres destacats del partit a contrapeu. Li hagués agradat una tornada més consensuada?
Els membres del Partit Popular ho sabien. He sigut designada com a candidata tant de la direcció nacional, com de Catalunya i Tarragona. Si mireu els primers comunicats, així ho posava. Una cosa és que el surt a nivell de mitjans, que són comentaris, i l’altra és la realitat. Es tracta de sumar, no restar.
Com ha sigut la rebuda dins de l’agrupació?
Molt bona. Pensa que els conec des de fa molts anys. Quan vaig conèixer l’Alejandro encara no havia entrat de coordinador del grup municipal. Tarragona és un poble i hem coincidit a molts llocs durant anys. Amb l’Alejandro no vam poder coincidir el dia de presentacions de candidatures, però ens vam trobar a València, on vam parlar.
Quina diferència hi ha entre el PP que va deixar i el d’ara?
En essència, és el mateix. En 16 anys ha canviat la mobilització d’afiliats o les xarxes, però el que és la vida del partit i l’organització de la campanya és igual.
Aleshores què canvia perquè vulgui tornar al projecte?
Perquè m’han demanat que m’incorpori al projecte. Valorant-ho m’ha semblat que puc aportar coses a la ciutat, de la mateixa manera que les vaig aportar en el seu moment. En els meus 8 anys al govern i 4 a l’oposició vaig tenir encerts i errors. Precisament, l’oposició és molt important i una gran escola per a quan estàs després al govern. Els temps han sigut molt complicats perquè venim d’unes fortes crisis, però la ciutat no pot perdre el tren.
Elisa Vedrina -consellera del PP- és la seva cap de campanya. Quina ha de ser la relació amb el grup municipal de cara al final de mandat?
Són fluïdíssimes. Hem tingut reunions en l’àmbit de partit i també a escala de grup per veure com treballàvem de cara a la campanya. Cadascú es dedica al que li va més bé. L’Elisa (Vedrina) és la cap de campanya i el José Luis (Martín) porta el pes del grup municipal. Ens repartim les tasques.
Quin paper ha de tenir el José Luis Martin de cara al 28 de maig?
Les llistes són el que tots voleu saber, però encara falta molt. De moment, les llistes no estan fetes. El nostre cas és molt diferent dels partits que fa un any que van presentar el candidat i ja han pogut confeccionar les llistes. Ara l’important és el tema del programa per saber què volem fer i com.
Quins són els principals problemes de la ciutat des de l’arribada de l’alcalde Ricomà?
Sempre m’ha agradat escoltar el carrer. Tarragona és una ciutat que funciona com si fos petita. Quan estava a l’Ajuntament i feies alguna cosa que a la gent li agradava, sorties de la feina i a uns metres tenies la bona resposta de la gent. En canvi, quan no agradava, tenies les queixes de la gent als 5 metres. Aleshores, havies de reorientar-ho. Hem arribat a un moment que la gent em para i em diu que la ciutat està bruta, deixada, poc il·luminada i no està decorada amb gust.
A la Plaça Verdaguer no hi ha ni una rajola sencera. No és una qüestió només estètica, sinó de seguretat. Les persones grans o amb mobilitat reduïda tenen obstacles i no te n’adones fins que no ho vius. Em vaig fixar en aquestes problemàtiques quan la meva mare va començar a anar amb cadira de rodes.
També ha assenyalat en més d’una ocasió el tema de la seguretat.
Tenim un problema de seguretat. Hi ha carrers en què la falta de llum fa que la gent no se senti segura. A més, hi ha el tema de les okupacions. Abans la gent llogava el pis sense problemes, mentre que ara els veïns tenen la por que els okupin.
Com veu l’estat del patrimoni?
L’altra gran problemàtica és la promoció de la ciutat. Tenim motors importants com el patrimoni, la indústria i el port. Tot i que la pandèmia ens ha passat factura amb el tema del turisme, si no hi ha una activitat proactiva d’invertir o restaurar, no es pot desenvolupar la ciutat. El patrimoni també són autobusos, restaurants, cafeteries, hotels o les persones que treballen als recintes. Tot fa moure la roda. Hem de desenvolupar el turisme perquè tenim una ciutat que és una joia. Tenim una climatologia espectacular, l’art rupestre del mediterrani, l’única ciutat patrimoni de la humanitat a Catalunya o el Poblet medieval. Hi ha gent que em diu que, si això estés a un altre lloc, seria Hollywood. Ja ho hem vist al New York Times, que surt Tarragona perquè es valora tot això. Quan vam portar la declaració de patrimoni, no estàvem al 100%, però es valorava el seu potencial i la importància. Imagina’t si ho desenvolupéssim tot i evitéssim també que comerços de tota la vida tanquessin. Hem de congelar els impostos i buscar finançament extern.
Sembla contradictori que des de l’exterior es valori la ciutat i asseguri que no es treballa en la promoció.
Qui ha fet aquesta promoció ha sigut la Diputació des del seu Patronat. Es valoren els actius de la ciutat. Si aquests actius estiguessin potenciats i tinguéssim una ciutat neta, seria una altra cosa.
El tema de la neteja és una mica endèmic a diferents ciutats. Què poden fer les institucions perquè aquesta percepció de brutícia es redueixi?
La ciutat no està neta, com moltes altres. Ens hem d’emmirallar en les ciutats referència de neteja, no hem d’inventar res. Quan portava Patrimoni i volia fer alguna cosa mirava quin model m’agradava i el replicava. Es poden fer contractes de neteja que estiguin actualitzats a les necessitats de la ciutat, però el que és el colmo és que tinguem un augment de la taxa del 43% i no es reflecteixi a la ciutat. Potser calen més papereres, diferents hores de recollida o buidat de papereres cada hora quan hi ha festa major. És baixar a les coses senzilles. A més, si veus el terra brut és més fàcil que tiris un paper.
Comenta accions senzilles, però que tenen un cost. Com es poden congelar les taxes i després voler incrementar la inversió en aquests àmbits?
Si amb l’augment del 43% no s’ha vist reflectit, alguna cosa no s’està fent bé. En qualsevol cas, s’han de buscar solucions diverses. Per exemple, que el contracte es focalitzi en aquelles coses més necessàries i fins i tot buscar subvencions en l’àmbit europeu. Som una ciutat de turisme i si ho volem seguir sent l’hem de fer atractiva. Hem d’enamorar el visitant perquè ho recomani i vingui moltes vegades.
Actualment, tenim encès el debat sobre el POUM. Què proposa el PP per recosir la ciutat?
Els joves veieu els barris separats, però 20 anys enrere sí que ho estaven de veritat. Quan vam posar els nous estudis de Tarragona Ràdio, els vam posar a l’avinguda Roma número 5. Encara que ara es tracta del centre, en aquell moment em preguntaven: qui vindrà aquí? La ciutat creix i va unint els barris a banda i banda de la ciutat. Arribarà un moment que tocarem també Cala Romana i Ponent. Sobretot hem de fer la comunicació còmoda. Ens hem de posicionar com a pal de peller de l’àrea metropolitana i sumar amb els altres municipis.
Intentarà explorar la possibilitat de provar pactes preelectorals amb Ciutadans o Valents per no perdre vots dels anomenats “constitucionalistes”?
En absolut. Cadascú tenim el nostre espai polític i l’important és la ciutadania. La grandesa de les eleccions és que no vens vinculat de les anteriors eleccions, està tot obert. Volem treure un molt bon resultat i no parlem de pactes preelectorals ni postelectorals. El nostre pacte és amb la ciutat.
Tot i que comenta que no volen dependre de ningú, dir que no seran necessàries les coalicions postelectorals seria enganyar la gent. El PSC seria un aliat del PP de cara al maig?
Ni el PSC pot dir que és proper a nosaltres i tampoc nosaltres podem dir que som propers al PSC. Ho veiem cada dia. Per tant, ara per ara la situació és que estem en una precampanya i cadascú intentarà treure els millors resultats. No és enganyar la gent perquè no hi ha res impossible. Es tracta de convèncer des de l’honestedat els ciutadans amb el nostre model de ciutat. Vam governar 8 anys i vam demostrar què podem fer. No és un salt al buit, venem experiència.
