L’arquebisbe ha assegurat també que, en alguns casos, la realitat desmunta les argumentacions que defensen que les residències eren “uns espais ideals on la gent gran hi anava perquè preferia tenir la vida solucionada, el menjar a punt i el llit arreglat”. “A l’hora de la veritat, la nostra societat opulenta i del benestar, lligada al mateix temps a una baixada de la natalitat, a una cultura urbana i a l’emancipació de les generacions joves, ha anat trencant el cicle natural de la solidaritat generacional. Aquest trencament ha comportat en ocasions confinar en geriàtrics la nostra gent gran, després d’haver-los espremut”, ha alertat.
“Hi ha persones dependents que, generalment, després de grans renúncies i sofriments, l’única alternativa viable és ingressar-los en una residència. Però, per altra banda, també hi ha molts avis, amb bona mobilitat de cos i de cap, que hi són portats perquè es considera la millor solució, la millor que la família s’inventa simplement per aconseguir un grau més gran d’una mal anomenada ‘llibertat'”, recull la carta dominical.
