Rosa Ibarz, directora del Centre de Normalització Lingüística a l’Àrea de Tarragona: “Forma part de la nostra missió atendre les persones nouvingudes”

La directora del CNL de l'Àrea de Tarragona, Rosa Ibarz. Foto: Alba Sancha

El Centre de Normalització Lingüística (CNL) no és simplement un lloc on aprendre català. Com ho definiria?

Els 22 Centres de Normalització Lingüística de tota Catalunya tenen encomanades una sèrie de tasques, la més coneguda de les quals són els curos de català per adults. A banda d’això, també ens dediquem a fer tasques d’assessorament a les administracions locals, sobretot amb els temes de selecció de personal -que és una feina molt tècnica-, com també realitzem campanyes de difusió o de promoció de la llengua catalana. Fem campanyes amb el comerç i campanyes temporals –com la campanya de Nadal-. D’altra banda, realitzem l’atenció directa, a través dels cursos de català. El CNL de Tarragona porta 11 serveis de català i hem d’atendre molta població, i molt dispersa.

Com comenta, també treballen amb empreses. Quina és la situació del català a les empreses?

Hi ha empreses que si que tenen una responsabilitat social amb la llengua i intenten que el català estigui sempre present, tot i que en un context multilingüe, és a dir, no es demana mai l’ús exclusiu del català. Però, dins d’aquest context multilingüe, el que nosaltres treballem amb les empreses és que tinguin el català com una llengua més perquè els consumidors que utilitzen el català com a primera llengua puguin ser atesos també en català. De vegades, es tendeix a pensar que volem que les empreses només parlin o treballin en català. El context no és aquest.

Parlem doncs d’un ús igualitari de la llengua catalana en el marc de les empreses.

Exactament. Que les persones que vulguin ser ateses en català ho puguin ser sense cap problema. Per això fem campanyes de difusió, perquè la gent entengui que el català es pot utilitzar en el món comercial com qualsevol altra. Esperem que en poc temps hi hagi resultats.

D’altra banda, hi ha l’atenció oral directa als establiments. Aquí és on ens hem trobat una gran diferència, a Tarragona ciutat, entre la llengua que s’utilitza i la llengua que es podria utilitzar. És a dir, la gent, per defecte, parla en castellà quan entra a un lloc públic. Però, també s’ha detectat que si et mantens en la llengua catalana, l’altra persona et pot contestar en català, perquè segurament serà catalanoparlant. Volem que la gent s’acostumi a parlar en català en públic, si no n’hi ha cap problema i l’altra persona també parla aquesta llengua.

Quins cursos es poden cursar al CNL?

Fem tots els nivells previstos. Comencem pel nivell inicial, que va fins i tot abans del primer nivell. Es fan sessions de nivell inicial sobretot per les persones que acaben d’arribar i no l’entenen. Després tenim el primer nivell regulat del qual es pot obtenir un certificat oficial, que és el Bàsic 3 (B3). El següent nivell és l’elemental, que és també per no catalanoparlants d’origen, però que ja tenen unes estructures bàsiques. D’aquest nivell elemental ja es passa al nivell intermedi, amb estudis de gramàtica, de l’intermedi es passa al de suficiència (nivell C) i després al superior (nivell C2). Respecte als cursos, són modulars de 45 hores. Per poder examinar-se, s’han de fer els tres mòduls que corresponen a cada nivell. Però, abans de començar es realitza la prova de nivell i, per tant, depèn de la situació d’inici de cada persona.

Cal puntualitzar que, respecte a la formació per assolir el nivell C2, estem realitzant cursos presencials que són de 90 hores, intensius, i queden una mica fora del funcionament de la resta de cursos. També realitzem un altre curs en línia del nivell Superior, que s’allarga durant tot l’any (de setembre a juny), i està destinat a persones que tenen molt poc temps i no poden venir a les classes. En termes generals, la resta de cursos són trimestrals. Actualment, estem molt centrats en els cursos de nivell inicial i bàsic perquè ha vingut molta gent.

Són els que tenen una major demanda?

Si, ara sí. Sobretot el nivell bàsic perquè està arribant molta gent.

Quin perfil de gent arriba?

Principalment, molta gent de sud Amèrica i del nord d’Àfrica, sobretot, del Magreb. Parlem dels últims mesos, des del mes de setembre. Ja ho vam notar fa un parell d’anys una mica, l’any passat ja va ser molt fort i enguany és fortíssim. De tal manera que hem hagut de desviar cursos cap al nivell bàsic per poder atendre a tota aquesta gent perquè tenim llistes d’espera llargues i no ens agrada tenir-les. Volem que la gent pugui integrar-se.

També disposeu d’algunes bonificacions en situacions concretes…

Sí, principalment per les persones aturades, que tenen una reducció de la matrícula d’un 70%. També hi ha bonificacions per famílies nombroses i monoparentals, per jubilats, discapacitats i pensionistes, entre el 50% i el 70%. L’únic curs que no té cap mena d’exempció és el nivell Superior perquè es queda una mica fora del que és la normalització lingüística i és més aviat perfeccionament. També cal puntualitzar que els certificats no es paguen. Un cop s’acaba el curs, es realitza l’examen i posteriorment s’ha de realitzar el tràmit, que arriba a través de correu electrònic, per rebre el certificat.

Què diferencia el CNL de qualsevol altra acadèmia que imparteixi classes de català?

Treballem per les administracions locals i sobretot pel departament de Serveis Socials, per tant, ja rebem una part de gent que no sé si podrien pagar una acadèmia. En aquest sentit, nosaltres formem part de l’administració i per això treballem com a consorci i els títols que donem són oficials i homologats. Les acadèmies fan una feina molt important, però treballen de forma privada i estan destinades a un altre tipus de públic. A més, forma part de la nostra missió atendre totes aquestes persones. Durant aquests últims anys, que hi ha hagut una immigració fortíssima que ha canviat l’estructura social de Catalunya, ens vam dedicar a atendre i formar a aquesta gent que arriba. Estem molt acostumats a treballar amb persones que arriben i volen integrar-se.

És a dir, el CNL desenvolupa una tasca social, més enllà de la docència i formació.

Totalment, perquè una persona que acaba d’arribar té altres prioritats i nosaltres ens encarreguem que aquestes persones puguin desenvolupar la seva activitat social, personal i familiar sense cap mena de problema. Hem treballat amb persones refugiades i també amb els adolescents que arriben sols i sense família, tot i que no són el nostre públic, ja que són menors, però davant una urgència social fem el que convingui.

Quina és la predisposició d’aquestes persones per aprendre català?

En principi, no tenen una mala predisposició. En general, són persones amb ganes de viure tranquils i en pau.

La filosofia de formació del CNL se centra molt en la pràctica, per això existeix també el Voluntariat x la Llengua. Pot concretar en què consisteix aquesta iniciativa?

Tenim un grup de voluntaris que fan una tasca de cohesió molt maca, ja que donen el seu temps i ajuden als nostres alumnes perquè facin pràctiques en català en situacions de la vida real. Per tant, es creen les parelles lingüístiques entre els alumnes i els voluntaris i van a passejar, a comprar, a fer tràmits, de manera que els alumnes ho puguin fer en català. També hem organitzat una sèrie de pràctiques lingüístiques amb els comerços perquè atenguin els nostres alumnes en català. Durant el curs passat vam fer més de 1.000 pràctiques lingüístiques i enguany anem pel camí de tornar a repetir-ho.

Pel que explica, sembla que és una iniciativa que té molta acollida.

L’any passat vam fer més de 550 parelles a l’àrea de Tarragona, que es tradueix en unes 1.150 persones participants entre voluntaris i aprenents. Enguany, esperem estar entorn aquestes xifres.