Lamentablement, és el nou portaveu del PDeCAT per la mort d’Albert Abelló. Quin llegat ha deixat l’Albert?
Continuar lamentant-ho perquè el PDeCAT estarà de dol durant molt de temps. L’espelma de l’Albert no s’apagarà i d’això ens n’ocuparem nosaltres. L’Albert Abelló hauria estat un gran alcalde. El seu gran llegat és l’Illa Corsini i la continuarem defensant, no ens la traurem del cap. L’Albert era molt directe amb els seus objectius i també ens els fem nostres: la situació dels polígons, el tema comercial. L’Ajuntament ha de reactivar espais. S’han de millorar els espais públics.
I el mapa acústic.
Sí, sí. Som l’única capital que no en disposa. Es van comprometre al setembre de l’any passat, tenir-lo. Encara no són capaços de dir-nos què passa. La gent ho ha de saber tot.
I recuperar la capitalitat de Tarragona.
La capitalitat no l’hem de recuperar perquè és nostra. L’hem d’exercir les 24 hores del dia.
A l’anterior plenari ja es va estrenar com a nou regidor. Com ho afronta?
Amb molta il·lusió, estic molt engrescat juntament amb l’equip. Estem fent un anàlisi molt rigorós de quina és la situació de l’Ajuntament. Seguirem amb el contacte amb entitats i col·lectius.
I quina és la situació?
La situació de l’Ajuntament no m’ha sorprès, ja que he estat molt actiu en el tema polític a Tarragona. Sé quina és la seva situació i com s’estan gestionant els problemes dels ciutadans. No estic d’acord amb la resposta que se’ls hi està donant, ja que és pràcticament nul·la. Tenim un Ajuntament adormit –i pràcticament desmaiat- i això ni ens sorprendrà perquè no pensem que hi ha un problema greu- ja que han passat tants anys de no fer res, que hem posat pegats, i els tarragonins i les tarragonines ens els hem cregut i ens hem adormit. Ara és el moment de saber i veure que tenim un Ajuntament que pràcticament no treballa per al ciutadà. Tenim un col·lectiu imparable que són els ciutadans de Tarragona i si som capaços d’engrescar-los i de despertar aquesta autoestima, recuperarem l’Ajuntament i ens el farem nostre i revertirem tota aquesta situació.
Tenim l’autoestima baixa?
Sí. Tot i que l’autoestima és un sentiment molt personal i individual, sí que és cert que aquesta convicció que a Tarragona poden passar-hi coses, sí que la veig adormida. Hem de fer girs de 180º, posar la directa i no parar perquè ens ho creiem els ciutadans. És molt important la convicció i l’autoestima cap a Tarragona, i pensar que és una gran ciutat i que sí, que podem fer coses i canviar-les.
A trets generals, què necessita Tarragona de forma urgent?
La cohesió amb els barris és urgent. És un problema endèmic i perpetu a Tarragona. Des del pont de Santa Tecla fins la connexió de la 340 a Torreforta no s’ha fet res. No s’han de cohesionar amb totxana, sinó fer-ho amb espais oberts, zones verdes i espais per ells perquè els puguin gaudir amb les seves famílies. Ponent es mereix una connexió oberta, verda i que millori la condició de les seves vides. El que és absolutament inaudit és que es faci l’Anella Verda i no se la connecti urbanísticament als barris.
I la Rambla..
Sí, també és preocupant la connexió de la Rambla amb el Carrer Unió. Puc entendre que una cosa no vagi a millor, però no a pitjor. La degradació d’aquesta zona –que és el pulmó essencial de Tarragona- va a menys. La Rambla es mereix una moció individualitzada –no només per millorar els bancs- sinó que necessita anar acompanyada de polítiques comercials de promoció pública perquè desperti el nostre pulmó. Això és com si Barcelona hagués abandonat el Passeig de Gràcia o el Portal de l’Àngel. La majoria dels comerciants de la Rambla aguanten més per una convicció privada perquè són empresaris. O fem alguna cosa amb la Rambla, els carrers adjacents, la Illa Corsini o estem morts.
Quins objectius té pel que queda de legislatura?
Som oposició: hem de vetllar per la fiscalització, pel control i pels processos de transparència. També hem de garantir que el dia a dia dels ciutadans millori i també les seves condicions bàsiques. També estarem atents amb els Jocs Mediterranis, què passarà després amb les instal·lacions i garantir que siguin un èxit. A banda, em preocupa molt el Camp de Tir de Sant Salvador i la situació del velòdrom. L’altre dia al plenari no van respondre absolutament res sobre la situació del camp de tir. Si no som capaços d’anar-hi al darrere, no el tindrem i la gent de Sant Salvador es quedarà sense i no s’ho mereix. Això sí, ens barallarem amb qui convingui perquè les instal·lacions queden sempre per l’ús i interès del ciutadà.
Tot i això, una de les primeres decisions que ha realitzat com a portaveu ha estat no presentar-se a la visita de Méndez de Vigo a les noves instal·lacions dels Jocs Mediterranis…
Amb 2.1000.000 persones que persistentment mantenen un anhel, demostra que aquest anhel existeix i perdura en el temps. Mereixem ser escoltats, i que tots els encausats siguin lliures. Mereixem un escenari tranquil per seure i parlar. Méndez de Vigo representa el 155. En la mesura del possible relaxarem el to per ser capaços de dir a qualsevol persona per defensar que una república o un sistema republicà pot ser molt bo per a tothom.
Viñuales acusa Ballesteros de només complir un 15% del seu programa electoral. Ballesteros diu que és mentida. Vostè què en pensa?
Un 15 fins i tot és massa bondadós. Què no s’ha fet? Els projectes “Racons” per a la millora de cada barri, el Pla d’Accessibilitat, Transformació de la T-11 i l’N-340 en avingudes urbanes, desenvolupament del districte IKEA i el pla parcial de la Budallera, convertir la Tabacalera en un centre cultural, el Banc d’Espanya, dos nous centres cívics, un procés participatiu per gestionar un milió d’€ del pressupost municipal, la millora dels Carrers Unió, Gasòmetre i Apodaca…
Es presentaria a les primàries del seu partit per postular com a alcaldable?
El PDeCAT és un partit nou. Tenim unes primàries i n’estem orgullosos. Jo si volgués ser alcaldable, primàries. Si em presentés, dependria de dos elements: un de personal i l’altre, no tant. Vaig ser fill de l’alcalde durant molt de temps i no vull que això repercuteixi a la meva família i als meus fills. Vull veure que la meva família continuï sentint-se còmoda i l’altre motiu és veure si amb la Cristina i amb l’altre equip que tenim, som capaços d’engrescar gent.
El seu pare va ser alcalde durant molts anys, li ha demanat algun consell?
Estic molt orgullós de ser el fill d’en Joan Miquel Nadal i de la Júlia. M’ajuden a obrir els ulls.
