Vostè ha dit que després de dues legislatures deixa la política institucional.
No em torno a presentar a les municipals perquè des del començament vaig tindre clar que quan les coses s’allarguen acaben sent complicades de gestionar. Tot i deixar la política institucional no deixaré mai d’estar involucrada en temes polítics, crec que és una manera d’estar en el món i de preocupar-te de les coses col·lectives. És molt difícil que canviïs una actitud que portes incorporada des de fa molt de temps.
Li ha costat prendre aquesta decisió? Creu que ho trobarà a faltar?
Si et sóc sincera, no m’ha costat gens. Estar a l’Ajuntament m’ha aportat coses molt boniques. Estar dia a dia en un edifici que representa a la teva ciutat i que et permet un grau de coneixement i de contacte amb les coses que estan passant a casa teva és una experiència meravellosa. Suposo que trobaré a faltar coses, però aquest sentiment és bo perquè aquesta etapa m’ha enriquit en molts aspectes. També hi ha moltes coses que no trobaré a faltar però me les guardo per mi (riu).
Què farà a partir d’ara?
Tornaré al Centre de Normalització Lingüística de Tarragona. Tenia una excedència i he demanat la reincorporació. Em resultava molt difícil, estant aquí sola com a representació del grup municipal, compaginar les dues coses. Tinc ganes de tornar a la meva feina. També faré altres coses que en aquests moments tinc apartades per falta de temps. Realitzar activitats culturals, dedicar temps al teatre i reforçar la meva participació en temes de moviments feministes i en mobilitat són algunes de les meves prioritats. Ara tindré més temps per quedar amb els amics i per estar amb les meves nebodes petites i això m’entusiasma.
Quina valoració fa d’aquests vuit anys?
Em resulta molt difícil fer una valoració de la meva feina, no seria objectiva, però tinc una mica la sensació d’impotència, de no haver aconseguit coses que formaven part del programa que teníem. Sobretot durant el darrer mandat, en el qual hauria estat factible fer un govern d’esquerres, capaç de canviar moltes coses, però ja sigui per poca implicació o falta de ganes no ha estat així. He intentat continuar defensant una manera de fer política que no es basa en el bloqueig ni en desqualificar als adversaris. És una manera de fer política que avui dia no està gaire de moda. D’altra banda, he de dir que m’emporto moltes amistats de gent que està en un aspecte ideològic absolutament diferent del meu, però crec que està bé entendre als altres, només així ets capaç de reaccionar, canviar i madurar.
Què necessita la ciutat de Tarragona que no li està donant l’equip de govern actual?
Necessita un projecte de ciutat, que sigui clar i parteixi de les potencialitats de Tarragona, que aposti per cohesionar. Això no ho està donant el govern municipal ni els partits que tenim representació en el plenari.
Ha recriminat diverses vegades a Ballesteros no haver abandonat el projecte dels Jocs del Mediterrani. Quina valoració en fa?
Quan veus que les coses no estan clares tens dues opcions: o bé ho deixo, i quedes malament una vegada, o intentes tirar endavant per no quedar malament, i acabes quedant pitjor. Crec que en el seu moment s’havia d’haver abandonat aquest projecte que tenia incerteses econòmiques i polítiques. Un projecte d’aquestes característiques, que demana la implicació de diferents administracions amb una situació política tan convulsa com la que teníem, era bastant previsible que acabaria tenint problemes. Ballesteros hauria d’haver dit que no al començar. També és veritat que quan et trobes en una situació en la qual saps que els altres estan esperant que una cosa falli, per dir-te que no has estat capaç, el tema d’abandonar és més complicat.
A nivell general, què creu que passarà en aquests comicis, tenint en compte la diversitat de forces polítiques que hi ha avui en dia?
És evident que tinc una opinió, però quan decideixes no tornar-te a presentar has d’estar una temporada sense fer declaracions sobre els teus pronòstics, crec que és poc elegant.
Com afronta la possibilitat que Vox entri a l’Ajuntament de Tarragona?
Això és el que em fa més por. Espero i desitjo que això no passi, però la veritat és que és una de les possibilitats que com a tarragonina i com a dona em semblen més preocupants.
