Fèlix Larrosa i Piqué (Lleida, 25 de setembre de 1964) va ser investit alcalde de Lleida ara fa gairebé deu mesos, el passat 17 de juny de 2023, després d’unes eleccions municipals que va guanyar amb nou regidors del seu grup polític, el Partit dels Socialistes de Catalunya-Units per Avançar.
Larrosa ens rep al despatx de la Paeria de Lleida, la casa del paer en cap i en un edifici històric que no deixa indeferent a ningú. Coneixem a l’alcalde més personal, pare de tres filles, i que ens parla dels temes més actuals a la ciutat de Lleida.
Admet que la no aprovació dels pressupostos i la consegüent convocatòria d’eleccions perjudica clarament les seves polítiques en relació al clima de les escoles municipals i al pla d’inclusió, on anuncia que d’aquí a un mes i mig es licitarà un nou centre d’atenció a temporers. L’alcalde parla sobre l’últim ple de l’Ajuntament que va comportar un abans i un després en el model comercial de la ciutat, on veu compatible un centre comercial a Torre Salses, i donar impuls al Centre Històric i l’Eix Comercial del carrer Major.
Finalment, explica que ha reclamat a la Generalitat de Catalunya l’informe que falta per tirar endavant el pla de l’estació, i que tot i la relació fluida amb el govern “el que em preocupa és que l’agenda Lleida no avanci com ha d’avançar perquè no troben els papers”. També admet que hi ha sensació d’inseguretat a Lleida, però que han baixat els fets delictius. Sobre l’aparició dels grups d’extrema dreta, Larrosa diu que li preocupa perquè fan un discurs molt populista, i que també li repugna la xenofòbia i les actituds o comportaments masclistes.
Com es compagina el fet de ser pare de tres filles amb ser alcalde de Lleida?
És difícil, he de ser sincer. Ara tinc una especial sort perquè les tinc fora. La dependència no crec que l’hagin tingut mai, de l’alcalde i del pare, i no la tenen ara. La tecnologia ajuda a superar els límits i les barreres. La meva filla gran ara mateix és a Jordània per feina, m’ha enviat un ‘whatsapp’ que està bé. La segona filla està a Madrid fent maletes que marxa a viure a Amsterdam. I la tercera està a casa ara, però fa l’Erasmus a Milà. Des de petites s’han acostumat que la dinàmica a casa hagi estat d’una intensitat personal molt alta.
De fet, el dia que vaig decidir presentar-me a les últimes eleccions vaig demanar consell. Vaig asseure a totes les dones a la cuina de casa i vaig demanar la seva opinió i que em diguessin si estarien amb mi, perquè era important per mi. I elles em van dir dues coses: La primera, que elles sabien que optar a l’alcaldia i guanyar-la era una cosa que em faria feliç i elles estarien bé, i també que no mirés enrere, perquè elles estaven molt reconfortades per tot el que havia fet per elles durant tota la seva vida, i això et dona moltes forces.
En què creus que ha canviat la Paeria des que vas ser paer en cap els anys 2018 i 2019 a la que t’has trobat ara?
La veritat que trobo una institució més enrocada. Costa molt tirar endavant projectes, entenc que han canviat molt les coses especialment per la pandèmia. I això d’alguna forma ha fet canviar les administracions. És cert que porto molts anys a la casa i precisament per això m’he adonat que abans era més fàcil greixar projectes i tirar-los endavant, i ara m’he trobat que s’ha de cobrir una sèrie de mancances des del punt de vista del funcionament intern que abans no hi eren.
M’he endarrerit i m’he de disculpar, perquè precisament estàvem analitzant tots aquells elements i projectes que són claus políticament parlant i no estan arrancant per alguns casos per temes de coordinació, temes de tècnics a disposició o recursos a posar en marxa perquè els projectes siguin una realitat.
De quina manera pot afectar la no aprovació de pressupostos de la Generalitat i la convocatòria d’eleccions a l’Ajuntament de Lleida?
De no tenir pressupostos sortim penalitzats claríssimament. El pla de millora del clima de les escoles és un tema que no podem assumir mentre no hi hagi pressupostos. Això vol dir avançar en temes de clima a les escoles municipals, aquest és un clar exemple. Però també és difícil poder avançar en el pla d’inclusió. Nosaltres teníem un projecte que està en fase de revisió del nou conveni pel nou model d’inclusió que defensem, i ara està sobre la taula. Nosaltres farem arribar la proposta de conveni, però la decisió no es prendrà fins d’aquí a uns mesos, i aquests mesos els perdrem. En ambós casos de polítiques progressistes, l’educació i la inclusió social, és una llastima, però és una realitat que se’ns ha imposat.
I què esperes d’aquestes eleccions?
Jo sempre dic dels teus n’hi hagi a on vagis. Amb això t’ho dic tot. El Salvador Illa representa una projecció de futur, una altra forma de governar amb major capacitat i habilitats per la gestió pública, i ha sortit amb un discurs molt interessant que parla de la protecció dels serveis públics. Doncs és una bona arrancada, tocar de peus a terra i preocupar-se de les coses. Què és el que preocupa a la gent, les coses del dia a dia, les coses que afecten la seva quotidianitat són importants.
Vas prometre tancar el projecte de l’alberg a Pardinyes abans de ser alcalde i ho vas complir després de moltes queixes del veïnat. Quin pla té l’ajuntament per la campanya de la fruita que arriba ara a l’estiu per acollir persones sense sostre? Heu parlat, per exemple, de l’antiga escola de Balàfia.
Farem el mateix que sempre. La campanya de la fruita té diversos dispositius, tenim pisos a disposició dels temporers que tenen contracte, són pisos de lloguer. Nosaltres aportem habitacions, pisos per allotjar persones que tenen el contracte i que venen a treballar. I també tenim el model de les persones que nosaltres diem transeünts, que són aquells que no poden treballar i que durant un temps tenen la prestació de serveis, que això ho farem al recinte firal. Nosaltres plantegem mantenir aquest any, tal com estava previst, el dispositiu de cada any.
A partir d’aquí, tenim un gran projecte en marxa que és el nou model d’inclusió, un dels equipaments bàsics com el hub cívic de Balàfia, però també ho és l’entorn de les Josefines, els centres d’atenció a temporers, etc. En breu, en qüestió d’un mes o mes i mig, es licitarà un nou centre d’atenció a temporers. Doncs ja és un avanç, un espai pensat per persones que tenen contractes de treball. Això i els allotjaments i també els allotjaments que tenim a disposició i també l’impuls a les normes urbanistes que han de permetre que les diferents explotacions agràries del territori de Lleida tinguin altres espais per pernoctar de les persones que venen a treballar, amb aquests 3 elements tenim més que suficient per atendre a les persones temporeres.
Entrem ja una mica més en matèria de polítiques de l’ajuntament i anem directes a l’últim ple a la Paeria, que va suposar un abans i un després amb el tema de Torre Salses, el Pla de l’Estació i la consegüent suspensió dels pressupostos del 2024 a l’Ajuntament per part del grup de Junts. Creu possible una Lleida amb un macroprojecte als afores i al mateix temps donar impuls al comerç local?
Dec ser l’únic que ho veu compatible, però estic segur que el temps ens donarà la raó. Perquè primer estem parlant d’un complex que no està als afores de Lleida, està entre Bordeta i Magraners. Cadascú que algú diu als afores de Lleida, els veïns i veïnes de Bordeta i Magraners se senten menystingut, perquè al final estem parlant d’uns terrenys que estan aquí. Des de l’estació de ferrocarrils fins a dalt estaràs 3-4 minuts amb autobús. No estem parlant de fer un centre comercial a Torrefarrera o als Alamús, parlem de fer un parc de mitjans i grans superfícies d’oci en el vell mig del marge esquerre.
Per tant, això per un costat, i per altra banda, aquest model permet la captació d’inversions que ara no les tenim, i això és el que intento explicar i perseveraré en l’explicació. Hi ha equipaments comercials de determinats formats que avui no els tenim a Lleida perquè no som capaços d’oferir els terrenys per poder facilitar la seva implantació.
A mi, qualsevol empresa que busqui metres quadrats per implantar-se els troba. Però també és veritat que hi ha espais comercials que volen anar de forma conjunta, volen estar un al costat de l’altre. I això ja està passant aquí a la partida d’Aubarés i Copa d’Or on els artefactes comercials que s’estan implantant volen estar un al costat de l’altre i en certa manera ens està donant la raó.
Però a mi el que em preocupa és el Centre Històric i l’Eix Comercial carrer Major. I és aquí on hem de fer esforços precisament en què hi hagi capacitat de musculatura, que els empresaris i empresàries del carrer Major tinguin una estratègia conjunta, de treballar en clau d’especialització, en clau de dinamització, de diversificació de l’oferta, etc. Per això els esforços estan pensant més en el carrer Major que en altres espais comercials de la ciutat.
A qui li ha preocupat fins ara el solar del carrer Sant Antoni on hi havia l’antic convent dels mercedaris i que està buit des de fa anys i panys? A mi. A qui li preocupa la situació del Teatre Principal que fa anys que està tancat? A mi. A qui li preocupa les termes romanes de Remolins? Qui ha presentat un projecte per veure si hi ha finançament europeu per aprofitar els termes per usos de caràcter d’oci, culturals? A mi. A qui li preocupa la situació del Teatre Granados? A mi. Per això estic dedicant els meus esforços perquè aquests espais permetin guanyar musculatura al carrer Major. A qui li preocupa la situació global del Centre Històric, qui presenta la proposta del pla especial pel centre històric? Jo.
A mi em trobareu aquí, la resta forma part de les dinàmiques i inèrcies de les grans ciutats. I el model comercial que jo veig, és impossible que al carrer Major pugui ubicar un supermercat de 5.000 metres quadrats. No puc posar ni multicines, no puc posar equipaments al voltant del mobiliari i altres equipaments comercials que requereixen 2.000/3.000 metres quadrats, no es poden posar. I la meva pregunta és, on els posarem? O hem de dir que no? Un alcalde el que ha de fer és defensar que es facin les inversions, generar ocupació i riquesa, i que la ciutat guanyi atractiu comercial.
Està content amb l’atenció i la relació que té amb el Govern de la Generalitat? Ho dic pel tema Pla de l’Estació, que vas comentar que la Generalitat ara fa un any que té un informe per tirar endavant aquest projecte.
He de fer un matís: El pla de l’estació no s’aprova perquè falta un document. I aquest document l’ha de fer el govern d’Espanya. I quan jo vaig al govern d’Espanya, em diu que fa un any que ho va enviar a la Generalitat de Catalunya. La Generalitat no l’envia a nosaltres. Aquest document de finals d’abril de l’any 2023, hem estat un any reclamant un document al govern d’Espanya que resulta que l’havia enviat a Barcelona. A mi el que em preocupa és que una administració perdi els papers.
Perquè en qüestió d’un mes ja ho he sentit dues vegades això. La primera vegada, ho vaig sentir quan la portaveu d’Esquerra Republicana em diu que a la Generalitat ningú troba els papers que jo dic que he presentat, que és la cessió de solars per fer habitatge de promoció pública. Això diu la senyora Freixanet, els documents els hi vaig donar al president de la Generalitat.
Ara he enviat una carta a la consellera a veure si els ha trobat ja. Vostè ha trobat els documents en els quals jo ofereixo solars a Lleida per fer 400 habitatges, per exemple, pensant en l’emancipació juvenil? Ara he preguntat. També he demanat que em facin arribar aquest informe que fa un any que tenen i no m’han fet arribar. Tot això ho reclamo perquè és la meva feina com a alcalde. A mi el que em preocupa, no és la relació que sempre tenim fluida governi qui governi a la Generalitat. El que em preocupa és que l’agenda Lleida no avanci com ha d’avançar perquè no troben els papers.
Sempre ha parlat de la ciutat saludable, justa, endreçada, neta i segura. I també ha parlat d’imposar les sancions corresponents als incívics o als fets delictius. Recordo la visita fa poc a la zona de l’Escorxador, on es va detenir aquell home amb més de 65 antecedents per diversos robatoris. Com es pot treballar en això quan la policia fa la seva feina, però al cap de dos dies el que ha comès el delicte ja està fora? Hi ha aquesta sensació d’impunitat a la ciutat de Lleida?
Jo crec que sí, la gent té la sensació d’impunitat perquè es parla sovint que la gent que comet aquests fets delictius ho fan vàries vegades i no hi ha manera de posar ordre. Una altra cosa és l’estadística i els fets delictius. Lleida ha baixat un 9,4 els fets delictius, en canvi, la sensació d’inseguretat s’incrementa i és un tema que s’ha de gestionar. Estem posant més seguretat, aquest matí hem tingut una reunió per parlar del desplegament de les noves càmeres de seguretat i inversions que s’hauran de fer tant en la ciutat com en els equipaments esportius, al cementeri, etc. En una ciutat sensata no caldria fer tot això, però ho hem de fer i en aquesta línia avançarem. La nostra inversió en matèria de seguretat és prioritària, perquè és un dret dels lleidatans i lleidatanes tenir una ciutat segura i sentir-se segur.
El pla de seguretat local l’hem aprovat en sis mesos de govern, hem encomanat a la Generalitat que ja sap quin és el model que volem, i és un model de proximitat. Qui va posar els guàrdies de barri? Jo i el govern que presideixo. Qui ha posat en marxa les brigades de l’Horta? Jo. Ho hem fet en aquests mesos. És veritat que surten fets delictius a l’Horta i Ciutat Jardí, però no es podria dir que no estem amatents a aquesta situació. Tenim anècdotes, l’altre dia em truca una persona que viu en un barri i em va donar les gràcies perquè són conscients que fem esforços per exemple en policia secreta. Són formes d’avançar en matèria de seguretat, però no podem abaixar la guàrdia.
Quina opinió té sobre l’aparició de grups polítics d’extrema dreta en el panorama polític? Sense anar més lluny, a Lleida tenim dos regidors de VOX, als quals ja has hagut de cridar l’atenció diverses vegades en els plens.
Fan un discurs molt populista. Em sembla que ens hem de basar en una ciutat serena perquè la societat és cada vegada més diversa i hem de tenir una societat més inclusiva. El que no podem fer és fer política en base de les pors perquè un pensi o parli diferent. Ho hem vist aquestes hores, una carta al diari que es pregunta si jo m’he tornat musulmà. I això és clarament un discurs d’odi, carta penalitzada perquè dir això és jugar amb aquestes pors.
Els grups d’extrema dreta que utilitzen la xenofòbia, actituds o comportaments masclistes em preocupa, però també em repugna una mica. Em costa molt tenir una conversa serena quan algú defensa aquests paràmetres. A més, és una mica com si estiguessis en un teatre, perquè després parles amb aquestes persones al carrer i les trobes tan normals. Quan entren a la política és quan s’encenen les alarmes. Ja vaig dir que jo defenso absolutament el respecte i el dret a opinar públicament, però tot té uns límits i qui passa aquests límits s’ha de cridar l’atenció.
TEST RÀPID A L’ALCALDE:
Quin és el teu racó preferit de Lleida?
M’agrada molt la visió dels Camps Elisis amb el xalet modernista al fons.
Quina cançó no es pot treure del cap?
Ara mateix tinc un drama amb ‘Flowers’, de Miley Cyrus. La vaig utilitzar en campanya i ara l’escolto per tot arreu.
Quina va ser la seva primera feina?
Vaig ser director del Centre d’Economia.
Quin és el seu referent polític?
M’agrada molt Pasqual Maragall.
Quin és el plat que li surt millor a la cuina?
Faig uns fideus negres espectaculars.
Com es veu d’aquí a deu anys?
Em veig actiu i treballant per a la ciutat.
