Nascut a Tarragona, la seva vida transcorre entre platós de televisió nacionals, Vespella de Gaià i Pyongyang (Corea del Nord). Com va sorgir aquest interès per Corea del Nord?
La meva infantesa transcorre al barri de Sant Pere i Sant Pau i el col·legi del Miracle. El meu pare és de Granada i quan jo vaig començar Batxillerat al Pons d’Icart, vam traslladar-nos allà. Va ser un canvi difícil, però de seguida em vaig integrar en la cultura andalusa. Allà vaig fer molts amics i als 16 anys em vaig interessar en la política i vaig començar a militar en partits d’esquerra a Granada: Esquerra Unida, Partit Comunista d’Espanya i Partit Comunista dels Pobles d’Espanya. Durant aquesta militància ja em considerava actiu políticament, però era un moment molt complicat perquè als 90 era una època difícil per als socialistes, la Unió Soviètica s’estava reconvertint; però, hi havia un país que es mantenia molt ferm amb el sistema comunista i socialista: Corea del Nord. No hi havia res d’informació fins que vaig saber que hi havia unes famílies nord-coreanes que vivien a Madrid i m’hi vaig traslladar. Allà vaig tenir el meu primer contacte amb Corea del Nord i el meu interès inicial es va convertir en passió. Vaig fundar una associació que es deia “Associació d’Amistat amb Corea del Nord 9 de setembre” i a partir d’aquí, la relació va anar creixent, any rere any. El 16 de febrer de 2002 em van anomenar Delegat Especial per al Govern de la República en Temes Culturals, càrrec que continuo desenvolupant en l’actualitat.
Com definiria el poble nord-coreà?
És un altre món, s‘ha de viure. Corea del Nord no és com ho pinten la majoria de mitjans de comunicació. No veuràs a gent vivint al carrer o buscant menjar a la brossa com passa aquí i que ja hi estem acostumats. És una societat molt tranquil·la, les relacions personals són molt properes perquè la societat no es mou pels diners com succeeix aquí. A la resta del món, els diners manen en tots els aspectes de la vida. És el centre que mou la societat. A Corea del Nord no és així: el que important de debò és la ideologia, la ideologia socialista. Treballem com si es tractés d’una cooperativa i això fa que les relacions humanes siguin molt més reals. La gent interposa abans els sentiments que els interessos privats o econòmics. No és una societat individualista, és una societat que treballa de forma comuna. A Corea del Nord diem que el capitalisme és una jungla, un lloc on l’home es menja l’home perquè hi ha competència per sobreviure. Allà no volem aquest tipus de societat. A Corea del Nord tothom viu sense preocupar-se pel futur.
I això és viable?
És molt fàcil perquè hi ha el repartiment de la riquesa. Al capitalisme, hi ha un parell de multimilionaris que ho controlen tot: els bancs, els mitjans de comunicació… I després, hi ha l’altra part: gent que no pot menjar ni es pot pagar el seu pis. El que fa el nostre govern és que tota la terra és pública, la reparteix al poble perquè en faci ús. No tenim una borsa on la gent juga amb el menjar de la gent com sí fa el capitalisme. El govern nord-coreà s’encarrega de repartir l’habitatge, la terra i l’alimentació de forma equitativa.
Incloent també la vestimenta i l’educació, totes les necessitats bàsiques estan cobertes?
Sí. A Corea del Nord es compleixen els veritables drets humans que no es compleixen aquí. Jo mateix, sent de Tarragona, em fa miserable pena veure en ple segle XXI, la gran quantitat de persones que hi ha a la zona baixa demanant caritat per sobreviure i que dorm al carrer, que busca menjar a la brossa… La gent ja no busca menjar a la brossa per vendre’l el diumenge al mercat de la Catedral, no, no. La gent està buscant menjar caducat a la brossa, a Tarragona, tots els dies per continuar vivint. És increïble que succeeixi en un país on precisament, no manca l’alimentació, ja que Espanya és el gran rebost d’Europa. És el magatzem on es distribueix gran part dels aliments a països europeus. Primer s’han de tenir les necessitats bàsiques i això és el més important per a nosaltres, com a socialistes i comunistes que som. No hi ha desigualtats ni socials ni econòmiques.
Com se sustenta tot això?
Aquí no hi ha atur, no existeix. El govern regula que tothom pugui treballar: o estàs estudiant, estàs a l’exèrcit o estàs treballant. Has de fer alguna cosa per a la nació. No hi ha diferències socials, tot i que a nivell salarial, els que cobren més són els del camp i els de la mineria perquè tenen més esforços. En canvi, els funcionaris són els que cobren menys perquè tenen totes les comoditats. L’habitatge, la sanitat i l’educació és tothom per igual. L’alimentació, també: hi ha l’alimentació bàsica –arròs, ous, llet de soja, oli -. Cada dues setmanes, a cada districte hi ha una botiga on el govern et subministra tots aquests aliments. Després, tu el que vulguis comprar de més, amb el teu salari, pots anar als supermercats estatals. És molt barat quan és de producció nacional i molt car quan són productes d’importació per culpa del bloqueig i de la nostra divisa.
Com es jerarquitza la societat?
Quan més responsabilitat tens, has de ser més humil i has de ser un exemple per al poble. No és com passava amb la Unió Soviètica amb la nomenclatura: diferenciar la classe política i la resta de la gent. Això no succeeix a Corea. El nostre líder s’asseu a terra amb els camperols i es barreja amb el poble. És molt pròxim al poble, la gent critica quan veu les fotos, però és que ell no necessita escolta, la gent el vol abraçar i el líder els tracta com a iguals.
Li ha costat integrar-se a Corea?
Sí és clar, és una societat molt hermètica i han de tenir molta confiança perquè han patit molt en la història: aniquilació, persecució… per culpa dels imperis mongol, xinès, japonès i nord-americà. El meu nom nord-coreà és soldat del nostre general Kim Jong-Il. Em consideren com un camarada més d’ells. Tothom em dóna les gràcies pel que faig per la nació. La història ha estat molt injusta amb Corea del Nord. Però és que la seva posició és molt important i estratègica: al bell mig de les dues potències.
Continua existint la desnutrició de Corea del Nord?
Tenim encara problemes per la varietat de l’alimentació. No té res a veure amb el que va passar a l’any 2000, on van patir una deficiència alimentària molt significant des de l’any 1994. Això és degut perquè a Corea no hi ha superfície per cultivar i les temperatures són molt extremes, a l’hivern podem arribar a -50. Quan Corea es va quedar sense amics al món –quan va desaparèixer el comunisme- i els EUA van aplicar més pressió sobre la nostra economia, no teníem possibilitat d’aixecar el cap. Vam gastar milions d’euros per importar-ho tot i ens vam gastar molts diners. En l’actualitat, no hi ha ni una sola persona entre els 25 milions que passi fam, però tenim algunes mancances en algunes vitamines determinades, com la C o la D i això és latent en embarassades on potser no reben l’educació necessària sobre la varietat nutritiva i alimentària.
Quines difamacions es fan a través dels mitjans de comunicació respecte Corea del Nord?
L’estrany és que no hi hagi difamació. No hi ha imparcialitat. Faig moltes entrevistes a mitjans nacionals i internacionals… I puc veure com Espanya és el pitjor país pel que fa la professionalitat periodística. M’han dit de tot, a mi i a Corea. Ens diuen que Corea del Nord som una dictadura, que hi ha una persona que és un líder i que tothom el serveix… Van molt equivocats! Allà surt de la unió popular, és un moviment que fa el poble. Per això el país pot continuar durant més de 70 anys amb tota aquesta pressió i ser un dels països amb més sancions
Quins requisits es necessiten per poder visitar el país?
S’ha de demanar un visat amb un mes d’antelació perquè facin tots els tràmits. Només has d’omplir la típica informació d’on vius, el teu telèfon, a què et dediques… Només tenim restriccions als periodistes. Els periodistes no poden viatjar com a turistes, han d’acreditar-se com a periodistes. No som l’únic país en què això passa: a Egipte un periodista tampoc pot entrar amb el visat de turista.
Als documentals, sempre es pot observar com els turistes que vénen a Corea del Nord estan sempre acompanyats d’un polític o d’un representant governamental. Per què?
Hi ha varis motius. El primer és que la persona que entra al nostre país és que no sabem qui és perquè qualsevol persona del món pot visitar Corea del Nord. És un sistema obert: fins i tot, nord-americans o Israel –països amb els que no tenim relacions diplomàtiques- i ens poden visitar com a turistes. Però ho controlem perquè poden ser espies, terroristes… Quan no tenim confiança, el nostre govern sempre posa una persona al costat perquè també vetlli per la seva seguretat perquè al ser un país que està en alerta constant d’atac de l’imperi nord-americà, estem militaritzats. Corea del Nord és un país molt militaritzat. Et pot semblar un bloc de pisos normal però en realitat, és una base militar. No hi ha noms als carrers, no existeix la identificació externa perquè ningú de l’exterior pugui dir on són les coses. Només els nord-coreans ho sabem. És la nostra estratègia: que la gent que vingui de fora pugui gaudir dels nostres monuments, de la natura… Però no volem que obtinguin informació vàlida per als nord-americans. A més, l’altra qüestió és que si no parles coreà, no podràs comunicar-te amb ningú, així que els teus acompanyants et faran de traductors.
Hi ha camps de concentració?
És una fabricació absoluta. Tenim camps de treball per als delinqüents comuns: assassinats, violacions… Té un judici i enlloc d’anar a la presó, va a un camp de treball. No és una presó on estàs tancat, on consumeixes droga… Tal i com passa aquí. A Corea del Nord, si has delinquit has de fer alguna cosa a canvi per a la societat. Com? Recollint arròs, fer mobles per la gent que després es regalen als ciutadans. Quan el govern et regala el pis, te’l dóna totalment moblat i aquests mobles els han fet persones que tenen una sentència. Has de compensar amb la teva vida el dany que has fet a la societat. A Espanya, la diferència, és que són esclaus d’un empresari.
Després hi ha un reinserció a la societat?
És clar, el nostre govern no busca el càstig.
Què en pensa de Donald Trump?
És una persona bipolar i com a persona multimilionària està acostumada a tenir-ho tot i que tothom segueixi les seves ordres. Però no en sap res de política. En sap molt poc del món i d’altres formes de pensar. L’arrogància que té com a home de negocis, l’ha traslladat a la política. Ara ho té tot: diners i poder. Però és molt variant: hi ha dies que vol convidar al nostre líder a menjar una hamburguesa i el dia següent diu que foc, fúria i destrucció total a Corea del Nord… I l’amenaça de mort. Quan una persona actua d’aquesta manera –diuen que és la seva tàctica, jo penso que no -, demostra com és la seva personalitat, explosiva i arrogant. Afortunadament, no pren totes les decisions d’EUA, sinó les empreses d’armament que són les principals que mouen l’economia. Però que vulguin establir una guerra amb Corea de Nord no és viable perquè tenim armes nuclears.
Hi ha possibilitats reals que es desencadeni un conflicte entre EUA i Corea del Nord?
Hi haurà un conflicte puntual, com que portin un bombarder a les fronteres de Corea per provocar però el nostre govern els hi ha dit que si ho tornen a fer, seran enderrocats. Trump declara que farà una destrucció massiva a Corea del Nord i que el nostre líder estarà entre nosaltres molt poc temps. Ens ho prenem molt seriosament perquè és una declaració de guerra. La única possibilitat és la negociació, des dels anys 50 que volem la pau. Ells tenen l’excusa que com que la guerra està oberta, ens poden atacar quan vulguin i així no han de passar per Nacions Unides. Nosaltres hem demostrat que tenim capacitat termonuclear, tenim la bomba H, míssils intercontinentals que des de Corea podem bombardejar a Washington i els sistemes que existeixen no els podrien aturar. Saben que si ataquen, nosaltres respondrem. Les nostres armes nuclears ens asseguren la pau, la vida i que no acabarem com Síria o Iraq. Mai ens desfarem d’aquestes armes que ens asseguren la vida. Faríem algun pacte per assegurar la no proliferació d’armes nuclears, però les armes defensives que tenim continuaran al país perquè ens asseguren la supervivència.
Quin interès té EUA de provocar-hi una guerra?
Són les empreses d’armament que mouen l’economia. Han de regenerar els contractes d’armament i necessiten recursos materials que aquí podrien trobar. Hi ha varis indicadors: la seva ubicació geoestratègica –és el control del Pacífic, ja tenen Corea del Sud – així podrien controlar Rússia i Xina. Després, els recursos que tenim: metalls que s’utilitzen en la indústria aeroespacial. La última és destruir totalment el comunisme perquè no servim d’exemple a cap país del món: que sigui sobirà i lliure, nosaltres sí ho som. Els EUA no poden entendre que el capitalisme té una alternativa: el socialisme. Necessiten crear guerres per justificar el seu armament.
Viuen pendents d’un atac militar nord-americà?
Sí. Estem en guerra des del 25 de juny de 1950. La Guerra de Corea la van iniciar els nord-americans a l’any 1950 i no es va tancar. Després de tres anys de bombardejos, on van matar a milions de persones. Els americans van signar un armistici bàsicament una treva que encara continua vigent, però no han volgut signar la pau definitiva. Llavors, oficialment, encara estem en guerra. Fins i tot, Obama, Premi Nobel de la Pau –que no el mereixia -, es va negar públicament a signar aquest tractat de pau. Com ja coneixem als Estats Units amb el seu moviment imperialista, ocupant Iraq, Líbia o Afganistan, la única forma de parar-los és amb la nostra dissuasió nuclear. Sabem que si no tinguéssim l’arma nuclear, Donald Trump hagués matat als 25 milions de nord- coreans.
Per què Obama es va negar a signar la pau?
Ens van dir que no era el moment de negociar. Vam estar a punt de signar la pau definitiva amb Clinton als anys 90 i ell la volia signar perquè va veure que Corea del Nord es va retirar del tractat de no proliferació d’armes nuclears. És l’únic país en la història que ha sortit d’aquest tractat per poder desenvolupar la seva defensa nuclear perquè sabíem que volien atacar a Corea. Quan Corea del Nord surt d’aquest tractat, Clinton veu que no podrà ocupar durant massa temps a Corea llavors va signar el pacte de Ginebra de 1994, on a canvi de la congelació del nostre desenvolupament nuclear, als EUA se’ls hi donaria dos reactors nuclears d’aigua lleugera per la producció d’electricitat. Estàvem molt a prop de signar la pau, però també d’establir relacions diplomàtiques, per desgràcia, els demòcrates van perdre les eleccions i va guanyar George Bush junior que va dir que Corea del Nord era <l’eix del mal> i va començar la seva política nord-coreana. L’eix del mal hi havia Irak –que el van ocupar- i Corea del Nord que no van poder per dos motius: primer, perquè hi havia desenvolupat una mínima defensa nuclear i segon, perquè es va descobrir que la invasió d’Irak era falsa. No hi havia armes de destrucció massiva. Les Nacions Unides i els EUA van utilitzar excuses per justificar la invasió i la destrucció d’una nació sobirana. Al matar Sadam Hussein es va veure que no hi havia armes de destrucció massiva com deia Bush.
Llavors, creu que Trump vol fer el mateix que Bush, però amb Corea del Nord?
Sí, sí, totalment. Hem vist qui ha donat permís als EUA perquè llancessin 40 míssils a Síria, recentment. Ara mateix, estan morint nens i nenes, amb un jove que juga amb un joystick des de Washington perquè diu que vol evitar el terrorisme. Ningú els pot parar: són la primera potència militar i econòmica del món.
El govern espanyol ha declarat a l’ambaixador nord-coreà persona “non grata”, al Sr Kim Hyok Chol
Sí, per desgràcia així ha sigut. El govern espanyol ha expulsat a un dels nostres diplomàtics, l’encarregat dels temes de visats i ara, recentment, ha declarat persona non grata i li va dir que havia de sortir del país abans de finals de mes. Ara estem esperant la reacció per part del nostre ministeri d’Afers Exteriors a Pyongyang. És una vergonya que Espanya no tingui sobirania per decidir per si mateixa, ja que això ho fa per agradar al senyor Trump per la visita de Rajoy a Trump. No hi havia cap motiu per fer fora a un dels nostres diplomàtics, sinó tot el contrari: en els darrers temps, hi ha un creixement en l’interès per part d’empresaris, universitaris cap a Corea del Nord. Només es pot entendre aquesta declaració com un forma d’agradar als Estats Units: Espanya és servent dels Estats Units.
Quins són els motius que al·lega el Ministeri d’Exteriors davant aquesta decisió?
És per les proves nuclears i per això decideix fer fora al nostre diplomàtic. Diu que ja ho va advertir, però Estats Units és la principal potència de proves nuclears. Aquesta excusa no val, és una qüestió d’interessos. Lògicament, és molt difícil que el govern espanyol accepti en públic que és una titella dels Estats Units.
Quines decisions prendran al respecte davant aquesta marxa?
Hi ha dues possibilitats: o bé, se’l substitueix per una altre ambaixador o bé es procediria al tancament de l’ambaixada a Espanya. L’ambaixada a Madrid no només s’encarrega de les relacions diplomàtiques amb Espanya, sinó que també se’n carrega de l’organització mundial de turisme, ja que la seva seu està a Madrid. Desconec a hores d’ara quina en serà la resposta.
Hi ha hagut molta polèmica amb la seva piulada a un canal televisiu
Jo no sóc independentista però sempre defensaré la nostra cultura. És un canal feixista i franquista. Que opinin sobre el referèndum i la independència de Catalunya em sembla molt bé, però que diguin que des de Corea llancem una bomba a Catalunya –que assassinem als catalans només per ser catalans -, poc després d’haver patit els atemptats, em va semblar intolerable. La gent s’està tornant independentista no perquè cregui en la independència sinó perquè existeix una repressió franquista.
Hi ha interès a Tarragona en el règim polític de Corea del Nord?
Hi ha molt interès, he creat una associació: Corean Friendship Association (Associació d’Amistat amb Corea) i ha tingut un èxit mundial: 17.000 persones en 120 països del món. El local de la nostra associació és al C/ Rebolledo de Tarragona. Tenim socis tarragonins, sobretot per curiositat, hi ha una vintena de socis i que donen suport a les activitats que realitzem des de la nostra associació.
No troba a faltar Tarragona o el Baix Gaià?
M’he criat aquí. Tinc els meus amics, conec molt bé la província. M’agrada molt estar a Vespella perquè s’hi està molt tranquil. Daniel Cid, alcalde de Vespella, és un home fantàstic, tots els alcaldes haurien de ser com ell. Sempre estic anant i tornat de Corea i Vespella.
Li ha parlat al seu líder, Kim Jong-Un sobre el Baix Gaià?
Quan ens trobem són en actes estatals, cerimònies i no he tingut temps de parlar-hi; amb altres ministres de la república és clar que sí, tenen fotografies del Baix Gaià, de Tarragona… Els hi crida molt l’atenció. Són dos mons totalment diferents.
