Els arqueòlegs creuen que el Pont del Diable de Tarragona es va construir per mostrar el poder de l’Imperi Romà

11 de novembre de 2021, 08:04

Investigadors de l'ICAC identifiquen el traçat complet de l'aqüeducte del Francolí, que ja abastia d'aigua la ciutat

Els investigadors de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) han conclòs que el Pont del Diable de Tarragona es va construir per mostrar el poder de l’Imperi Romà a la península ibèrica, per sobre de la seva funció de transvasar aigua per a la ciutat. Les últimes investigacions de l’ICAC han permès demostrar l’existència d’un aqüeducte anterior i que per tant, el Pont del Diable no era imprescindible per abastir l’antiga Tàrraco. Segons l’investigador de l’ICAC Jordi López, la construcció d’aquest pont “no era necessària des del punt de vista tècnic” i responia a una intencionalitat d’ostentació de poder. L’aqüeducte primitiu que s’ha topografiat recorria 23 km i captava l’aigua al torrent de la Fonollosa, a Valmoll (Alt Camp).

Les darreres investigacions incloses en el pla quadriennal del projecte ‘Els aqüeductes romans de Tàrraco’ han determinat que la construcció anterior al Pont del Diable o Pont de les Ferreres podria datar del segle I aC, tot i que de moment es tracta d’una datació imprecisa. La canalització d’aquest viaducte passava sinuosament pels termes municipals de Vallmoll, els Garidells, Perafort, els Pallaresos i Tarragona, amb un pendent del dos per cent.

Les prospeccions arqueològiques també han servit per documentar altres ponts que s’ubicaven al llarg del traçat de l’aqüeducte del Francolí, com és el cas del pont del Tupino. Segons l’investigador Jordi López, es tracta “d’un Pont del Diable en miniatura”, del qual avui només se’n conserva parcialment la capçada. En el seu dia, aquesta construcció tenia una sola filera de vuit o nou arcs.

Un aqüeducte anterior al del Francolí

Durant les tasques d’excavació i topografia de l’aqüeducte del Francolí, els experts van descobrir un altra construcció de la qual no se’n tenia constància: l’aqüeducte republicà. Es tracta d’un viaducte més antic que el del Francolí, de 18 km de llargada i que dataria entre el segles II i I abans de la nostra era. Una de les particularitats que destaquen els experts és que estava excavat a la roca en la seva major part i que no estava cobert.

En aquest cas concret, la captació d’aigua es feia al terme municipal de Puigdelfí (Tarragonès). Aquesta construcció és anterior al Pont del Diable de Tarragona, fet que pels arqueòlegs demostra que l’aigua arribava sense problemes a la ciutat romana. A l’interior d’aquest aqüeducte més antic, els arqueòlegs han localitzat nombrosos cargols de la família dels limneids.

Aquesta canalització més antiga va quedar solapada per la del Francolí, que agafava l’aigua des d’un punt més allunyat de la ciutat de Tarragona. Així, en alguns trams, els arqueòlegs han pogut constatar que en diversos llocs es poden observar els dos aqüeductes, un damunt de l’altre.

Els experts demanen protegir els fragments de l’aqüeducte primitiu

A les acaballes del projecte quadriennal que ha emmarcat els treballs d’investigació a la zona propera al Pont del Diable, López és partidari de protegir els fragments trobats i museïtzar-los. L’objectiu seria “fer-los presentables al públic” i per això, proposa la construcció d’un camí paral·lel a les excavacions.

En aquest context, des de l’ICAC López ha assenyalat que intentaran renovar el projecte quadriennal per quatre anys més per acabar de documentar els dos aqüeductes nous que han trobat a la comarca del Baix Gaià i intentar recuperar algun tram. Segons l’investigador, ja estan en converses amb l’Ajuntament dels Pallaresos amb aquest objectiu i pròximament ho intentaran amb l’Ajuntament de Perafort.