Eduard de las Heras (Tarragona, 2000) és el nou guanyador del Premi Dow 2024. Durant els seus anys a la Universitat Rovira i Virgili, on ha cursat el grau i el màster d’enginyeria química, ha participat com a estudiant en pràctiques en el Projecte de Tractament d’Aigües Industrials d’AquaSPICE a Dow Terneuzen (Països Baixos) i Dow Boöhlen (Alemanya). Posteriorment, va desenvolupar el seu projecte final de màster a Dow Tarragona gràcies amb premi Work Experience amb la URV i des de l’1 de juny treballa donant suport pel Cracker de la companyia. Parlem amb ell per conèixer la seva trajectòria i inquietuds en el seu camp.
Terneuzen, Böhlen i Tarragona en els últims quatre anys. No has parat…
Tot aquest moviment entre diferents països neix de la incertesa de la COVID. Quan em tocava fer les pràctiques de l’empresa, no es podien fer pel dubte de les empreses. Volia fer el que fos i vaig buscar totes les oportunitats que hi havia, sense descartar anar fora. Vaig trobar aquesta oportunitat al projecte europeu d’AquaSPICE, que va sobre el tractament d’aigües industrials i com enfocar el seu ús de manera eficient. Aquesta primera experiència a Terneuzen (Països Baixos) em va permetre entrar al sector industrial i al Cracker més gran de Dow a Europa. Estar a Holanda va ser un canvi radical a la meva vida. Era sortir fora de casa, estar a un entorn diferent i enriquir-me de totes les cultures i formes de pensar que hi havia.
I després saltes a Alemanya.
A partir d’aquesta experiència, la gent estava còmode amb mi i em van donar una oportunitat per continuar treballant en el projecte. En aquest cas, traslladant el que vaig aprendre durant els tres mesos al nou equip que hi havia a Alemanya. Vaig estar molt content del segon pas, continuar el projecte i fer-hi la meva tesi del grau. La meva última experiència va ser fent el màster a la URV i en un procés d’entrevistes que es diu Work Experience. La universitat té conveni amb empreses del sector a Tarragona i ofereix la possibilitat de fer-hi les pràctiques i la tesi del màster.
Vas tenir dubtes entre fer el màster a Tarragona o provar de nou una experiència per Europa?
Entre les dues experiències de Terneuzen i Böhlen vaig estar fent un Erasmus a República Txeca. Allí vaig veure un model educatiu completament diferent i una altra dinàmica. Realment, el que em va empènyer a tornar a Tarragona per fer el màster va ser l’enfocament pràctic de la universitat i la possibilitat amb les empreses com Dow, que col·labora contínuament amb el talent jove. La URV té una estreta relació amb la indústria.
En què consisteix el Work Experience?
Són unes oportunitats on fas un procés de selecció i, segons el teu currículum i el perfil, les empreses decideixen trucar-te per fer-te una entrevista. S’avaluen conceptes tècnics, temes personals, soft skills… Era basat merament en les entrevistes.
I el Premi Dow com funciona?
Es basa en dues etapes. Una primera part com el Work Experience, amb una entrevista que avaluen qualitats tècniques que interessen a l’empresa. Posteriorment, hi ha una segona etapa que es basa en una presentació sobre un tema actual que interessa millorar de cara al futur. En el meu any ha sigut els reptes i les oportunitats de l’aigua en la indústria química.
Et venia com anell al dit.
Em va servir molt l’experiència prèvia que havia obtingut. Quan vaig fer les pràctiques a Terneuzen vaig veure de prop com s’involucrava l’empresa per afrontar aquests reptes i la seva voluntat de ser pioners per trobar la solució. Em va permetre conèixer l’enfocament i la potència de la indústria.
A Catalunya la sequera és ja un problema recurrent. Com ho veus des de la indústria?
És una cosa que vaig mencionar a la presentació del premi. No és un problema independent o aïllat. Hi ha moltes formes d’afrontar el repte des de la indústria química, no només es pot millorar amb el tractament d’aigües. Vaig avaluar on s’utilitza l’aigua i, a grans trets, la majoria es fa servir en qüestions relacionades amb l’energia. És a dir, la transició energètica i la reducció de l’ús de l’aigua han d’anar de la mà. Quan millores l’eficiència energètica, automàticament redueixes l’aigua que necessites. Hem d’anar a l’arrel del problema.
Dow ha elaborat un pla ambiciós per arribar a les zero emissions al 2050. En el cas de l’aigua, creus que manté aquesta ambició?
Dow és una empresa que des d’un principi ha estat col·laborant en projectes com AquaSPICE, que miren de reduir la dependència de l’aigua. Sempre intenten veure què ens pot perjudicar en el futur, tant econòmicament com ambientalment. Fan esforços en ser partícips de la reducció de la dependència de l’aigua i dels recursos de matèries fòssils. De fet, fa pocs mesos que l’empresa ha presentat unes polítiques sobre aigua i naturalesa a nivell global.
A banda de la teva experiència laboral, també vas estar de voluntari a la instal·lació d’una planta potabilitzadora a un orfenat de Kènia. Què t’ha aportat?
Va ser a la primera etapa de la carrera i va suposar un suport gegant per veure que el que estava fent té valor i pot tenir un impacte a la societat. Haver fet aquest voluntariat em va obrir els ulls per veure que aquesta carrera et permet aplicar les coses que aprens a projectes que tenen un efecte significatiu.
El voluntariat és el que t’ajuda a centrar-te més en l’aigua o ja hi estaves interessat?
Mai he tingut una idea fixa sobre què volia fer com a enginyer. Vaig estudiar la carrera perquè era una persona amb una estructura mental més tirant al vessant lògic i em vaig decantar per la química perquè cada dia veig el cracker quan torno a casa. M’interessava el que podia aportar aquí. Tothom deia que ‘això contamina’ i tenia la curiositat per saber realment què s’hi feia. L’especificació ha arribat a través de veure la situació actual. M’agradaria poder estar en temes de sostenibilitat de tractament d’aigües, circularitat o descarbonització.
No et tanques només a l’aigua.
Acabo de sortir de la carrera i soc una esponja que pretén absorbir el màxim coneixement possible. Sempre m’interessaria fer quelcom que sigui rellevant. A Dow tots els projectes estan relacionats amb millorar la seguretat i la sostenibilitat.
Què representa rebre el premi Dow?
Realment, significa un orgull poder rebre aquest reconeixement. Des del principi de la carrera sempre sents parlar del premi, és el màxim reconeixement que pots aconseguir sent estudiant de la URV. Sempre he intentat lluitar per ser millor cada dia i superar-me. Aquest premi és la forma de concloure la meva etapa acadèmica i fer un salt a l’inici de la meva carrera professional. No és un punt final, sinó una base per tornar a l’empresa tota la inversió que ha dipositat en mi.
Li agraeixo a Dow que aposti per donar oportunitats als joves. Molt poques empreses ho fan, ja que sempre demanen molta experiència. En el seu cas, hi aposta i intenta fer un seguiment per formar-la i fer-la arribar a una posició alta. Al final, som nosaltres qui haurem d’intentar fer el canvi.
