Quants anys portes a la Cavalcada? Com vas començar?
Fa molts anys, el meu germà, uns amics i jo vam començar a col·laborar en l’organització de la Cavalcada per donar un cop de mà. El meu pare era membre de la Comissió, i quan ja portàvem unes quantes edicions ens van oferir entrar-hi. Des de llavors no he fallat mai.
Quin paper té la Comissió de la Cavalcada?
Antigament era l’òrgan encarregat de dirigir-la, però en ser un tema d’àmbit municipal ara ho porta l’Ajuntament, a través de la regidoria de Cultura, i nosaltres som els assessors. Per a que la cavalcada sigui possible hi participen molts organismes diferents: els treballadors de Cultura, Protecció Civil, la Guàrdia Urbana, la Comissió, els voluntaris… A més, hi ha la brigada, que té un paper essencial perquè és la que prepara les carrosses. La resta d’entitats ens dediquem més a la part tècnica de l’acte.
Durant quant de temps s’organitza cada edició?
Generalment fem la primera reunió després de Santa Tecla, un cop ha acabat l’estiu. Primer comprovem que no hi hagi canvis o novetats i que tot estigui en ordre, i a partir d’allà anem organitzant i planifiquem tota la Cavalcada.
Com funciona el voluntariat?
Comptem amb un centenar de voluntaris, que donen suport als més de 300 participants de la Cavalcada, entre canalla, patges i pastorets. Durant la rua, controlen que tot funcioni bé, que cada infant vagi a la carrossa que li toca, que no hi hagi cap problema amb els caramels i que ningú prengui mal. L’Ajuntament té una llista amb les persones que col·laboren cada any, i es posa en contacte amb elles unes setmanes abans del 5 de gener. Normalment els voluntaris arriben perquè el seu fill o filla surt a una carrossa, els fa il·lusió acompanyar-los i donar un cop de mà, i acaben repetint cada any. Al final, és tan bonic que t’hi quedes.
Durant els darrers anys hem vist un increment d’incidents durant les rues, sobretot amb els atropellaments dels nens que agafen caramels. Què heu fet per evitar que n’hi hagi a Tarragona?
Fa uns anys les carrosses anaven guarnides amb una falda de tela al voltant, i era molt fàcil que algú s’hi posés a sota. Veient incidents en altres ciutats i per millorar la seguretat, ho hem canviat a un revestiment de fusta, que evita els accidents. Això és el que més ens preocupa i amb el que tenim més cura, tot i que cada any sempre acabem apartant algun infant del mig.
Tradicionalment, a la Cavalcada de Tarragona hi havia animals vius, però s’ha eliminat la seva presència. Per què?
Fins fa tres anys, els romans, que se situen al principi, anaven acompanyats de cavalls. És un element que ha portat problemes en altres ciutats, i no deixa de ser perillós, pel que vam decidir prescindir-ne. És cert que són animals domesticats i que van amb els seus portadors, però no podem garantir que no facin mal o provoquin algun accident, especialment a la canalla. Tot i que no hem tingut mai cap problema amb els cavalls, preferim prevenir. Era bonic, però no ha suposat una pèrdua de bellesa per a la Cavalcada. Hem perdut un element però hem guanyat en seguretat.
Com serà la Cavalcada d’enguany? Quants kilos de caramels es llançaran?
Més o menys es mantindrà tot igual, i comptem amb un pressupost de 14.000 euros. En els darrers anys hem anat canviant o renovant les 17 carrosses, i de moment no farem cap altra modificació. Pel que fa als caramels, ens mantenim en la tendència de l’any passat, uns 2.500 kilos.
Què fa que la Cavalcada de Tarragona sigui tan especial?
És la més bonica i té una gran història, la primera es va fer el 1910, i des de llavors ha anat canviant i evolucionat, tot i que manté la seva essència. La Cavalcada té un sentit i un ordre, totes les seves carrosses tenen relació entre elles a nivell global; per exemple, l’Estel d’Orient va al capdavant, i darrere seu la segueixen la resta d’elements. Cada Rei Mag té la seva carrossa de pastorets i la de regals, i també hi ha un príncep i una princesa, l’elefant o el dromedari… Tot forma part del món dels Tres Reis d’Orient, que és el més important.
Què és el més emocionant d’aquesta data?
Sens dubte, la cara dels nens i nenes durant la Cavalcada, la recepció dels Reis… Aquella innocència i aquelles caretes, és el més bonic que hi ha. Un cop ho vius, no hi ha res millor. Ara, alguns voluntaris que he anat portant a la Comissió, em diuen que no m’oblidi de comptar amb ells, que volen continuar vivint-ho des de dins.
