La AEB exigeix una “escola cívica” i incrementen les peticions d’ensenyament bilingüe

L’Assemblea per una Escola Bilingüe (AEB) ha celebrat avui a Tarragona una concorreguda festa en la qual han participat nens, pares, professors, inspectors, representants de diverses forces polítiques dels municipis de la zona, l’eurodiputada de ALDE Teresa Giménez Barbat, el diputat del PP al Congrés Jordi Roca, i membres de significatives entitats constitucionalistes com a Impuls Ciutadà, Associació per la Tolerància, Plataforma Ahora, Hablamos Español, Associació per a la Millora de l’Ensenyament Secundari (ESTIMIS) i SocietatCivil Catalana (SCC).

Al costat de nombroses activitats lúdiques i tallers, on es va orientar als assistents en matèria de drets lingüístics i sobre com denunciar pressions polítiques als centres, va tenir lloc un acte central en el qual van participar destacats membres de SCC com José Domingo, Joaquim Coll, Nuria Plaza i Isabel Fernández Alonso; l’inspector jubilat Jesús Rul, testimoni del 9N; la historiadora i representant d’AMES, Veracruz Miranda, i la presidenta de la AEB, Ana Losada.

José Domingo va recordar que el model legal a Catalunya és el de conjunció lingüística (castellà i català com a llengües vehiculessis) i no el d’immersió lingüística obligatòria i va titllar de “escandalós i prevaricador que les autoritats educatives, de forma intencionada i deliberada, impulsin i aprovin projectes lingüístics que reconeixen el català com a única llengua vehicular”.

Joaquim Coll, en una intervenció molt aplaudida, va explicar com “els fonamentats arguments dels crítics de la immersió” li van fer passar de defensar-la a qüestionar-la obertament.

Nuria Plaza va explicar que SCC té ja molt avançat un ampli informe sobre ingerència política a l’escola entorn de l’1-O. La coordinadora de la Agruapación d’Ensenyament d’aquesta entitat va expressar la seva sorpresa davant els temors que ha generat aquesta iniciativa i va agrair a la AEB la seva generosa col·laboració en l’elaboració del document.

Isabel Fernández Alonso va reivindicar que la crítica a la “escolacatalana” és legítima i necessària. L’inspector Rul va denunciar el “expedient ideològic” al seu company Cantallops i va assegurar haver rebut pressions per modificar informes, fonamentalment per motius lingüístics, quan estava en actiu. Per la seva banda, Veracruz Miranda va presentar múltiples exemples d’adoctrinament en els llibres de text, entre ells, les insistents referències a la inexistent “Corona catalanoaragonsa”.

La presidenta de la AEB va subratllar que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ja ha dictat diverses sentències en les quals reconeix el dret a l’educació bilingüe. Va recordar, així mateix, que en 2017 el mateix tribunal ha adoptat mesures cautelars reconeixent aquest dret en centres de Barcelona, Hospitalet i Castelldefels, i que durant el mes de febrer es coneixeran les sentències referents a les famílies de Balaguer i Reus. Losada va denunciar que fins que les autoritats educatives catalanes no apliquin la llei, els pares, desgraciadament, hauran de seguir reclamant els seus drets. Va animar a no defallir, recordant el cas del Col·legi Josep Guinovart de Castelldefels que, arran de la petició d’una quarentena de famílies que va arribar al TSJC, ha hagut de modificar el seu projecte lingüístic de centre. La presidenta de la AEB va destacar que, després dels successos de l’1-O, s’ha incrementat considerablement el nombre de pares que han contactat amb aquesta associació per reclamar més hores d’espanyol.

Manifest “Per una escola cívica i bilingüe”

L’acte va concloure amb la lectura d’un manifest “Per una escola cívica i bilingüe” en el qual es reclama un gran pacte educatiu en el qual es reconegui “el dret a ser escolaritzat en castellà en qualsevol part del territori nacional i en la llengua cooficial en les comunitats autònomes”, que les autoritats educatives catalanes siguin respectuoses amb els principis i valors constitucionals; posar fi a la ingerència política nacionalista a l’escola, reforçant l’Alta Inspecció Educativa, que la selecció dels equips directius i docents es faci amb procediments que s’atinguin únicament als principis de mèrit i capacitat, la substitució de el “model antipedagógic d’immersió lingüística obligatòria (actualment vigent pels castellanohablantes)” per un altre “que garanteixi, almenys, l’ensenyament en i dels idiomes cooficials sense discriminació”, que els projectes lingüístics dels centres educatius s’adaptin a la legalitat i reconeguin “expressament que català i castellà són llengües vehiculessis d’ensenyament, i que s’adoptin les mesures necessàries per garantir l’ensenyament en llengua materna dels nens amb necessitats especials.