Em vull dirigir a totes les veïnes i veïns, amics i amigues de Sant Pere i Sant Pau per a informar-vos la decisió que he pres i el perquè.
Primer de tot, vull dir que no va en mi entrar a valorar cap de les acusacions o suposicions que la gent faci sobre la meva persona. Això ho dic pel que estic llegint en diferents perfils de Facebook de persones que han estat governant els últims quatre anys a la ciutat de Tarragona. Cadascú és lliure d’opinar el que vulgui faltaria més, però a mi no em veureu entrant en aquests jocs lletjos d’acusacions en els quals, primerament no em sento identificat, i els que la gent coherent està cansada de veure. Simplement diré que cadascú sempre hem de recordar qui som i d’on venim i que mai ens n’oblidem. Uns valors essencials que hauríem de tenir tots per erradicar l’odi d’aquesta societat.
DIT AIXÒ COMENÇO:
Com bé sabeu, vaig decidir agafar les regnes de l’associació de veïns de Sant Pere i Sant Pau fa ja 10 anys, primerament perquè anava a desaparèixer l’entitat, i amb això les seves festes, les seves activitats i la força que pot tenir un barri per a poder exigir millores a la a l’ajuntament.
Gràcies a aquella decisió i sempre al costat de tots els companys que he tingut al meu costat vam poder recuperar les festes, fer moltes coses en el barri, jornades solidàries, ajudant sempre a qui ens han necessitat i reivindicat millores per al nostre barri.
Em venen al cap per exemple les jornades solidàries al nostre petit Gerard que va ser un exemple de participació, solidaritat i cohesió entre tants veïns, entitats, Ampas, grups de ball, de rock, artistes, etc. També la jornada solidària de recollida d’aliments en la qual recaptem més de 5 tones d’aliments i joguines que van servir perquè més de 20 famílies del nostre barri poguessin tenir aliments durant diversos mesos. Les activitats de la naturalesa o les campanyes de conscienciació sobre l’incivisme. Hem volgut reconèixer sempre a entitats i personalitats il·lustres del nostre barri perquè no quedin en l’oblit i per a elogiar els seus assoliments aconseguits.
L’any passat sense anar més lluny vam poder fer amb moltíssim esforç i treball de tots unes intenses festes majors commemorant el 50 aniversari del nostre barri, que estic segur que quedarà en el record de molts de nosaltres durant molts anys, li hem donat vida al barri, recuperem un tros d’història del nostre barri plasmada en el documental “jo soc de Sant Pere i Sant Pau” que podreu veure sempre que vulgueu a Youtube. I tot això ho hem fet sempre sense cap ànim de lucre ni cap afany personal per part de cap de nosaltres.
En aquest transcurs d’aquests deu anys, he tingut la gran sort d’haver estat pare d’una nena que ara mateix té 7 anys. Només la gent que em coneix sap les hores que li he tret a la meva filla de temps per a destinar-ho al meu benvolgut barri.
Un temps que mai tornarà, però que ho he fet conscientment i amb amor pel treball que he fet cap al meu barri, perquè com he dit moltes vegades, el fet de poder veure les cares de felicitat dels més petits gaudint de les nostres festes, el fet de poder escoltar de la gent gran, paraules d’agraïment per totes les coses que hem fet per ells, i poder llegir a molts de vosaltres les vostres paraules de gratitud cap a nosaltres per haver-vos fet reviure coses que feien anys no vivies, això és el que més m’ha reconfortat i m’ha servit per a inculcar-li aquests valors a la meva filla.
Però no us enganyaré, i de fet les persones més pròximes a mi ho han pogut patir, que aquest últim any i l’anterior han estat molt difícils per a mi en el personal, i m’han desgastat molt. I no sols a mi sinó també als meus companys de junta que acabem rendits de tants actes i accions dutes a terme en l’associació de veïns durant l’any passat. A això també cal sumar-li les múltiples crides que hem fet demanant ajuda per a l’associació de veïns i tots ells sense sort.
Tot això em va fer valorar, pensar i consensuar amb la família i amics que potser havia arribat el moment de fer un pas al costat en l’associació de veïns, però mai deixar-la del tot sinó deixar pas al fet que entre una altra persona i jo continuar secundant-la com ells han fet amb mi sempre.
En aquest transcurs del temps, he tingut diverses propostes per a incorporar-me a diversos partits polítics, i no solament d’assessor sinó també per a anar en les llistes al costat dels alcaldables, com també les vaig tenir en les eleccions de fa 4 anys i vaig dir que no a totes, i com també les vaig tenir 8 anys enrere i també vaig dir que no.
Però no va ser fins fa molt poquet, i després de consensuar-ho amb la meva família i amics que he decidit prendre la decisió de formar part del grup municipal del Grup Municipal PSC de Tarragona. I he pres la decisió perquè crec que puc aportar alguna cosa més per al meu barri i per a la ciutat del que ho he pogut fer fins ara, i he decidit fer-ho al costat del que considero un gran equip de persones i professionals liderades per la persona que ha dipositat la seva confiança en la meva, s’ha compromès a millorar substancialment el nostre barri aquests pròxims 4 anys, i a més de tot això puc dir amb orgull que sempre va ser des de fa molts anys i avui dia ho continua sent el meu amic Rubén Viñuales.
Dit això, vull deixar clar que sí en algun moment algú pogués pensar que això ho faig per diners, que pensi que he pogut i puc treballar en altres feines que estan més ben remunerades i no ho he fet.
També vull deixar clar que si algú pot pensar que he estat al capdavant d’una associació per a acabar en la política que sàpiga que el podria haver fet fa vuit anys i fa quatre anys i no ho vaig fer.
Aquesta decisió que va ser presa fa diverses setmanes ha estat per un cúmul de situacions i circumstàncies que van fer que em decidís pel que creia que anava a ser millor per a mi barri. I crec que la meva manera d’actuar ha estat la correcta. No he fet cap campanya de desprestigi contra cap partit polític, no m’ha vist ningú demanar el vot a Rubén Viñuales per xarxes socials ni demanar que no es voti a qualsevol altre partit.
I no ho vaig fer perquè sempre he tingut una bona relació amb tots els consellers dels diferents grups municipals i al final aquests són també els valors que m’han inculcat a mi. Que cal ser persona i mai cal menysprear ni criticar a ningú per a passar per sobre de ningú.
Així hem estat també en l’associació de veïns aquests deu anys, tant jo com els meus companys de junta, ens hem portat bé amb tots, hem agraït quan havíem d’agrair, hem criticat quan crèiem que també ho havíem de fer, i moltes vegades hem guardat silenci encara pudent fer crítica sigui al grup municipal que sigui. Per a finalitzar us haig de dir que afronto aquest repte amb moltes ganes, il·lusió i confiança en els meus companys i en Rubén Viñuales, en aquesta nova etapa de la meva vida per a lluitar des de dins de l’equip de govern pel nostre barri i la ciutat. Volia deixar clar que sí aquests pròxims 4 anys, el nostre barri i els seus veïns no veuen una clara millora dimitiré i me n’aniré al meu lloc de treball obtingut mitjançant unes oposicions que ningú m’ha regalat.
