La Baixada de l’Àliga de 2024 serà recordada durant anys. L’acte tenia el repte de controlar el seu caire multitudinari en ple dissabte, però aquest va ser un tema que aviat va quedar en segona línia i que no romandrà gravat a la memòria dels tarragonins.
El debat sobre l’esdeveniment s’havia escalfat a la prèvia. Després d’anys en què el tema de conversa era la seva “massificació”, TV3 sorprenia amb l’aposta per la seva cobertura. Aquesta s’enquadrava dins del programa Únics, presentat per Espartac Peran i que mostra diversos elements de cultura popular al país. La novetat va despertar discussions entre els tarragonins que celebraven la presència de la televisió catalana i els qui no.
Debats a banda, la cadena pública va fer un gran desplegament per la cita i ho tenien tot llest poc abans de començar. Càmeres, periodistes i una espectacular il·luminació de la Catedral. El contratemps, però, va venir des del cel.
Encara que la pluja ja havia amenaçat alguns dels actes els dies anteriors, Santa Teca s’havia realitzat amb relativa normalitat. En canvi, el Meteocat avisava durant el 21 de setembre que el moment més crític podria arribar a la mitjanit de dissabte, just quan està previst que comenci la Baixada.
Elements passats per aigua
Quan tot estava pràcticament a punt, els núvols van descarregar sobre les escales de la Catedral. Sorprenentment, l’aiguat no va aturar l’acte i van tirar endavant amb un format adaptat. L’Àliga va poder baixar amb relativa normalitat, però el Lleó i la Mulassa ho van fer sense música i sense recrear-s’hi. A banda, la Mulassa es va haver de tapar i va marxar ràpidament, mentre que els Gegants Vells directament van haver de tocar el dos. En el cas d’ambdós elements, el material amb què estan fets i la roba -que pot mullar-se i fa pesar l’estructura- són un impediment per sortir amb normalitat els dies de pluja.
La decisió va crear opinions confrontades entre els tarragonins. Molts catalogaven l’acte “d’èpic”, mentre que altres criticaven l’actitud i culpabilitzaven TV3 d’haver empès les entitats a baixar. Sobre aquesta teoria, la consellera de Cultura i Festes recalca que “no hi va haver cap pressió” per part de la cadena pública. “No va haver-hi cap incidència per l’expectació mediàtica. L’expectació a la qual realment responia eren els milers de persones a la plaça de les Cols i als carrers adjacents que cridaven i saltaven sota la pluja. Si la gent hagués marxat de la plaça de les Cols, l’acte no s’hauria fet”, subratlla Sandra Ramos.
La consellera també remarca que qui va prendre la decisió final van ser les entitats. Tanmateix, avisa que la Baixada de l’Àliga no forma part del protocol del seguici i que no hi ha escrit enlloc com s’ha d’actuar davant la pluja.
Sense reunió prèvia
Les diferents parts implicades no van arribar ni a fer una reunió per decidir què fer. De fet, cada una va fer la seva, ja que no existeix cap protocol concret que el reguli. “Els encarregats de l’Ajuntament només ens van preguntar si baixaríem. No vam fer cap reunió prèvia. Vam decidir baixar perquè vam veure que tothom ho feia“, explica Francesc Martorell, del Lleó de Tarragona. En un inici, van baixar sense música, però a mitja baixada es van incorporar els músics.
Qui va liderar aquesta Baixada atípica va ser precisament la seva principal protagonista: l’Àliga. Ella és l’encarregada d’obrir l’acte i va ser la primera a descendir per les escales de la Catedral el passat 21 de setembre. Oriol Sánchez, membre de l’Àliga, nega categòricament les insinuacions sobre el paper de TV3. “Quina pressió ens havia de fer TV3?”, es pregunta incrèdul.
Oriol Sánchez recalca el context de la baixada per explicar per què van continuar amb l’acte. Recorda que en el moment de començar a descendir cap a la plaça de les Cols plovia molt poc i a mesura que avançava la Baixada la pluja va caure amb més intensitat. “Quan vam baixar no plovia una barbaritat. Si haguéssim decidit esperar, què li diries a les 12.000 persones? No marxaran cap a casa”, relata. De manera consensuada amb els músics, van escollir mantenir el pla establert i facilitar l’acte que aquells milers de persones feia un any que esperaven. La resta és història. Una de les Baixades més recordades.
