Els alumnes i professors de segon de batxillerat s’estan adaptant a la nova realitat generada per la crisi del coronavirus per preparar els ex脿mens de selectivitat, que s’han endarrerit fins a principis de juliol. En declaracions a l’ACN, asseguren que les eines digitals s贸n una bona alternativa durant el confinament, per貌 que no s贸n tan efectives com les classes presencials. Els dubtes sobre com ha de finalitzar el curs genera angoixa a docents i estudiants, alguns dels quals es troben en situaci贸 d’inferioritat perqu猫 no tenen ordinador o connexi贸. Zoom, Skype, Moodle o WhatsApp s贸n algunes de les aplicacions que utilitzen per fer classes virtuals i enllestir el temari del curs.
La crisi del coronavirus ha trastocat els plans dels professors de segon de batxillerat a l’hora de preparar la selectivitat, l’examen final de l’etapa i que marca el cam铆 que l’alumnat agafa a la universitat. En el moment culminant del curs han vist com els instituts han tancat i han hagut de buscar r脿pidament f贸rmules alternatives, i a vegades imaginatives, per suplir les classes presencials. L’any passat s’hi van presentar 34.500 alumnes a tot Catalunya.
Roberto Fern谩ndez, professor de f铆sica i qu铆mica al Col路legi Teresianes de Tarragona, es mostra “gratament sorpr猫s” amb la facilitat que els alumnes s’han adaptat a la nova realitat. En aquest centre van prendre decisions molt r脿pidament i la primera setmana de confinament ja van fer sessions virtuals i van planificar les tasques que havien de fer els alumnes. “Estic relativament tranquil perqu猫 el ritme de classes que portem 茅s similar al que d煤iem. Acabarem el temari i segurament tindrem m茅s temps per repassar” a causa de l’endarreriment de la selectivitat, assenyala. En el seu cas, connecta una tauleta a l’ordinador i aix铆 pot projectar les presentacions perqu猫 cada estudiant les vegi des de casa.
Per Fern谩ndez el grau d’adequaci贸 ha estat molt satisfactori i creu que els joves assimilen els continguts d’una manera semblant a com ho feien a l’aula. Una de les seves alumnes, Helena Pineda, hi est脿 d’acord: “Per com ens ho expliquen, no noto molta difer猫ncia entre el sistema online i presencial”. Pineda est脿 cursant el batxillerat cient铆fic de la salut i valora que ho tenen “tot molt organitzat”. “Els professors ens envien un document amb tot el que hem de fer aquella setmana. Fem diferents sessions online i despr茅s els deures. Si tenim dubtes, els podem resoldre a les classes virtuals o per correu electr貌nic”, explica.
Per Marina Virgili, alumna de l’institut Pons d’Icart, tamb茅 de Tarragona, els nervis han anat decreixent els darrers dies, a mesura que ha vist que bona part del temari ja el tenien pr脿cticament enllestit, especialment el de lleng眉es. Virgili estudia el batxillerat cient铆fic, i les mat猫ries espec铆fiques la tenen m茅s capficada. “El tercer trimestre 茅s el m茅s important, perqu猫 hi ha coses noves, i em fa por no poder arribar a fer tot el temari”, comenta. La jove reconeix l’esfor莽 del professorat, que els fa arribar v铆deos, 脿udios i correus electr貌nics per resoldre dubtes, per貌 admet que “acabar el curs via online 茅s complicat”. En el seu cas, es juga part de la nota d’acc茅s a veterin脿ria a la selectivitat.
M茅s comunicaci贸
La comunicaci贸 entre docents i estudiants ha canviat. Per Fern谩ndez fins i tot “茅s m茅s flu茂da ara que abans”. “Fem una mica de professors les 24 hores perqu猫 responem dubtes per mail”, especifica. La visi贸 la comparteix en certa manera Joan Farr茅, tutor d’una classe de segon de batxillerat de l’Escola Joan XXIII, al barri tarragon铆 de Bonavista. “La primera setmana ten铆em missatges d’inquietud, tamb茅 per part dels pares. Per貌 vam establir un primer contacte amb ells per veure com estaven, m茅s enll脿 de la part acad猫mica, i ens va anar molt b茅 a tots”, recorda. Al seu centre els mestres han optat per diferents f贸rmules per transmetre el temari. Classes virtuals, gravar videotutorials, enregistrar 脿udios i difondre’ls per WhatsApp o fins i tot trobades per Zoom per respondre dubtes de manera conjunta entre tota la classe.
Farr茅 no 茅s tan positiu com Fern谩ndez a l’hora de valorar l’assimilaci贸 dels continguts. “Virtualitzar les classes no 茅s f脿cil i el que no podem fer 茅s traslladar el que f猫iem a l’aula a un entorn virtual. 脡s quasi impossible i no seria efectiu”, exposa, i afegeix que ni professors ni alumnes estaven preparats per una situaci贸 com aquesta. L’opini贸 la comparteix Jordi Satorra, director de l’institut Mart铆 i Franqu猫s. “Si 10 茅s com s’assimila el temari en una classe normal, amb el sistema online estar铆em en un 7”, puntua. Malgrat aix貌, creu que “el fet de veure un professor, encara que sigui per ordinador, tranquil路litza i ajuda a entendre les coses”. Per貌 assevera: “Les classes bones s贸n les presencials; la resta 茅s intentar cobrir l’expedient”.
En aquesta l铆nia, un dels alumnes de l’Escola Joan XXIII, Jordi Mart铆nez, troba que les difer猫ncies entre els dos sistemes s贸n evidents. “Est脿vem acostumats a que a classe pod铆em preguntar dubtes i ens els responien al moment. Ara 茅s m茅s complicat, i si 茅s per correu la resposta no 茅s immediata. El contacte directe ajuda molt”, considera.
Educaci贸 ha de fixar les dates de final de curs
En els 煤ltims dies abans de Setmana Santa en aquest centre van optar per repassar continguts i amb la represa del curs ja estan acabant el temari que tenien previst. Tot i aix貌, tots els centres demanen al Departament d’Educaci贸 que defineixi com s’ha d’acabar el curs ordinari.
D’una banda, les dates. Si b茅 la selectivitat es far脿 entre el 7 i el 9 de juliol, el curs de segon de batxillerat est脿 previst que s’acabi el 6 de maig. Despr茅s ve el per铆ode d’avaluacions i recuperacions, i el 18 de maig els centres han d’entregar la llista dels alumnes que han superat el curs i que decideixen presentar-se a la selectivitat. Segons expliquen les dates poden variar i 茅s Educaci贸 qui, en principi aquesta setmana, ha de fixar els terminis. Els docents apunten que amb la situaci贸 actual 茅s m茅s dif铆cil fer classes i que es pot donar la paradoxa que, un cop acabat el curs, els alumnes tinguin tres setmanes m茅s de les habituals per repassar i preparar la selectivitat, a causa de l’endarreriment. “Saber aquestes dates ens traur脿 angoixa a tots perqu猫 podrem ajustar els temps de la resta del curs”, indica Satorra.
L’altra q眉esti贸 que el Departament ha de concretar 茅s com seran les avaluacions. D’una banda, les de batxillerat, ja que els ex脿mens tradicionals amb els alumnes a les aules no seran possibles. “Ens hem plantejat fer proves orals per videoconfer猫ncia, q眉estionaris online, diferents exercicis… 茅s complicat per貌 hem de veure qu猫 ens diuen”, afirma Farr茅. I de l’altra, la selectivitat. Pel que comenten els docents, la Prova d’Acc茅s a la Universitat (PAU) d’enguany tindr脿 variacions, per貌 encara no s’han concretat. El rumors corren amb rapidesa entre l’alumnat i aix貌 multiplica els nervis. “Queda un mes de classes i estem impacients i nerviosos perqu猫 no sabem qu猫 passar脿. Si allarguen l’estat d’alarma potser han de tornar a canviar les dates de la selectivitat una altra vegada”, reflexiona l’estudiant Jordi Mart铆nez.
Alumnes amb bretxa digital
Els que encara tenen m茅s dificultats per preparar les PAU s贸n els joves que o b茅 no tenen ordinador a casa o no disposen de connexi贸 a internet. Si habitualment aix貌 ja 茅s un problema a l’hora de fer treballs i estudiar, en temps de confinament poder seguir el ritme del curs 茅s una epopeia. Aqu铆 els centres tamb茅 demanen respostes a Educaci贸, encara que la predisposici贸 per ajudar-los 茅s total.
Al Mart铆 i Franqu猫s, de 300 alumnes de segon de batxillerat, cinc no poden fer classes virtuals, i dotze m茅s tan sols tenen un tel猫fon m貌bil. “Hem d’urgir que, quan ens permetin accedir al centre, els puguem deixar un port脿til”, apunta Satorra. “S贸n uns alumnes que estan en fals i l’administraci贸 haur脿 de buscar una soluci贸” perqu猫 no perdin el curs, afegeix. Educaci贸 ha informat aquest dimarts que facilitar脿 22.000 dispositius amb connectivitat a tota Catalunya, que arribarien a partir de la setmana vinent. Segons el Departament, ser脿 un pr茅stec que hauran de retornar quan acabi el confinament.
Els que tenen 煤nicament un tel猫fon m貌bil s铆 que poden accedir als continguts que dona el professorat per貌 “茅s complicat que puguin seguir una classe”. Tampoc ho tenen f脿cil els joves que nom茅s tenen un ordinador a casa i l’han de compartir amb els pares o amb altres germans. “Estan en inferioritat respecte els altres companys”, sentencia Farr茅.
Tot plegat ha obligat a professors i alumnes a fer un sobreesfor莽 per acabar el curs. La digitalitzaci贸 que s’anunciava des de feia anys ha arribat sobtadament i malgrat les dificultats tothom assegura que est脿 sent un bon aprenentatge. De fet, alguna de les solucions que s’han adaptat a corre-cuita es mantindran en el temps. “Segur que alguna cosa quedar脿. Hem d’estar preparats perqu猫 probablement una situaci贸 com aquesta es pugui repetir en el futur, i llavors ens agafar脿 amb una preparaci贸 que ara no ten铆em”, valora Farr茅, que finalitza: “脡s un proc茅s que ens ha de servir per aprendre i saber-ho afrontar millor en el futur”.
