“Teníem tots deures pendents amb les biblioteques”. Així de clara s’expressava la consellera de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona, Sandra Ramos, poc després de conèixer la confirmació de la futura biblioteca a la Tabacalera.
Segons l’edil tarragonina, els dèficits en aquest àmbit cultural no es devien únicament a les escasses dimensions de l’actual biblioteca del carrer Fortuny. Ramos assenyala totes les administracions. L’Estat, responsable d’invertir en un nou equipament; la Generalitat, qui administra aquestes biblioteques, i el mateix consistori, que no ha impulsat biblioteques municipals durant aquests anys. La tendència, però, sembla que s’està revertint.
20 milions per la nova biblioteca
La gran notícia és la confirmació del Ministeri de Cultura. La biblioteca provincial ocuparà 10.000 m² de la Tabacalera i serà un dels projectes estrella per reviure aquest edifici deixat. “Es tracta d’un projecte de 20 milions d’euros que permetrà oferir un equipament cultural de referència, integrat en un espai de creixement urbà i compartit amb altres institucions culturals”, subratllava el ministre de Cultura, Ernest Urtasun. A més, avisava que està cridat a convertir-se en “un dels equipaments culturals més potents de la ciutat”.
El canvi suposa un salt substancial. L’actual seu de la Biblioteca Pública de l’Estat a Tarragona es troba al carrer Fortuny, ocupant un espai d’uns 1.800 m², una superfície per sota de la mitjana nacional amb relació a la població. Per tant, la nova seu permetrà disposar d’instal·lacions més amples i augmentar la superfície d’ús bibliotecari, dels dipòsits i dels espais polivalents per a fer diverses activitats.
De fet, tot i que molts poden pensar que la biblioteca del carrer Fortuny se circumscriu a un àmbit municipal, aquest servei hauria de tenir vocació provincial. “L’Estat les construeix a cada capital de província per ser un equipament de referència a tota la demarcació. Per exemple, tothom entén que l’Hospital Joan XXIII no és un hospital de ciutat, sinó de referència”, argumenta Sandra Ramos. D’aquesta manera, s’adapta a la realitat territorial i s’equipara a la d’altres províncies com Girona, que té una biblioteca de 8.000 m² amb menor població.
Com també recalca el Ministeri, Ramos apunta que aquestes noves prestacions permetran adaptar aquest equipament a una biblioteca del segle XXI. “Necessitem més espais per desenvolupar activitats que ara són pròpies de les biblioteques, però no ho eren fa 30 anys. Són realment centres culturals, ja no són només un magatzem de llibres i un lloc on estudiar”.
Un Pla de Biblioteques
Un cop s’hagi fet efectiu el trasllat de la biblioteca a la Tabacalera, la intenció és que l’espai del carrer Fortuny actuï com a biblioteca municipal. Segons informa l’Ajuntament, l’Estat -propietari de l’equipament- ja ha expressat la seva voluntat de cedir-la al consistori perquè tingui aquest ús.
En paral·lel, aquest passat mes de setembre es va aprovar el Pla Estratègic Tarragona Cultura 2033, on es defineixen les línies mestres de la ciutat en aquesta àrea. Un dels punts que estipula és la redacció d'un Pla de biblioteques 2026-2041 entre l’últim trimestre de 2025 i el primer semestre de 2026. Amb l’objectiu d’aprovar-lo durant la primavera de 2026.
“Definirem l’horitzó de les biblioteques. On han d’anar, quantes hem de tenir, per què... S’està fent de la mà de l’equip del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), que tenen les dades dels creixements de població. No ho farem en funció de gustos ni promeses, sinó amb cap i dades a la mà”, explica Sandra Ramos. La consellera recorda que la funció de les biblioteques són “bàsiques” i que les volen planificar com els CAPs o les escoles.
A banda d’aquests documents, també es va aprovar el primer Pla de foment de la lectura de l’Ajuntament. Un text que treballa sobre tres eixos: dret d’accés a la lectura, xarxa per promoure la lectura al llarg de la vida i fomentar i reivindicar la creació literària.
Nous espais de lectura
Entre els projectes que té l’Ajuntament en cartera, n’hi ha dos que també suposaran un salt qualitatiu. El passat agost, el consistori va adjudicar les obres de remodelació del punt de lectura de Sant Pere i Sant Pau, que fa sis anys que està tancat. Els usos previstos de l'equipament són els habituals del servei bibliotecari: la consulta i lectura de fonts d’informació en diferents suports, incloent-hi punts d’accés a internet dotats d’ordinadors; el préstec bibliotecari i la realització d’activitats culturals i foment de la lectura. “Serà una petita biblioteca, però amb grans prestacions”, assenyala Ramos.
L'equipament té una superfície útil aproximada d’uns 154 m² (192 m² construïts), amb una sala de 120 m², dos lavabos, un magatzem de 16 m², una sala per a la neteja i una altra amb la maquinària de climatització. Les seves obres tenen un pressupost de 372 mil euros.
De fet, la intenció és que en un futur el barri del nord tingui una biblioteca municipal. Tot i això, l’Ajuntament es troba actualment centrat en la futura biblioteca Pepita Ferrer de Torreforta. Actualment, l’ens municipal ha licitat el concurs de projectes de la nova biblioteca.
En aquest sentit, Ramos recalca que “la nova biblioteca Pepita Ferrer serà un equipament que transformarà Torreforta i la resta de barris de Ponent. Estem solucionant un problema greu com és el de no tenir suficients equipaments bàsics d’accés universal a la cultura com són les biblioteques”. La intenció de l’Ajuntament és tenir el projecte l’estiu de 2026. Un pas més per complir deutes pendents.
Per què la Tabacalera?
Tot i que la notícia de la biblioteca a la Tabacalera ha obtingut un ampli suport en el consistori, un dels partits se n’ha desmarcat. La portaveu del PP, Maria Mercè Martorell, s’ha erigit en una de les principals detractores de la iniciativa: “El que necessitem és un museu i el conservatori, no la biblioteca. La biblioteca que ens la construeixin, com fan a tot arreu”.
En canvi, la consellera Ramos discrepa de l’opinió dels populars: “Hi havia pocs dubtes que l’espai òptim era aquest i s’ha de convertir en un hub cultural. Si algú pensa que Tarragona pot rehabilitar i dotar de contingut 50.000 m², és molt poc realista”.
