La Guàrdia Civil ha arrestat una desena de persones integrants d’una organització criminal dedicada a la recol·lecció il·legal de llentiscle en zones naturals protegides de Catalunya, especialment a les províncies de Barcelona i Tarragona. Aquest grup mantenia connexions internacionals per exportar aquesta planta, coneguda científicament com Pistacia lentiscus, fins als Països Baixos.
L’organització comptava amb una complexa xarxa financera destinada a blanquejar els beneficis obtinguts, que segons les investigacions s’estima que ascendeixen a uns 32 milions d’euros derivats del tràfic il·lícit del llentiscle.
Registres i confiscacions
Dins el marc de l’operació, s’han inspeccionat onze habitatges i seus socials vinculades a empreses implicades situades a Barcelona i Tarragona. Durant aquests registres es van trobar més de 160.000 euros en efectiu així com diversos vehicles d’alta gamma.
A la nau industrial on es processava el llentiscle recollit, situada a Reus (Tarragona), es van intervenir aproximadament 6.500 quilograms d’aquesta planta. També s’ha bloquejat un milió d’euros en comptes bancaris controlats pels sospitosos, juntament amb la immobilització de vint-i-dos cotxes i vint-i-tres immobles relacionats amb l’organització.
Inici de la investigació i modus operandi
L’origen d’aquesta investigació es remunta a finals del 2023 quan el Servei de Protecció de la Natura (Seprona) va dur a terme una inspecció en una nau ubicada a Reus. En aquell moment ja es van confiscar quatre tones de llentiscle i es va recopilar documentació clau que va permetre desvetllar el funcionament del grup criminal.
L’arbust era extret massivament sense cap tipus d’autorització administrativa en diverses àrees naturals protegides o incloses dins la Xarxa Natura 2000, com ara la comarca del Baix Ebre o la Serra de Llabería — aquesta última declarada Espai Natural Protegit des del 1992.
Aquests materials eren transportats mitjançant furgonetes fins a la nau on s’emmagatzemava abans d’enviar-los al mercat neerlandès. L’operatiu policial, batejat com “Lentina”, ha comptat amb el suport tècnic i operatiu d’Europol, especialment pel que fa al flux informatiu entre les autoritats espanyoles i holandeses per rastrejar la destinació final dels productes.
Explotació laboral i incident mortal
S’ha constatat que per dur a terme aquesta recol·lecció s’utilitzaven petits grups humans sovint vulnerables socialment. A més, està sota investigació la mort d’un home vinculat al grup el desembre del 2025 mentre participava en aquestes tasques agrícoles irregulars.
S’estima que unes dues-centes cinquanta persones haurien estat empleades per aquestes empreses sense estar donades d’alta en el Règim General de la Seguretat Social durant aquest període.
Magnitud dels fets i impacte econòmic
L’anàlisi policial indica que entre juliol del 2020 i desembre del mateix any s’haurien extret il·legalment almenys 991 tones de llentiscle; no obstant això, les activitats podrien haver començat ja l’any 2018. El guany total generat per aquest comerç clandestí se situa proper als 32 milions d’euros.
L’organització havia creat una estructura empresarial destinada explícitament a ocultar l’origen dels ingressos provinents dels actes il·lícits. Els diners aconseguits eren invertits en béns mobles e immobles per ampliar el patrimoni personal dels implicats.
Importància ecològica del llentiscle
Pistacia lentiscus, conegut popularment com a llentiscle, és un arbust perenne essencial pels ecosistemes mediterranis ja que proporciona aliment i refugi tant per ocells com insectes. A més, té gran valor ornamental utilitzat àmpliament en jardineria.
Aquesta planta també destaca pel seu ús farmacèutic degut a les seves propietats antimicrobianes, cicatritzants i antiinflamatòries; fet que ha incrementat significativament la seva demanda comercial.
Danys ambientals causats per l’extracció indiscriminada
Un informe inicial elaborat pel Seprona xifra els perjudicis mediambientals ocasionats en més de 3,77 milions d’euros. La recol·lecció continuada promou fragmentació dels hàbitats naturals, redueix la capacitat dels ecosistemes per captar carboni atmosfèric i empobreix notablement la biodiversitat local.
A més, aquesta pràctica compacta els sòls facilitant l’erosió superficial mentre els residus abandonats augmenten considerablement el risc potencial d’incendis forestals.
Més informació
Podeu contactar amb l’oficina de comunicació del Seprona de la Guàrdia Civil als telèfons: 914513686 i 608251069.
