Aquest divendres, 28 d’abril, s’ha aprovat al Ple de l’Ajuntament el reglament que ha de regular la Taula Local d’Infància i l’Adolescència de Tarragona. El reglament defineix la Taula Local d’Infància de Tarragona com un òrgan permanent de coordinació, de consulta i d’assessorament en matèria d’infància i adolescència des del vessant social. La Taula Pertany a l’Ajuntament de Tarragona i hi participen organitzacions, públiques i privades, representatives d’interessos socials en aquest camp.
La Taula Local d’Infància de Tarragona constitueix el principal canal de coordinació de les entitats i els organismes dedicats a la prevenció, la promoció i la protecció de la infància i l’adolescència a Tarragona. El document aprovat avui detalla els objectius i funcions de la Taula Local i fixa com a objectiu principal col·laborar en el desenvolupament de les directrius de la Taula Territorial d’Infància de Tarragona i de la Taula Nacional de la Infància de Catalunya i donar viabilitat a la coordinació i al treball en xarxa de tots els professionals i les professionals que treballen en temes d’infància, a fi de garantir-ne, així, una intervenció ràpida i eficaç.
El reglament cita al seu article 3 la composició de la Taula Local d’Infància i Adolescència de Tarragona a partir dels seus òrgans: el Ple, la Presidència i els Grups de Treball. Lese principals funcions dels grups de treball són estudiar i analitzar assumptes de la matèria o problemàtica específiques que tenen atribuïdes, emetre informes sobre el desenvolupament de les tasques dutes a terme i assessorar i informar el Ple de tots aquells assumptes que els grups de treball estudiïn, analitzin o gestionin.
D’acord amb els objectius generals de les Taules d’Infància i Adolescència, els grups de treball creats des d’un inici són el Grup de Treball de Detecció i Intervenció, liderat per l’Equip d’Atenció a la Infància i Adolescència de l’IMSST, i el Grup de Treball de Promoció i Prevenció, liderat per l’IMSST conjuntament amb l’IMET. Posteriorment, l’11 de novembre del 2020, es va crear un nou grup de treball, el de Petita Infància, de 0 a 3 anys.
Recorregut de la Taula Local de la Infància
El 16 de maig de 2019 es va fer la primera reunió informativa de la Taula Local d’Infància. Posteriorment, s’hi han anat afegint més professionals i entitats que treballen en l’àmbit de la infància i l’adolescència. En l’àmbit municipal, hi participen professionals dels serveis socials de l’Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona, professionals de l’Institut Municipal d’Educació de Tarragona, professionals de la Guàrdia Urbana, professionals dels Centres Cívics, dels serveis de prevenció de les addiccions, de Salut Escolar, professionals del Departament de Joventut, de Polítiques d’Igualtat i de l’Equip d’Atenció a la Infància i Adolescència (EAIA).
D’ençà que va començar a caminar la Taula Local s’han fet reunions periòdiques i anualment organitza una sessió de tots els grups de treball que formen part de la Taula. Les últimes es van fer l’11 de març de 2021, i el 20 d’octubre 2022.
La Taula d’Infància ha col·laborat en el diagnòstic del Pla local d’infància i adolescència de Tarragona (PLIAT), que lidera l’IMET. El Grup de Detecció i Intervenció actualment està treballant en l’anàlisi i la intervenció en casos d’alta complexitat. El Grup de Promoció i Prevenció actualment està treballant en diferents actuacions que sorgeixen dels eixos del PLIAT.
Durant aquest temps, la Taula ha fet especial incidència en el treball referent a l’impacte de la pandèmia en la salut mental dels infants i adolescents, i s’ha abordat la visió dels diferents participants de la Taula.
El Grup de Treball de Petita Infància està treballant en la creació d’un catàleg de serveis per a aquesta franja d’edat, i dissenyant un projecte comú d’atenció a famílies amb fills en aquesta edat.
La Taula de la Infància i l’Adolescència de la ciutat de Tarragona ha dut una tasca continuada durant aquest temps com a Taula local i regularitzar-la era una necessitat per tal de donar-li legitimitat i visibilitat, i també per donar resposta al marc legal que regula les taules d’infància i adolescència.
Pla de cooperació internacional
Per la seva banda, l’aprovació del Pla Local de Cooperació 2023-2024, comporta una resposta necessària al compliment d’un treball extens, fruit d’un procés de diagnosi, anàlisi i avaluació de les polítiques de Cooperació a l’Ajuntament de Tarragona, on hi han participat veus diverses provinents d’entitats, associacions i moviments socials així com la ciutadania.
Entre els anys 2017-2020, el departament de Cooperació es va dotar d’unes línies estratègiques que, a través d’un procés participatiu d’avaluació, van d’esdevenir el punt de partida de l’elaboració d’aquest primer Pla de cooperació de la ciutat.
Aquest pla contempla doncs, les diferents tasques amb competència dins la conselleria de Cooperació, que corresponen a, d’una banda, les accions de cooperació directa a nivell municipal; les de cooperació indirecta o executades a través de les ONG i promogudes per l’Ajuntament a partir de la convocatòria de subvencions, per altra banda. Així com pel fet de transversalitzar les polítiques de cooperació a altres àrees i serveis municipals i l’ajut humanitari i d’emergències, responent a les situacions d’emergència, ja siguin d’origen natural o humà, de països empobrits i/o en conflicte; entre d’altres.
Aquest Pla municipal contempla a més treballar en la línia de l’Agenda 2030 i els seus 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), així com l’Acord de París sobre el Canvi Climàtic, que responen amb un compromís renovat amb la cooperació i el multilateralisme i una voluntat transformadora per a erradicar la pobresa, reduir les desigualtats, i aconseguir el desenvolupament sostenible sense que ningú quedi enrere, des del protagonisme nacional i la responsabilitat compartida; tots ells objectius que també segueix el nou pla aprovat a Tarragona.
La consellera Inés Solé ha destacat la importància d’un pla com aquest que apel·li a tota la societat i comunitat per tal d’enfrontar els reptes futurs ambientals, econòmics i socials. A més, ha celebrat que es tracta d’una fita natural després de molts anys de treball de la ciutat, essent una de les veus importants també a nivell internacional.
Finalment el Pla també es fa ressò i s’alinea amb les polítiques de cooperació impulsades per l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al desenvolupament (AECID) i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD), adoptant l’Enfocament de Gènere i Basat en Drets Humans (EGiBDH), amb un enfocament que posa les persones al centre i reforça la importància dels governs locals a dur a terme accions d’incidència a favor del respecte dels drets humans.
Xarxa centres cívics
El Plenari de l’Ajuntament de Tarragona ha aprovat aquest matí, per unanimitat, el Pla Estratègic de Centres Cívics. Com a equipaments de proximitat amb més de 30 anys d’història, connectats amb el territori i la ciutadania, i que esdevenen un punt de trobada entre persones i col·lectius, els Centres Cívics requerien de la construcció d’un programa que els definís com a equipaments de i per la ciutadania i que recollís la gran diversitat de mirades i vivències en un document compartit.
A partir d’aquest Pla Estratègic, la Xarxa de Centres Cívics té l’oportunitat de posar al centre les polítiques en matèria d’acció comunitària, cultural i social de la ciutat, definir els equipaments de proximitat necessaris i projectar els reptes per ampliar, avaluar i millorar aquest servei de proximitat.
El procés d’elaboració del pla s’ha estès durant dos anys (2021-2022). S’ha impulsat des del propi departament de Centres Cívics i s’ha comptat, també, amb assessorament extern i amb la participació d’11 departaments municipals, 16 entitats i col·lectius i s’ha convidat a tots els grups municipals a participar-hi. També va obrir una enquesta ciutadana, ja que tot i estar en un context marcat per la pandèmia era necessari incorporar les màximes definicions i aportacions possibles.
Durant la seva gestació, s’han dut a terme diferents grups de treball amb l’objectiu de crear una visió sobre la realitat dels centres cívics i ajudar a assentar les bases de futur de la Xarxa. A cada grup de treball s’han definit els valors, missió, objectius i reptes del servei que han esdevingut cabdals per a la redacció del present pla.
El pla estratègic s’estructura en quatre parts, la primera on es posa de manifest el valor estratègic i la visió de la Xarxa de Centres Cívics; a la segona es dibuixen el mapa d’equipaments actual i s’aborden models de gestió a dur a terme; la tercera tracta del marc operatiu, on es defineixen les programacions, els projectes i els serveis que es duen a terme a més de la definició dels equips de treball que hi formen part i el seu entorn relacional. I finalment, els reptes de futur, determinats en reptes per iniciar aquest 2023 i el 2024 i per continuar durant els anys 2025 i 2026, recollits en 6 eixos on es presenten un conjunt de mesures determinades per 23 objectius estratègics i 51 objectius operatius per una millor avaluació del funcionament del servei.
