A una setmana que comenci oficialment Santa Tecla, Tarragona espera amb ganes una festa major que de nou presenta més de 500 actes. Dimecres passat la consellera de Cultura i Festes, Sandra Ramos, va presentar el programa a la Casa de la Festa, focus de la polèmica pels últims aiguats a la ciutat. Entrevistem la consellera per conèixer què ens espera aquesta Santa Tecla i per parlar sobre el futur d'aquest equipament cultural.
El programa d’enguany tornarà a anar farcit de centenars d’actes. Què és el més destacat?
Són 513 actes entre els quals hi ha moltíssimes coses que podem destacar. Sempre dono especial valor a aquelles activitats que venen de les entitats. Realment, si la nostra festa major té sentit, és perquè les nostres entitats li donen vida. Hi ha propostes del Ball de Diables per la celebració dels 600 anys de foc a la ciutat, l’acte institucional del centenari dels Xiquets de Tarragona o la celebració del 175 aniversari dels Gegants Moros, que protagonitzen la festa enguany.
A més, es manté la revetlla de bandes, que va ser una iniciativa del Ball de Diables l’any passat i es manté. És extraordinari tenir les dues bandes de Carlet (País Valencià) tocant conjuntament. No ho han vist ni al seu poble, em sembla. Allí l’'enfrontament entre bandes és com el ‘pique’ aquí amb les colles castelleres.
Enguany vindran grups de renom com Buhos, Svetlana o Fades, però cada cop és més difícil veure grans concerts en festes majors. Aquests concerts de primer nivell tenen els dies comptats per la indústria musical?
Hi ha diferents nivells. Als anys 90 i principis del 2000 venien els grups més importants a nivell estatal de manera gratuïta. Això ara mateix és inviable. Aquests grans concerts ara són de pagament perquè els catxés que maneguen només els poden pagar grans ciutats com Barcelona o Madrid. Nosaltres també tenim un pressupost enorme, però no crec que l’hàgim de destinar tot a aquestes propostes.
Hi ha tot un sistema amb els macrofestivals que ha fet que cada cop sigui més difícil la contractació d’alguns grups. Sempre n’hi haurà d’altres que puguin venir com Buhos o The Tyets, que agraden molt a tothom.
Una de les propostes musicals que es perden són les Barraques. Per què es pren la decisió de treure’ls del passeig de les Palmeres?
L’espai de les Palmeres era un lloc bastant sol·licitat per altres entitats des de fa bastant de temps. Crèiem que donar-li un nou caire aquest espai podia ser positiu. La nostra voluntat era que Barraques anés a un altre espai amb la intenció d’esponjar la festa. Per exemple, a la Part Baixa es fa la Cucafera Baixa, però és un barri on no hi ha massa més. Pensàvem que el Palau de Congressos era un bon espai i la platja del Miracle també ho era. No han volgut fer-ho en un altre espai. Ni guanyem ni perdem. Al Passeig de les Palmeres continuarà anant-hi molta gent perquè és un espai de pas. L’únic que canvi és la proposta.
Veient com s’han desenvolupat els fets amb l’oposició i els comunicats dels organitzadors, hauria fet alguna cosa diferent?
Quan prens la decisió de moure una cosa, la tendència natural és estar en contra. A la gent en general no li agraden els canvis. El que digui l’oposició em preocupa limitadament, tenint en compte que som a nou mesos de les eleccions i s’aferraran a qualsevol decisió que pugui ser “polèmica” per desgastar el govern. Normalment, la gent que està en contra d’una decisió és més sorollosa que la que està a favor. Hi ha gent que ha agraït que es doni oportunitat a altres entitats a poder programar en aquest escenari.
La Casa de la Festa també ha estat al centre del debat i l’oposició ha arribat a catalogar l’espai d’”indigne”. Com descriuria l’estat de la Casa de la Festa? Tenim en perill les peces?
Evidentment que no. Abans quan plovia entrava aigua i ara això no passa. L’aiguat del 24 d’agost no va ser habitual i també es treballarà perquè això tampoc passi. L’espai no està tan malament. Necessita millores que es podrien haver fet fa temps, quan van passar els aiguats del 23 de setembre de 2022. La diferència és que aleshores les peces estaven a l’Ajuntament. Si hagués passat el 2 d’octubre potser estaríem parlant d’una altra cosa. Tot i això, aquell govern va decidir no executar tot el projecte d’obres que s’havia elaborat i que hauria impedit que entrés aigua a l’agost.
Esquerra demanava portar-la al Banc d’Espanya.
Ara aquesta mateixa formació política proposa anar al Banc d’Espanya quan van tenir l’oportunitat de reformar-lo amb una subvenció de Fons Feder i van considerar que era massa car. Ara diran que es gastaran 8 milions d’euros per fer la Casa de la Festa al Banc d’Espanya… No pots enredar la gent. Aquest espai és més gran i apropiat que el Banc d’Espanya, que és un espai protegit i no es pot fer tot el que vulguis. Tens unes escales a l'entrada que no les pots tocar, l'espai interior no és tan gran i no pots pujar les peces a dalt. És fer volar coloms i jugar amb l’emoció de la gent.
I què es farà a l’actual Casa de la Festa?
Aquest espai necessita una reforma i sobretot una nova museïtzació, que està desfasada. Fa mesos que s’està treballant un projecte que crec que quedarà molt xulo i s’està fent de la mà de persones que formen part del seguici. Pel que fa a la part més estructural (les obres perquè no entri aigua i hagi millor ventilació), s’ha fet la visita tècnica amb el mateix arquitecte de 2022. És important explicar-li bé les coses a la gent i no jugar amb les emocions. És poc responsable.
S’ha fet la roda de premsa de presentació del programa a la Casa de la Festa per tenir la imatge amb els gegants o també per aquesta polèmica?
S’ha portat aquí perquè hi havia els gegants. Algú podria pensar que volíem amagar la casa de la festa, però està oberta al públic des de fa uns dies. Està exactament igual que el dia 23 d’agost. El problema més important que té la Casa de la Festa és que no està explicada adequadament. Ara hi ha tècniques per fer-ho de manera més immersiva.
De moment, les qüestions estructurals continuen igual. Si torna a haver-hi un aiguat, tindríem el mateix problema. Els portants dels Nanos Vells ja es van queixar de desperfectes. Quan estarà tot segur?
Els portants dels Nanos Vells es van queixar d’un desperfecte que ja estava abans del dia 24 d’agost. No va ser a causa dels aiguats. Em sap greu perquè tinc màxim respecte per les entitats. Hi ha peces que surten amb aigua. Fa dos anys va caure un aiguat increïble i les peces van decidir fer la Baixada de l’Àliga igualment. La Mulassa va acabar com va acabar. Aquí va córrer un vídeo que semblava que queia aigua a tota la sala, però només era en un tros. De seguida es va actuar gràcies a les entitats. S’està molt a sobre d’això. No et puc dir una temporalitat perquè s’haurà de licitar i aquestes coses se’ns escapen de les mans. La voluntat és que al més aviat possible els puguem tenir solucionats.
Els Gegants Moros són els protagonistes d’aquesta Santa Tecla. Què representa per la ciutat la presència del col·lectiu gitano durant 175 anys portant els gegants?
Hem volgut celebrar donant el protagonisme tant a les peces, que són precioses, com al col·lectiu dels gitanos de la Part Alta. Ho ha dit el Xavi (tècnic de Cultura) abans: independentment que hi hagi hagut dictadura o democràcia sempre han tret els gegants per Festa Major. És important per celebrar la diversitat de la nostra ciutat i el compromís dels portants. Formen part de la nostra història, la nostra identitat i el caràcter de la Part Alta.
Fa anys que es treballa amb la descentralització de la festa, que ha avançat molt amb el Tecla Ponent o els balls a tots els barris. Queden grans passes a fer per millorar aquesta descentralització?
Hi ha coses que mai canviaran d’ubicació. La nostra Festa Major té una seqüència ritual que és el que és. El Seguici, la professó, l’entrada del braç, les diades castelleres… Tot té un sentit perquè ve d’una tradició antiga. Ara bé, les tradicions no queden absolutament estàtiques, sinó que ens ajuden a explicar coses. Per exemple, el Ball de Sebastiana del Castillo no és tal com s’ha recuperat. Antigament, tenia la missió d’espantar les dones. En canvi, quan la Mulassa el va recuperar li va fer un tomb i li va donar un caire feminista i reivindicatiu. Igual que passa amb el Ball de Sogra i Nora.
El fet que es pugui representar fora del centre de la ciutat és una manera de dir que la ciutat va més enllà del centre. Tot i que no ens ho sembli, hi ha molta gent de Tarragona que no ve mai al centre de la ciutat. Fan les seves vides al seu barri i com a molt venen a l’hospital o a fer un tràmit. Santa Tecla a les escoles és un element imprescindible per la divulgació de la nostra cultura popular.
Hi ha alguna cosa que feia abans de ser consellera que ara ja no ho pot fer durant la festa?
Sí, sortir de festa i beure (riu).
No dona el cos per tot…
Ara una nit de festa es paga car l'endemà. Quan hi ha tanta responsabilitat, es viu d’una altra manera. No et pots imaginar l’orgull que tinc de consellera de Cultura i Festes i poder representar la meva ciutat. No hi ha cosa que em faci més feliç. Una de les coses que tenen aquestes funcions és estar pendent que tot surti bé, de rebre els informes de la Guàrdia Urbana després d’una nit de festa o les reunions de seguiment. Tots els consellers estan al cas de les seves responsabilitats, la festa no la fem només Cultura. La neteja, la seguretat, protecció civil, la brigada… Hi ha molts departaments que hi entren.
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat