La cantautora valenciana Sandra Monfort actuarà el divendres 29 de maig a les 20.30 h a l'Auditori Municipal del Camp de Mart de Tarragona, en el marc del Tetafest. Hi presentarà La Mona de Nit, una extensió del seu anterior àlbum La Mona, guanyador de tres Premis Carles Santos i el Premi Enderrock a millor disc folk, on fusiona pop, folk i electrònica amb una mirada feminista i contemporània. Abans d'emprendre el seu camí en solitari, va formar part del duet Xaruq i del trio Marala. El 2021 va publicar el seu primer treball en solitari, Niño Reptil Ángel, i des d'aleshores, s'ha consolidat com una de les artistes més completes de l'escena actual.
Què significa per a tu participar en el Tetafest?
És molt guai poder estar en un festival que empara i abraça tot això i es rodeja de dones. És molt necessari que en els cartells hi continuï havent diversitat i que els festivals tinguin en compte la participació de dones i gent que forma part del col·lectiu LGTBIQ+.
De quina manera creus que la teva proposta connecta amb l'esperit del festival?
El feminisme forma part del meu discurs i la meva música perquè hi evoco les meves vivències.
La Mona i La Mona de Nit semblen dues cares d'un mateix univers. Què et permet explicar la 'nit' que no hi cabia en el primer disc?
La Mona de Nit és un personatge "disfrutón" i alliberat que celebra la vida. La Mona és més íntim i recollit. Els dos conviuen en el mateix univers, però són com dues cares que representen les diferents perspectives i sistemes emocionals que anem travessant. La nit per a mi representa un moment d'alliberació, de ballar amb les teves amigues i oblidar-te una mica de les coses denses que puguis anar vivint. La Mona de Nit presenta aquest moment ritualístic.
A la teva música hi ha aquesta sensació "ritualista" que has mencionat, és a propòsit o surt de manera natural?
Crec que durant tota la nostra quotidianitat anem fent rituals que formen part dels nostres sistemes de "cures". Els rituals són necessaris perquè tot es cuida molt i va més lent perquè es posa molt d'amor i poesia en cadascun. Normalment l'objectiu dels rituals és estar millor, trobar plaer, benestar i pau o aconseguir alguna cosa que necessitem per sentir-nos satisfets. Visc en una quotidianitat molt atabalada en general, cada setmana estic en una ciutat o lloc diferent; és per això que soc molt fan dels rituals diaris com anar a passejar per la muntanya, fer una paella amb la família, anar a veure la meva àvia o fer-me la skincare, maquillatge i vestir-me. Tot això són petits rituals que em donen espai de "cures".
Has mencionat feminisme i rituals, però com defineixes el teu estil?
Crec que la música que faig representa molt qui soc i per això està en transformació i evolució. Com a persones crec que és molt bonic que puguem estar en aquest procés de transformar-nos contínuament per estar alienades en el nostre present i entorn i també en allò que nosaltres desitgem. Per això és difícil per a mi etiquetar la meva música, depèn molt de l'etapa en la qual estic i el que vull dir en aquell moment.
Quines influències t'han marcat a l'hora de crear el teu estil?
Ara estic escoltant un grup que es diu Kiss Facilty que m'agrada molt, però vaig a èpoques. Jo sempre dic que el motor a través del qual vaig decidir fer música va ser la tradicional. Vaig començar a pujar als escenaris després fent una mica d'estudi sobre la música tradicional valenciana i altres folklòriques del món perquè m'apassionen molt i em donen coses precioses. És com la meva arrel, però també exploro altres vies i les vaig barrejant. Enriquint el niuet d'altres músiques més electròniques i pop.
El festival TETA s'emmarca dins dels missatges feministes i tot el que aporta el moviment. Quin missatge feminista llances amb la teva proposta?
Què ens hem de cuidar entre totes. N'hi ha moltes que reben molt de missatges de hate d'altres dones per Instagram. Jo el que penso és "Què esteu fent? Per què ens continuem jutjant entre nosaltres?". Tot i que el feminisme ha fet molt de coixí en aquest aspecte i cada cop som més conscients de tota la càrrega que portem damunt; és important tenir-ho present cada dia i protegir-nos i defensar-nos entre nosaltres i fer dels espais que trepitgem espais segurs tant per les dones i la gent queer o que rep més violències i està més exclosa de la norma. Per tant, és un missatge contra les crítiques i judicis externs que rebem i una crida a crear aquests espais segurs.
Com es tradueix això a les teves cançons?
Intento fer una música que sigui bonica i que li doni tota la força i veu a gent.
Creus que encara incomoda que una artista parli de desig des d'aquesta perspectiva?
Sempre incomodarà mentre hi hagi el patriarcat com a hegemonia. Ara mateix a tot arreu es diu que està tornant l'extrema dreta i això és en part perquè d'alguna manera ens estem alliberant molt i ens podem soltar i mostrar-nos lliurement com som. La nostra alliberació genera incomoditat al patriarcat i a l'extrema dreta, i això genera més violències. Continuarà incomodant fins que creem espais on ens puguem protegir i puguem estar segures.
Hi ha alguna de les teves cançons que sentis que et defineix especialment ara mateix?
Crec que Moreneta és la cançó que més em defineix perquè parla de les meves arrels, la meva àvia, la meva infància, de qui soc i que és el que em dona pau.
Quin paper creus que té la música en festivals com el TETA a escala social i cultural?
El Tetafest té com a resultat gent que vol generar espais segurs i diversos i erradicar una mica el patriarcat. Per tant, és molt guai que la música presenti aquests espais, perquè ens arrossega a totes i ens porta a un estat de felicitat i celebració que és molt necessari en aquest món.
En què estàs treballant actualment?
El 16 de maig presento un nou projecte al Teatre Principal de València i paral·lelament estic amb la gira.
Quins són els pròxims passos després del festival TETA?
Aquest és l'últim any de l'era La Mona. El novembre tinc els últims concerts de la gira i després em centraré en un disc nou.