Pactar, la clau per aplicar les teves idees en política. En un context polític en què la confrontació està a l’ordre del dia, el verb pactar es conjuga ben poc. Governs de coalició marcats per les estridències constants o formacions polítiques similars que prefereixen tirar-se els plats pel cap abans que confluir és la tònica dominant. A Salou, el pacte és l’element diferenciador que marcarà amb tota seguretat les majories del pròxim consistori i qui ocuparà l’alcaldia.
El partit municipalista FUPS ha sigut hegemònic al municipi des que el 1991 s’independitzés de Vila-seca. Únicament no han governat entre 2007 i 2009, quan ho va fer el PSC. A partir d’aleshores, Pere Granados va assumir l’alcaldia que ha mantingut fins ara. A més, en aquests dos últims mandats la formació FUPS es va presentar sota el paraigua de CiU el 2015 i Junts el 2019, guanyant les eleccions i governant en coalició amb el PSC.
Ara aquesta coalició de govern va més enllà i es trasllada també en el context preelectoral d’aquestes eleccions del 28 de maig. Pere Granados encapçalarà una coalició que prendrà el nom de Sumem per Salou – PSC i aspira a aconseguir la majoria absoluta. Per tant, la formació més votada els passats comicis (7 regidors) i la segona (5 regidors) uneixen esforços en una espècia de gran coalició entre els dos partits majoritaris durant la història de Salou. Els seus vots sumaran pels socialistes a la Diputació, una plaça que volen recuperar.
Més enllà dels vuits anys de governs plegats, que han creat sinergies entre ells, un dels fets que pot haver unit més FUPS amb la direcció del PSC ha sigut la defensa pel Hard Rock. Els socialistes van ser els principals abanderats del projecte al Parlament de Catalunya. El grup de Salvador Illa va arrencar un compromís del Govern de Pere Aragonès per desencallar les barreres del projecte (entre altres coses) a canvi de l’aprovació dels pressupostos. Per la seva banda, Granados ha sigut una de les figures polítiques que més ha reivindicat la seva implementació al territori. Tanmateix, el context nacional és un factor que ha allunyat FUPS de l’espai convergent.
Aquesta gran coalició es podria convertir en una màquina electoral i aspira a assolir una majoria absoluta que els permeti governar còmodament. Està per veure, però, què farà el votant de l’antic espai convergent. Mantindran la seva confiança en la figura de Pere Granados o triaran per alguna de les marques que cerquen la representació el 28M?
Aspirants al vot convergent
Aquest espai no anirà agrupat sota una sola candidatura, com passa a la majoria de municipis de Catalunya. Des de la trencadissa del 2020, el PDeCat i Junts, partit fundat per Puigdemont, van per camins oposats. Unes diferències que s’han pogut salvar en circumstàncies molt concretes com la de Xavier Trias a Barcelona. En el cas de Salou, els pocs vots que deixi anar Granados se’ls hauran de disputar tres candidatures, la qual cosa complica les seves aspiracions electorals.
Si parlem d’experiència de govern recent, probablement qui té més opcions és la candidatura d’Ara Pacte Local (coalició entre PDeCat i Ara Catalunya). La marca al municipi s’anomenarà Sempre Salou i estarà encapçalada pel primer tinent d’alcalde, Marc Montagut. Com que la tirada del PDeCat és limitada, la candidatura ho ha fiat tot durant la campanya a la figura de l’històric dirigent salouenc i a la seva cartellera i actes pintorescos.
Per la seva banda, el partit liderat per Jordi Turull i Laura Borràs a escala nacional presenta la seva pròpia candidatura a la capital de la Costa Daurada. La candidata de Junts per Salou ja va liderar una llista el 2019, però no precisament la dels juntaires. Martina Fourrier va estar al capdavant de la llista independentista Fem Salou, Fem República que no va obtenir representació i guarda certa coincidència estratègica amb el puigdemontisme o el borrassisme. A més, Fourrier té un fort vincle amb aquell espai convergent, ja que va ser regidora per CiU.
Per acabar-ho d’adobar, també es presentarà la llista de Convergents. Estarà liderada per Álvaro Farré i possiblement farà més nosa que servei a aquest espectre ideològic.
ERC, la possible alternativa
Esquerra ha sigut aquest mandat el principal partit de l’oposició. Els republicans batallaran amb el partit que surti més fort de l’espai convergent per ser l’alternativa a Pere Granados. Per fer el salt, dipositen la confiança en Sebastià Domínguez, que el 2019 va anar de número 3. Fa quatre anys van doblar el nombre de vots i la seva representació, passant de dos a quatre regidors. El seu sostre està en els 1623 vots de les autonòmiques de 2017. En un context ben diferent, aspiren a, com a mínim, ser la primera força en el camp independentista i tornar a liderar l’oposició.
La dreta radical prepara l’assalt
En el camp dels partits unionistes hi haurà canvis a partir de demà. Els quatre regidors de Ciutadans es poden dissoldre com un tarró de sucre i un altre partit prendrà el relleu. El PP, que ja compta amb representació, podria estar ben posicionat per fer-se amb la seva representació, però s’espera que els vots puguin recórrer un altre camí. A les eleccions generals de 2019, VOX va aconseguir la tercera plaça a Salou amb el 13,9% dels sufragis. Tot i que es tracta d’un camp diferent i la participació baixarà respecte d’aquells comicis, l’entrada del partit de dreta radical sembla ja una qüestió més que probable.
VOX porta de candidata a Ana Belén Rodríguez, els populars repeteixen amb Mario Garcia i els taronges presenten l’actual regidor Sergio Susín. A més, en la pugna per aquest vot s’hi suma Valents, liderat per Francisco Manuel Moreno.
En el costat oposat del taulell, Salou En Comú Podem també busca la representació. Fa quatre anys es van presentar Podemos en solitari i va assolir el 4,3% dels vots. Amb José Luis Ballesteros al front intentaran que la suma dels dos espais doni l’impuls que necessiten per arribar a l’Ajuntament. Finalment, els altres dos partits que concorren a les eleccions seran l’Asamblea por Tarragona de Juan Ramón Martín i Unidos Salou Acció Plural d’Ignacio Durán.
