Salou al·lega que la llicència del Villa Enriqueta no és una decisió política

Avui s’ha celebrat a la sala de sessions de l’Ajuntament de Salou una sessió plenària extraordinària per debatre la moció que han presentat els grups municipals de l’oposició (Ciutadans, PP, ERC i Guanyem Salou) sol·licitant una comissió d’investigació com a conseqüència de la sentència del TSJC referent al cas del restaurant Villa Enriqueta. La moció –que demanava una comissió d’investigació- no ha prosperat. El regidor de Gestió Econòmica Toni Brull, i portaveu del PSC, ha advertit que aquesta comissió d’investigació obeeix a “un oportunisme polític” de l’oposició i que “volen alarmar amb un possible indemnització; volen atacar l’equip de govern per unes decisions que s’han de prendre perquè l’administració té una norma que és Llei”. El regidor de gestió econòmica advertia que la petició de l’oposició “no té un altre objectiu que generar soroll que poc ajuda al nostre municipi” i es preguntava “quina responsabilitat política tenim davant un fet que ens ve determinat per un acte reglat i que és d’obligatori compliment?”.

Per la seva part, el regidor de Serveis interns, Jesús Barragán, responsable de les responsabilitats patrimonials assegurava que “és important que quedi molt clar, en cap cas el Tribunal condemna a indemitzar res; i per tant, no és veritat que la sentencia comporti o obligui a satisfer un import per responsabilitat patrimonial com els grups de l’oposició volen donar a entendre. No existeix ni existirà en aquest procediment cap indemnització. Altra cosa és que la propietat del restaurant ho pretengui com ha fet, presentant una petició, però que ja ha estat desestimada per l’Ajuntament”. Segons Barragán, “amb el cas del Villa Alexander, estem davant d’un acte administratiu reglat i, per tant, no es tracta d’una decisió discrecional o valoració política que pugui incórrer en responsabilitats polítiques; ja que respon a un procediment purament normatiu d’obligat compliment donats els informes preceptius favorables.  Insistim: aquest cas que tractem no conté cap efecte ni conseqüència política, ni tampoc administrativa”.

Per part d’urbanisme ha estat el regidor de Gestió de Territori, Marc Montagut, qui s’ha encarregat de fer un conjunt d’aclariments i reflexions “que porten a votar en contra de la comissió d’investigació per no haver-hi motiu ni raó”. Segons el regidor els fets es remunten al setembre de 2004, quan la Junta de Govern Local (JGL) va atorgar una llicència d’obres a l’empresa propietària del xalet, Turispatrimonial (modificada després el desembre de 2006), per a l’adequació i ampliació del xalet Villa Enriqueta com a restaurant. Com a conseqüència, la societat Palau Bonet SL va efectuar una denúncia urbanística que va ser desestimada per l’Ajuntament; i acte seguit, el 15 d’octubre de 2007, va interposar un recurs al Jutjat del Contenciós Administratiu de Tarragona, sol·licitant la revocació d’aquella llicència.

El regidor, ha continuat explicant els fets, afirmant que segueix el procediment municipal i el 15 de maig de 2008, quan la JGL atorga la llicència provisional per a l’activitat de restaurant a l’establiment Villa Alexander; amb tots els informes tècnics previs favorables, i, en data 9 de juny de 2009, la JGL i l’equip de govern, atorguen ja la llicència definitiva.

Però com tots sabem, afegia el regidor, “responent al recurs interposat per Palau Bonet SL el 2007 contra la llicència d’obres atorgada, el Jutjat Contenciós Administratiu de Tarragona anul·la parcialment l’esmentada llicència d’obres i obliga a restituir i eliminar alguns elements incorporats a l’edifici amb l’execució de les obres, que tenien per objecte adaptar-lo com a restaurant”.

En el mateix sentit es pronuncia i reafirma posteriorment el TSJC el maig de 2016, que anul·la, a més, la llicència d’activitat atorgada i la de 1ª ocupació perquè no té sentit; si bé la sentencia, a través del peritatge processal, aclareix que el resultat en l’immoble després de les obres ha millorat la situació precedent del xalet noucentista. La sentencia, en referència a la interpretació del pèrit, diu textualment: “que l’ascensor instal·lat facilita l’accessibilitat, que el resultat estètic del total conjunt edificat és encertat i ha millorat la situació precedent; que la regulació dels buits de la façana ha comportat una uniformitat estètica que considera encertada i que no desentona amb l’estil inicial; que la regularització de les finestres no trenca l’aire noucentista de l’immoble; que el resultat final de les obres de reforma està d’acord amb l’esperit de conservació del bé catalogat; que el resultat final millora l’estat anterior dels espais existents”.