El candidat a l’Alcaldia de Tarragona per Valents, Robert Hernández, ha protagonitzat l’últim dels clàssics ‘Sopars de l’Olla’ en el Mas Roselló en presència de mig centenar d’empresaris, alguns d’ells rostres tan coneguts a la ciutat com el president del Nàstic, Josep Maria Andreu, o el director de Desenvolupament Corporatiu del Port de Tarragona, Joan Basora. El president del Port de Tarragona, Saül Garreta, i el subdelegat del Govern a Tarragona, Santi Castellà, han estat els dos últims convidats que van precedir al número 1 de Valents en aquestes trobades.
Presentat pel secretari de Comunicació de Valents, Joan López Alegre, -més conegut en les xarxes socials com ‘el català tranquil’ pel seu estil pausat en les tertúlies-, que va acudir expressament des de Barcelona-, Robert Hernández va mantenir un col·loqui amb el periodista Ricard Checa, habitual moderador d’aquests sopars, i l’organitzador, Ferran Milà, amb llarga experiència en el sector comercial i president de Botiguers de Tarragona.
Al llarg de la xerrada, Robert Hernández, va lamentar la falta de dinamisme econòmic i la decadència de Tarragona, a la qual va qualificar d’“un gegant adormit”. Des de la seva experiència en el món empresarial, el candidat va demanar que el Govern municipal que surti de les pròximes eleccions una major capacitat de posar-se en la pell dels empresaris, per a agilitzar tràmits i reduir la càrrega fiscal: “El primer que cal demanar-li a un alcalde és que sigui capaç d’empatitzar amb l’esforç que realitzen els qui són capaços de generar riquesa, encara que comprenc que és molt difícil entendre a un empresari quan s’ha viscut sempre de la política o dels diners públics”.
Hernández va destacar algunes receptes per a despertar Tarragona de la seva letargia, entre elles “la capacitat de fer més amb menys, que és l’habitual en l’empresa privada, i aprimar l’enorme cost de l’estructura de l’Ajuntament, que s’ha convertit en un monstre i es menja pràcticament el pressupost municipal”. “El públic ni pot ni ha d’inundar-ho tot; ha de ser capaç d’estimular als emprenedors privats, la gestió dels quals s’ha demostrat més eficaç perquè està en joc aconseguir un benefici o tirar la persiana”.
