L'Ajuntament de Reus pretén aprofitar la convocatòria del Pla de Barris i Viles de la Generalitat per accelerar l'anhelada transformació dels barris del sud. El govern tripartit ha presentat en aquesta primera convocatòria un projecte valorat en 25 milions d'euros que inclou 31 accions repartides en tres eixos: transformacions físiques, accions sociocomunitàries i iniciatives de transició ecològica.
L'alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, destaca que aquestes actuacions no són improvisades i que van en la línia del seu Pla d'Acció Municipal. Això sí, la possibilitat que la Generalitat subvencioni un 50% d'aquests 25 milions d'euros permet "accelerar les inversions que teníem previstes". Malgrat que el barri Montserrat quedaria fora d'aquesta proposta, la zona entra dins de l'àmbit d'influència de les accions i, al mateix temps, el govern reusenc tirarà endavant els projectes d'aquell barri amb fons municipals.
Els temps d'execució del Pla de Barris estan marcats de moment en cinc anys i a finals d'aquest 2025 el consistori coneixerà si en formen part. Segons Guaita, la transformació serà "transversal" i donarà cobertura a un "deute històric amb la zona sud". De fet, després que el barri del Carme (2004) i els barris Immaculada i Sol i Vista (2009) s'aprofitessin de les dues convocatòries durant els tripartits de Maragall i Montilla, la intenció era portar la zona sud a la tercera convocatòria. Tot i això, la iniciativa del Pla de Barris no va tenir continuïtat i aquestes aspiracions van quedar frustrades. Amb la seva reactivació per part del Govern de Salvador Illa, Reus podria comptar amb una subvenció de 12,5 milions d'euros.
Transformació urbanística
Una de les potes més visibles serà la transformació urbanística. La proposta inclou una rentada de cara de l'eix Astorga (4,24 MEUR) per a convertir-lo en un eix cívic amb voreres amples i arbrat. En la mateixa línia, també destaca la urbanització de l’entorn del Carrilet i la renovació del carrer Escultor Rocamora, amb un pressupost de 2,33 milions d’euros.
Els edificis d'aquesta zona -extremadament degradats- serà un dels altres àmbits d'actuació. Se subvencionarà la millora de l'accessibilitat amb 2,1 milions d'euros per instal·lar ascensors, es destinaran 500 mil euros per rehabilitacions energètiques i reservaran 200 mil euros per adquirir habitatges que aniran a lloguer social. A més, el pla vol cobrir les principals necessitats educatives amb la construcció de la nova escola bressol municipal L'Ametller amb 2,96 MEUR.
No deixar ningú enrere
Una de les línies claus serà la sociocomunitària, que busca ampliar els serveis que ja es presten a aquesta zona i reduir desigualtats. Destaca l’extensió del programa Temps per Cures per afavorir la conciliació de les famílies i que comptarà amb un pressupost de 540.750 euros. L’impuls al programa Xarxa als Barris, que utilitza el joc lúdic per a combatre la vulnerabilitat social i impulsar la inclusió social. Accions de formació per l’ocupació i la creació d’un punt d’informació del Servei Especialització d’Atenció a les Persones de més de 60 anys. A més, s'incorpora el futur equipament municipal del Carrilet, on el Mercat és l'actor més destacat, però alhora s'hi plantegen nous usos socials, culturals i cívics.
Més verd i mobilitat sostenible
Finalment, l’eix de transició ecològica incorpora accions com la renaturalització del pati de l’escola Eduard Toda, la dinamització i gestió dels horts urbans de l’eix Astorga, l’ampliació i creació de carrils bici i la creació de dos nous passos de vianants a l’avinguda Salou i l’avinguda President Macià.
Per què els barris del sud?
L'Ajuntament ha triat presentar els barris del sud per diferents motius. Principalment, Guaita subratlla aquest "deute històric" i els precedents que ja existien a la ciutat a l'hora de posar el focus en aquesta zona. A més, també hi ha una qüestió tècnica per delimitar aquesta Àrea d'Atenció Especial. Entre d'altres, es demana que la renda mitjana sigui inferior a la de Catalunya i la ciutat, que hi hagi diversitat cultural i d'origen, que el parc d'habitatge tingui dèficits o que estigui mancat d'espais accessibles, verds i que connectin amb el centre. Criteris que compleixen aquests barris.