Impulsivitat, hiperactivitat o dificultat per concentrar-se són alguns dels símptomes associats al trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat. S’estima que un 6% dels infants escolaritzats a Catalunya pateix aquesta condició del neurodesenvolupament en major o menor mesura.
Tot i que els factors genètics en són la causa principal, factors ambientals com l’exposició a contaminants poden incrementar el risc de patir-ne o intensificar-ne els símptomes.
“Aquests factors influencien el desenvolupament del cervell des de l’embaràs i en els primers anys de vida de l’infant”, alerta Fina Canals, investigadora del grup de recerca Nutrició i Salut Mental de la URV. En aquesta recerca, l’equip ha estudiat de quina manera l’exposició a metalls afecta el rendiment neuropsicològic i l’ha relacionada amb la presència de TDAH durant la infància.
El grup, amb una dilatada experiència estudiant com els factors ambientals contribueixen a augmentar el risc de patir trastorns del neurodesenvolupament, es va centrar aquesta vegada en els metalls pesants.
“Aquests elements s’acumulen en àrees específiques del cervell, com l’hipocamp o el còrtex frontal, molt relacionades amb funcions afectades pel TDAH”, explica Canals. L’objectiu era determinar si existeix una relació entre la presència de metalls pesants a l’organisme, sospitosos d’agreujar els símptomes del TDAH, i els diagnòstics d’aquest trastorn en infants en edat escolar —entre 6 i 16 anys.
Per fer-ho van treballar amb dades de 205 infants: 139 diagnosticats amb TDAH pels mateixos investigadors i 66 sense cap trastorn del neurodesenvolupament associat —és a dir, un grup de control. El procés de diagnosi, basat en els criteris internacionals DSM5, es va fer de manera individualitzada i amb l’acompanyament de famílies i tutors legals.
Més enllà del diagnòstic, també es va registrar els quocients intel·lectuals i els índexs de comprensió verbal, raonament lògic, memòria de treball i velocitat de processament visomotor, entre d’altres.
La presència de metalls pesants a l’organisme es va analitzar a través de mostres d’orina en un laboratori especialitzat de la Universitat de Granada, que va centrar-se en els nivells de coure, cadmi, plom, arsènic, mercuri i antimoni.
MÉS METALLS PESANTS, MÉS TDAH
Els resultats revelen que la prevalença de TDAH en els infants de la mostra va ser fins a cinc vegades superior en aquells que presentaven els nivells de plom més elevats —en comparació amb els que tenien els nivells més baixos d’aquest metall a l’organisme.
En el cas del coure, aquesta relació s’intensifica i els infants amb els nivells més elevats van resultar ser setze vegades més propensos al diagnòstic. En menor mesura, l’equip també va relacionar els índexs de cadmi i antimoni amb la presència d’aquest trastorn del neurodesenvolupament.
El coure, tot i ser un metall essencial per a un desenvolupament saludable, pot resultar perjudicial en quantitats excessives. A més d’associar-lo directament amb el TDAH, l’equip investigador ha pogut vincular-lo a l’agreujament de símptomes com la desatenció i la impulsivitat.
Juntament amb el plom —reconegut com a tòxic fins i tot en nivells molt baixos— s’ha relacionat amb una menor velocitat de processament cognitiu, un efecte més pronunciat en infants amb TDAH que en aquells sense diagnòstic.
Els resultats també vinculen l’exposició al mercuri amb un augment de la desatenció, de la freqüència de respostes omeses i de la inconsistència en els temps de reacció durant les proves cognitives.
És especialment notable que els infants ja diagnosticats amb TDAH van resultar més vulnerables, mostrant efectes negatius més intensos fins i tot amb els mateixos nivells d’exposició, cosa que suggereix una major sensibilitat a les toxines ambientals.
“Tot i que l’estudi no demostra que els metalls pesants causin directament TDAH, els seus resultats reforcen l’evidència que reduir l’exposició a aquests elements afavoriria un desenvolupament cerebral saludable”, defensa Sharanpreet Kaur, coautora de la recerca i investigadora del Departament de Psicologia de la URV. Segons els resultats, també milloraria l’experiència d’aprenentatge i el comportament dels infants, especialment en els casos més vulnerables.
L’equip investigador del grup de recerca Nutrició i Salut Mental ha treballat conjuntament amb el CRAMC (Centre de Recerca per l’Avaluació i Mesura de la Conducta) i té previst continuar estudiant factors ambientals amb potencial per augmentar el risc de patir TDAH o agreujar-ne els símptomes. Actualment està immers en una recerca sobre contaminants a l’aire.
Atès que l’ús d’aquests metalls és comú i poden estar presents en sòls contaminats, a l’aigua, l’aire i l’alimentació, els investigadors subratllen la necessitat de reforçar les mesures de salut pública, especialment en termes de vigilància ambiental, reducció d’emissions industrials, gestió segura de residus i seguretat alimentària.
