Ramsis Hijazi és activista i refugiat palestí. Encara no fa un parell d'anys que forma part de la Colla Joves Xiquets de Valls i aquest dimarts vestirà la camisa vermella per actuar a l'Estadi Olímpic abans del partit entre les seleccions de Catalunya i Palestina. Diu que és una oportunitat per mostrar el "suport" al poble palestí. Després de perdre gairebé una trentena de familiars a la guerra, la colla ha estat el lloc on aferrar-se: "Necessitava alguna cosa per continuar, un objectiu", explica a l'ACN. "A l'altra banda estan destruint-ho tot, i aquí estem construint amb el cos", manifesta. A més, la Joves fa un paral·lelisme amb l'obertura de l'Olimpíada Popular de 1936, on havia d'actuar i que va ser frustrada pel cop d'estat.
Hijiazi va néixer al camp de refugiats de Balata, a Cisjordània, és la tercera generació de la seva família que ho fa. Va arribar a Catalunya el 2017 en el marc del programa Erasmus+, com a voluntari d'una entitat a Barcelona. Després d'un any, va tornar a Palestina, i durant un atac de l'exèrcit israelià, van detenir-lo. Explica que el van torturar i quan el van deixar en llibertat, va decidir sortir del país i tornar a l'estat espanyol. Tot i ser sol·licitant d'asil, se li va denegar perquè ja havia viscut a aquí sense haver-lo demanat. El novembre del 2021 va fer cap a Valls. Ara espera poder obtenir la nacionalitat l'any vinent.
A Valls hi va fer cap en apuntar-se a un camp de treball on li garantien també un llit i menjar. En acabar-se, va anar a Càritas a demanar ajuda i el mossèn li va oferir un petit magatzem on ha adequat l'espai i hi ha establert la seva habitació. Tot i això, reconeix que "no és un lloc per viure-hi". Diu que ha intentat trobar casa a través de l'oficina d'habitatge, remarca que no vol "ocupar" res, sinó fer-ho tot "legalment" per portar els seus parents aquí. "Amb la guerra la meva família està morint, no ho puc suportar més", exclama.
També li costa trobar feina. Fins al 27 d'octubre, ha estat treballant d'intèrpret en un programa de la Generalitat després que l'estat espanyol rebés una vintena de menors d'edat de Palestina que estaven malalts i ferits, per ser tractats en diversos hospitals, alguns d'ells catalans. És informàtic i ara torna a buscar feina.
Els primers anys d'establir-se a la capital de l'Alt Camp va fer de voluntari a Càritas i a la Creu Roja. Allà li van explicar la tradició dels castells i va decidir apuntar-se a la Colla Joves Xiquets de Valls. "A l'altra banda del món ho estan destruint tot: edificis, la vida de la gent... A mi m'agrada construir coses, i aquí a la colla està construint coses, literalment, amb el nostre cos i les emocions", comenta el palestí.
Una "família"
El Ramsis ha perdut 29 familiars seus des que Israel va començar la invasió de Palestina. Els primers mesos, durant un bombardeig al barri de Rimal, a Gaza, van matar diverses persones de la seva família. Altres han mort de fam, apunta, i el març passat durant un atac de l'exèrcit israelià van matar el seu pare. Mentre ho explica es toca el braç i diu que després de tantes morts ja no "sents". "No tens ni emocions ni res", lamenta mentre recorda que al seu pare només el va plorar un dia.
"Estic intentant tirar endavant", indica. Aquí està sol, i per això remarca que la colla castellera és per a ell com una "família". "Vull fer arrels", argumenta. Diu que després de morir el seu pare "necessitava alguna cosa per continuar, un objectiu amb un entorn còmode, que no jutgi i et doni suport". Explica que ho va trobar a la Colla Joves i que això l'ha ajudat a "tirar endavant".
Partit Catalunya – Palestina
Dimarts 18 de novembre, l'Estadi Olímpic acollirà un partit de futbol entre la selecció de Catalunya i la de Palestina. Hijazi diu que és "important" que els palestins vegin el "suport de la gent del món" cap a Palestina. Afirma que és "simbòlic", però que aquestes "mostres" són una dosi "d'esperança" pels palestins. "Tinc la família catalana aquí i la palestina allí. I ara sento que Palestina i Catalunya estan fent una cosa conjunta", celebra.
Els de la camisa vermella desplaçaran a Barcelona un centenar de castellers. Isaac Rubio que és membre de la Joves recorda el lema d'Anselm Clavé: "els castells són força, equilibri, valor i seny". "A nosaltres ens agrada afegir família i orgull. Quan ve algú a la colla intentem fer-li costat, i que si necessita ajuda se li pugui oferir, ens sentim com una família".
L'activista creu que és l'únic palestí que forma part d'una colla castellera i és una experiència que recomana als seus compatriotes. Rubio apunta que "les administracions fan 250.000 lleis per la integració, per poder parlar en català... Que passin una temporada en una colla castellera i veuran que no calen lleis. Aquí qualsevol nouvingut és benvingut", afirma. "El Ramsis, el company palestí, és una persona més", sentencia.
Paral·lelisme amb l'Olimpíada Popular de 1936
Per a la Joves de Valls l'actuació a l'Estadi Olímpic aquest dimarts és especial. Fan un paral·lelisme amb la seva participació en l'obertura de l'Olimpíada Popular que s'havia de celebrar el 1936 a Barcelona. La ciutat havia organitzat uns jocs alternatius als oficials, que acollia l'Alemanya nazi. El cop d'estat i l'inici de la Guerra Civil, però, va frustrar-ho.
Del 19 al 26 de juliol, Barcelona havia d'acollir l'esdeveniment esportiu i diverses colles castelleres havien d'actuar a l'acte d'obertura. Els castellers de la Joves, hereus de la llavors Colla Nova dels Xiquets de Valls, van arribar fins a la capital, però els autobusos van haver de "girar cua per culpa dels trets". "Va ser bastant èpic pel que expliquen els que ho van viure", indica Rubio.
Els del carrer d'en Gassó volen "acabar la feina començada pels nostres avantpassats", manifesta el casteller. "La Guerra Civil va aturar l'activitat castellera durant força temps" i ara la Joves de Valls farà de teloner d'un partit "significatiu", amb una selecció que "representa una nació oprimida".
