Quan el perill no és a la carretera, sinó al calaix dels medicaments

Cristina Valero
Cristina Valero
10 d'agost de 2026 a les 11:17h

Abans d'agafar el cotxe, gairebé tots tenim interioritzades algunes preguntes. He begut alcohol? Estic massa cansat? Dormo prou? Però n'hi ha una que encara costa molt incorporar al nostre "control de seguretat" abans d'engegar el motor: he pres algun medicament que pugui afectar la meva conducció?

La resposta és molt més important del que sembla. Els medicaments formen part del dia a dia de milions de persones i, en la immensa majoria dels casos, són imprescindibles per tractar malalties i millorar la qualitat de vida. Tanmateix, alguns poden disminuir la capacitat de reacció, alterar els reflexos, provocar somnolència o afectar la concentració. I això, quan som al volant, pot marcar la diferència entre arribar amb seguretat o patir un accident.

Un estudi recent impulsat per la Fundació MAPFRE, la Fundació Bidafarma, la Direcció General de Trànsit (DGT) i el Consejo General de Colegios Farmacéuticos posa xifres a una realitat preocupant: tres de cada quatre conductors han pres algun medicament que pot afectar la conducció durant els darrers tres anys, i un de cada tres reconeix que ha conduït mentre el prenia. A més, s'estima que entre un 5% i un 10% dels accidents de trànsit podrien estar relacionats amb els efectes d'aquests fàrmacs. 

El més sorprenent és que el problema no és tant la manca d'informació com la falsa sensació de control. La majoria de conductors saben que alguns medicaments poden ser un risc, però molts pensen que "a mi no m'afecten". Aquesta confiança excessiva és precisament un dels principals perills.

A la farmàcia ho veiem sovint. Persones que comencen un tractament per a l'al·lèrgia, un relaxant muscular per una contractura o un medicament per dormir i ens expliquen que l'endemà han d'agafar el cotxe per anar a treballar o portar els fills a l'escola. La pregunta no hauria de ser si poden conduir, sinó si aquell tractament pot modificar, encara que sigui lleument, la seva capacitat de conducció.

Perquè no només parlem d'ansiolítics o de medicaments per dormir, que són els que més fàcilment associem amb aquest risc. També alguns antihistamínics, antigripals, antitussius, relaxants musculars, analgèsics opioides o fins i tot determinats productes naturals utilitzats per afavorir el son poden provocar efectes incompatibles amb una conducció segura. 

A aquests efectes cal afegir-hi altres factors que sovint passen desapercebuts. Els primers dies d'un tractament, un canvi de dosi, la combinació de diversos medicaments o la barreja amb alcohol poden multiplicar el risc. També l'edat hi juga un paper important, ja que moltes persones grans prenen diversos medicaments alhora i són més sensibles als seus efectes.

Els símptomes poden ser molt variats: somnolència, visió borrosa, mareig, disminució dels reflexos, sensació de lentitud o dificultat per mantenir l'atenció. El problema és que no sempre som conscients que els estem patint. De fet, l'estudi mostra que gairebé la meitat dels conductors que han conduït mentre prenien medicació reconeixen haver experimentat algun d'aquests efectes, però la majoria no van deixar de conduir; simplement van reduir la velocitat o van intentar extremar les precaucions. 

Conduir més a poc a poc és una bona pràctica, però no sempre és suficient si la nostra capacitat de reacció està alterada. Davant d'un imprevist, unes dècimes de segon poden resultar decisives.

Per això és tan important llegir el prospecte i fixar-se en el pictograma que apareix a l'envàs d'alguns medicaments: el símbol d'un cotxe dins d'un triangle vermell. Aquest distintiu no significa necessàriament que estigui prohibit conduir, sinó que cal informar-se perquè aquell medicament pot afectar la capacitat per fer-ho amb seguretat. Malgrat que aquest pictograma és present als envasos des de fa anys, encara hi ha moltes persones que no el coneixen o no saben interpretar-lo correctament. 

És aquí on la farmàcia comunitària té un paper fonamental.

Quan dispensem un medicament no només entreguem una caixa. També expliquem com prendre'l, quins efectes adversos poden aparèixer, quines interaccions cal evitar i, si és necessari, advertim sobre la conducció. Aquesta conversa, que sovint dura només uns minuts, pot prevenir situacions de risc molt importants.

De fet, l'estudi confirma que els farmacèutics som, juntament amb els metges, una de les fonts d'informació que generen més confiança entre la població. També demostra que el millor moment per rebre aquest missatge és abans de començar el tractament, quan encara es poden prendre decisions segures sobre la mobilitat. 

Per això, davant qualsevol dubte, val la pena preguntar. Hi ha alternatives terapèutiques? És millor prendre el medicament a una altra hora? Durant quants dies és recomanable evitar conduir? Es pot combinar amb altres tractaments? Són preguntes senzilles que poden tenir un gran impacte sobre la nostra seguretat.

Cal recordar, també, que mai no s'ha d'abandonar un tractament per iniciativa pròpia perquè es condueix. La solució no és deixar de prendre el medicament, sinó adaptar la conducció o buscar alternatives amb l'ajuda del metge o del farmacèutic.

La seguretat viària és responsabilitat de tots. Igual que ningú discutiria avui que conduir després de consumir alcohol és una conducta de risc, hem d'aconseguir incorporar una nova pregunta al nostre hàbit abans d'engegar el vehicle: la medicació que estic prenent em permet conduir amb seguretat?

La propera vegada que recolliu un medicament a la farmàcia, aprofiteu per preguntar-ho. És una conversa breu, gratuïta i basada en l'evidència científica. I, de vegades, una simple pregunta pot evitar un accident. Els farmacèutics hi som precisament per això: perquè els medicaments millorin la salut, sense comprometre la vostra seguretat ni la de la resta de persones que comparteixen la carretera.

Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat

Activar ara