El Joan XXIII implanta pròtesis als pacients amb mal d’esquena amb una tècnica d’alta complexitat

La dificultat d'aquest procediment requereix el treball conjunt d'especialistes experimentats

temps lectura-Temps de lectura: 2 minuts

L’Hospital Universitari de Tarragona Joan XXIII implanta pròtesis discals amb una nova tècnica d’alta complexitat al centre hospitalari, un servei que també es fa a l’Hospital Universitari de Bellvitge. El nou procediment fa un abordatge anterior a la columna per operar la patologia degenerativa del disc intervertebral. El seu objectiu és reduir el mal d’esquena i els símptomes de les extremitats inferiors (ciàtica). Es tracta d’una actuació dificultosa que requereix el treball conjunt d’especialistes en neurocirurgia i cirurgia vascular. El neurocirurgià, Francisco Gonçalves, ha explicat que la idea és “tenir un ventall ampli d’eines per oferir a cada pacient l’alternativa més idònia segons la seva patologia”.

Amb la nova tècnica, els especialistes en neurocirurgia i cirurgia vascular han d’apartar els vasos sanguinis més importants, com l’artèria aorta i la vena cava (i les seves ramificacions ilíaques), i els òrgans de l’abdomen, per arribar al retroperitoneu (regió prevertebral) i tenir espai per retirar el disc danyat i introduir-hi el material protètic. Un cop s’ha arribat a l’àrea del retroperitoneu, s’introdueix la pròtesi que substitueix el disc danyat.

En pacients més joves, amb una anatomia conservada en què només tenen danyat el disc, es col·loca una pròtesi discal mòbil. Aquests recuperen integralment la mobilitat de la columna, ja que restaura l’alçada de l’espai discal i garanteix els sis moviments naturals. Pel que fa als pacients amb una patologia degenerativa multisegmentària, habitualment persones més grans de 50 anys, quan no es pot introduir la pròtesi mòbil es col·loca una capsa fixa que substitueix el disc danyat.

La tècnica de l’abordatge anterior, tot i que és més complexa, minimitza el risc d’infecció, amb menys sagnat i transfusió postoperatòria, menys atròfia muscular i, això, permet un postoperatori “més curt, més funcional i menys dolorós”. En canvi, l’abordatge tradicional per l’esquena es fa amb una cirurgia oberta de tota la musculatura lumbar que comporta els riscos esmentats anteriorment. El nou abordatge per l’abdomen és exclusiu per a l’últim i penúltim disc de la columna lumbar.

Nous abordatges per al 2023

L’any vinent, l’equip de columna neuroquirúrgica afegirà a la seva cartera de serveis els abordatges laterals i oblics a la columna, potenciarà l’endoscòpia de columna, els abordatges per la via anterior i la cirurgia percutània, els quals han tingut més protagonisme durant aquest any amb la incorporació de la imatge tomogràfica intraoperatòria. Alhora, la cirurgia oncològica radiculomedul·lar continuarà sent la prioritat en aquesta subespecialitat.