El pròxim dimecres 28 de febrer a les 19 hores tindrà lloc a l’Arxiu del Port de Tarragona, situat al carrer Anselm Clavé, 2 de Tarragona, la presentació del llibre: El ferrocarril a la demarcació de Tarragona. Els orígens 1856-1940 d’Albert Pallarès i Josep M. Sánchez. La presentació del llibre comptarà amb la presència dels seus autors i anirà a càrrec del doctor en Història i arxiver, Jordi Piqué Padró.
El Port de Tarragona a través del seu Servei de Publicacions ha participat en l’edició d’aquesta obra, que ha anat a càrrec de Cossetània edicions, en la qual s’explica la construcció i l’evolució de les línies ferroviàries del sud de Catalunya des de l’any 1856 fins al 1940.
Cal considerar que l’aparició del ferrocarril va suposar una veritable revolució en el transport de persones i mercaderies de l’època, així com en els costums i les idees de la societat de la segona meitat del segle XIX. L’accés a aquest mitjà de transport va ser clau per al comerç, l’agricultura i la indústria del territori. A més a més, l’urbanisme de les ciutats de Tarragona, Reus i Tortosa, així com d’altres poblacions es va veure modificat significativament a causa de la construcció de les línies i les instal·lacions ferroviàries.
El llibre
El llibre de Pallarès i Sánchez explica la construcció i l’evolució de les línies ferroviàries del sud de Catalunya des de meitats del segle XIX fins a mitjans del XX. Trens d’ample ibèric que van des de Tarragona fins a Lleida, que travessen tota la demarcació des de Calafell fins a Ulldecona, camí cap a València, o que des de Reus pugen fins a Móra i l’Aragó. També trens més modestos com els carrilets de Salou i la Cava tenen cabuda en aquest recorregut històric.
Es tracta d’una obra molt gràfica, en la qual, a través de gairebé tres-centes imatges entre fotografies, plànols i dibuixos, procedents d’arxius i col·leccions particulars, es mostra el recorregut de les línies, les estacions, el material mòbil, els estris o la senyalització.
Molts d’aquests elements han desaparegut amb el temps, i d’altres han estat substituïts per elements més moderns; això fa que, en molts casos, les imatges siguin l’únic testimoni que perdura d’aquest patrimoni històric i cultural de les nostres comarques.
