Aquest dissabte, 21 de febrer a les 12 hores, el Tinglado 1 del Moll de Costa de Port Tarragona obre les portes a l’exposició antològica titulada ‘A la recerca de la llum’, dedicada al pintor tarragoní Josep Icart. La mostra es podrà visitar fins al 5 d’abril, amb entrada gratuïta i en l’horari habitual del recinte.
Llum com a eix central
L’exposició gira entorn d’un concepte fonamental en l’obra d’Icart: la llum. Es presenta un recorregut per diferents etapes on aquesta es manifesta tant en la seva absència com en la seva cerca i posterior destil·lació. En els inicis, Icart practicava una pintura figurativa amb influències postimpressionistes, inspirant-se en paisatges com els del Montsant, Prades o Cornudella. Amb el temps, va evolucionar cap a un llenguatge més abstracte que transformava el paisatge exterior en un espai interior carregat d’emoció.
L’impacte vital i artístic després de l’infart
El seu infart el 1969 va suposar un punt d’inflexió crucial. La seva manera de pintar era intensa i gairebé frenètica, reflectint una actitud de rebel·lia existent contra les adversitats per culminar un projecte artístic ple de significat. Malauradament, aquest projecte es va truncar amb la seva mort sobtada als 57 anys, just quan es trobava en plena maduresa creativa. L’artista buscava que "la pintura transcendís la matèria" mitjançant l’elevació dels colors.
Evolució cromàtica i espiritualitat
Dins les primeres creacions abstractes s’aprecien tonalitats fosques i textures terroses que simbolitzen ferides i ombres internes. Progressivament reapareix la llum amb força renovada: els horitzons s’amplien, el negre perd protagonisme davant colors vius carregats d’una vibració espiritual intensa. Les últimes peces exhibeixen una claror quasi mística amb tons pastel —com roses o violetes— que creen atmosferes oníriques plenes d’harmonia.
Paisatges emblemàtics des del prisma abstracte
Aquesta retrospectiva no només permet redescobrir l’evolució artística d’Icart sinó també contemplar alguns dels paisatges més icònics de les comarques tarragonines reinterpretats des de l’abstracció. La natura és molt més que un simple motiu pictòric; representa una connexió profunda amb l’univers per a Icart. Els seus estudis a Prades i Cornudella, així com les visites al Montsant, li proporcionaven moments de contemplació espiritual que quedaven reflectits en cada obra com una destil·lació sensible dels elements lumínics i cromàtics.
Reivindicació del llegat artístic
L’exposició coincideix amb els quaranta anys des del decés del pintor. La seva filla, Silvia Icart, destaca: "Josep Icart va ser una figura destacada en el món artístic tarragoní dels anys 70 i 80 i un referent per a molts joves artistes del moment que van tenir-lo com a professor de Procediments Pictòrics a l’Escola d’Art de la Diputació de Tarragona". Afirma també: "Com a pintor, Josep Icart es va centrar principalment en la creació artística, deixant en un segon terme la projecció pública, motiu pel qual és una figura poc coneguda. Ara, amb aquesta exposició, reivindiquem el llegat d’un artista que va pintar per viure i per vèncer el temps, i convida el públic a redescobrir una obra d’una gran força poètica i espiritual".
