Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
Es poden comptar per milers les imatges antigues conservades en arxius públics i col·leccions privades que documenten la celebració i l'evolució del seguici popular de Santa Tecla al llarg del segle XX. Darrere d'aquelles imatges en blanc i negre i amb tons sèpia hi ha, entre altres, els objectius d'Hermenegild Vallvé i de la saga Chinchilla, els fotògrafs que van convertir les seves instantànies en l'únic testimoni visual d'una celebració que va passar de comptar amb quatre elements bàsics a convertir-se en la macrofestivitat actual.
Un seguici popular contingut: la festa del segle passat
Les fotografies i postals antigues de Santa Tecla mostren una realitat molt diferent de l'actual. En aquelles imatges, el seguici popular es reduïa a uns quants elements bàsics: els Gegants Moros, els Negritos, els Nanos, el Ball de Bastons i el Magí de les Timbales. Aquesta era la columna vertebral de la festa durant les primeres dècades del segle XX, una celebració que es concentrava a la Plaça de la Font, el Cós del Bou, la Plaça de les Cols i altres carrers de la Part Alta.
No hi havia, en aquell temps, la riquesa de bestiari i balls que caracteritza la festa actual. El Drac de Sant Roc, la Vibria, la Cucafera, el Griu, la Mulassa, l’Àliga, el Lleó, el Bou i la resta d'elements del seguici es van incorporar progressivament al llarg de les dècades, en un procés d’estudi i recuperació que va transformar la fesomia de Santa Tecla. Les imatges documenten l’evolució del que avui és un dels Seguicis Populars més importants de Catalunya.
La postal com a vehicle de difusió i document històric
La postal va ser, durant bona part del segle XX, el principal mitjà de difusió de la imatge de Santa Tecla. En blanc i negre, es venien als turistes i als visitants de la ciutat, convertint-se en el vehicle a través del qual la festa arribava a llocs on mai hauria pogut presenciar-se directament.
El valor documental d'aquestes postals és extraordinari, perquè són el testimoni visual que existeix de com es vivien aquelles festes. Les fotografies familiars de l'època són escasses i d’inferior qualitat, mentre que les postals ofereixen imatges nítides, ben enquadrades, amb una composició cuidada, pensades per ser enviades i compartides. Això significa que els fotògrafs havien de captar l'essència de la festa i els moments més representatius.
Hi ha un altre factor molt interessant que les postals documenten: que la tradició no és estàtica, sinó que evoluciona adaptant-se als nous temps, portant del passat al present els elements que perduren, resistint al pas del temps.
Avui, aquestes postals es conserven principalment en dos grans arxius: l'Arxiu Històric de Tarragona i el Centre d'Imatges de Tarragona. També existeixen col·leccions privades en mans de col·leccionistes locals que han dedicat anys a reunir aquest material. La digitalització d'aquests fons ha permès que les imatges siguin accessibles per a investigadors, historiadors i les mateixes entitats festives, que les utilitzen per recuperar detalls de vestuaris, per planificar efemèrides o simplement per conèixer millor el passat de la seva pròpia tradició.
Vallvé i Chinchilla: els autors darrere de les imatges
Darrere de la majoria de les postals antigues de Santa Tecla hi ha noms propis: Hermenegild Vallvé i la saga Chinchilla són alguns d’ells, els responsables de capturar les imatges, els primers perpetuadors de la festa, testimonis visual de Santa Tecla durant bona part del segle XX.
Hermenegild Vallvé i Vilallonga (1893-1973) va ser un dels fotògrafs més importants de Tarragona durant la primera meitat del segle XX. Vallvé no era un simple retratista d'estudi; era un cronista gràfic amb una sensibilitat excepcional. Les seves imatges de Santa Tecla mostren un seguici popular en un moment de transició, encara molt lligat als costums antics, però amb els primers símptomes de modernització. Vallvé va captar els Gegants, els Nanos, el Ball de Bastons i el Magí de les Timbales en un context urbà que avui ja no existeix. Les seves fotografies van reproduir-se en centenars de postals. Malauradament, gran part del seu arxiu de plaques de vidre es va perdre durant un bombardeig el 1937, un fet que fa que les imatges conservades siguin encara més preuades.
La saga Chinchilla, per la seva banda, va documentar la festa durant dècades. Des de Gerard (Genaro) Chinchilla fins a Ramón Segú Chinchilla, aquesta família va tancar un cicle de gairebé un segle documentant la vida de la ciutat.
El fons Chinchilla, amb prop d'un milió d'imatges entre negatius, plaques i papers, es conserva al Centre d'Imatges de Tarragona i constitueix una radiografia completa de com la festa de Santa Tecla va anar guanyant pes i participants al llarg del segle XX. La lenta incorporació de nous elements al seguici, la progressiva massificació de l'esdeveniment i la transformació de l'espai urbà on es desenvolupava la festa.
El que fa especialment interessants aquestes postals és el fet que, tot i ser reproduccions industrials, mantenen la qualitat i la sensibilitat dels fotògrafs originals, perquè els fotògrafs no eren simples tècnics: eren artistes que sabien captar la llum, el moviment, l'ambient. Les seves imatges van travessar fronteres, portant la imatge de Santa Tecla a llocs on mai hauria arribat d'una altra manera.
Avui, altres fotògrafs com Fervi, David Oliete, Pep Escoda, mostren Santa Tecla des de la seva mirada. I fins i tot, en el cas de Pep Escoda, convidant a altres fotògrafs a participar de la festivitat, en una iniciativa que Escoda va liderar, anomenada “La Festa als Ulls”, i en la que en anys successius van participar fotògrafs convidats com Antonio Nodar, Gabriel Tizón, Oriol Segon, Michael Kolchesky o Guadalupe Fernández Pose, entre altres, demostrant el potencial d’aquesta simbiosi entre cultura popular i fotografia contemporània.
Els perpetuadors invisibles de la Festa
El reconeixement al Perpetuador de la Festa és un dels moments més emotius de l’inici de les festes, un homenatge a moltes persones que han treballat i col·laborat activament perquè Santa Tecla perduri, creixi, s’expandeixi i es visqui per places i carrers amb tota la seva plenitud. Però de forma invisible i discreta, al llarg dels anys hi ha hagut uns altres perpetuadors de la festa, els que l’han captat en imatges molt concretes i vívides, per convertir-la en un element referencial totalment vigent, i al que es pot recórrer per donar una mirada al passat. Són aquestes imatges que, d’alguna forma, marquen el camí.
Les postals de Santa Tecla són molt més que records nostàlgics. Són documents històrics de primer ordre que permeten comprendre l'evolució d'una festa que ha passat de ser una celebració continguda a convertir-se en una macrofestivitat amb desenes de figures i balls. Gràcies a la feina de fotògrafs com Vallvé i Chinchilla, entre altres, i al vehicle de difusió que van ser les postals i les fotografies, avui podem observar amb detall com era el seguici popular del segle passat i comprendre els canvis que l'han transformat fins a l'actualitat.
