Vila-seca és un municipi del Tarragonès amb una gran sensibilitat ambiental, cultural i social. A mig camí entre Tarragona i Reus, la població té una ubicació privilegiada, amb el veïnatge del Port de Tarragona i la consideració de la Universitat Rovira i Virgili que hi té ubicada la seva Facultat de Turisme i Geografia. A banda, és turística, verda i mira cap al futur amb esperança i renovades energies post pandèmiques disposades a afrontar tota mena de reptes. El seu alcalde, Pere Segura, en parla en aquesta entrevista per a La Ciutat.
Com a tot arreu el mandat va començar a Vila-seca amb la prioritat de la gestió de la pandèmia. Quina valoració en pots fer?
Ha sigut un mandat històric, molt intens, molt exigent i amb una gran velocitat d’adaptació a l’esdevenir canviant que es produïa a diari. En cert sentit ha estat esgotador perquè de vegades fa l’efecte que cada any d’aquests valen el doble d’un any normal. Tot s’ha viscut d’una forma molt concentrada.
I sembla que no acabem de sortir d’una cosa que entrem en una altra. Són uns anys en els que estan passant moltes coses en aquestes comarques, començant pel temporal Glòria i següents que van assolar la conca del Francolí, després l’explosió IQOXE, a continuació el Covid i quan sembla que ja estàvem sortint del Covid després de dos anys molt durs, comença la guerra a Ucraïna i el seu desplaçament de refugiats. I tot això ho hem compaginat, en paral·lel, amb tota la tasca per a la qual se’ns va escollir i per a la qual treballem.
Si, està sent un mandat intens, exigent, però també molt enriquidor, perquè d’aquestes, ni que sigui a nivell d’aprenentatge, se’n pot treure algun aspecte en positiu.
A Vila-seca heu hagut de fer molts canvis en el plantejament inicial que teníeu al principi del mandat per anar resolent aquest dia a dia tan intens?
Si, és clar. El plantejament inicial va haver de canviar per força perquè al final, l’Administració local és la més propera, la més palpable i accessible al servei de la ciutadania.
Per exemple, la guerra d’Ucraïna ens porta un gran nombre de refugiats, més de 500,que acollim a Vila-seca. En aquest sentit, la coordinació que hi ha entre el govern de l’Estat, la Generalitat i els ajuntaments és mínima, i al final els refugiats són responsabilitat de l’Ajuntament, que és qui ha de fer front a necessitats fonamentals com l’escolarització, la reubicació, el servei psicològic per qui ho necessiti…
Crec l’àmbit local ha d’agafar cada cop més rellevància perquè és el que vol la gent. L’alcalde, els regidors, van pel carrer i els pots aturar i dir-els-hi el que sigui, tan bo com dolent. Això només passa en el món local. Les altres administracions, amb el temps, arriben a metodologies diverses i acaben donant solució, però el primer cop el paren els ajuntaments perquè són molt més propers i immediats. La tasca de l’Ajuntament està enfocada en la ciutadania i la seva acció ha de ser pensant en les persones.
Vila-seca està just en el centre de grans projectes, sobretot en concordança amb el Port de Tarragona: el ZAL, els projectes que es financen amb els fons Cal·lípolis Next Generation, podríem dir que Vila-seca està on fire?
Vila-seca té una posició estratègica que la fa l’element connector de molts projectes. Des de l’àmbit econòmic som els que connectem la indústria amb el turisme i amb la logística, cosa que ens genera moltes oportunitats.
Des d’aquest punt estem participant en projectes com el Hard Rock, en el creixement del Port de Tarragona, que és el segon més important de Catalunya i el quart d’Espanya i tot el seu àmbit de desenvolupament d’activats logístiques, que és un punt generador d’economia a les nostres comarques molt important.
Si tractem dels eixos de comunicacions, tenim un projecte engrescador que és el tramvia, la potenciació de l’autopista urbana, i s’està discutint la ubicació a Vila-seca, de la futura estació intermodal que connectarà amb l’aeroport, els trens de rodalies, l’alta velocitat, i resoldrà la connexió dels ciutadans de Tarragona, Reus i els usuaris dels municipis més pròxims a Vila seca.
Un altre projecte importantíssim és el que us afecta amb els Fons Europeus Cal·lípolis Next Generation, juntament amb el Port de Tarragona i Repsol. Com afectarà en positiu a Vila-seca?
Vila-seca sempre ha tingut molta sensibilitat amb el medi ambient. En el seu dia vam fer la reconversió de gairebé 40 hectàrees de Port Aventura que tocaven a la vora de la Torre d’en Dolça. Ara tenim el repte d’incloure 55 hectàrees més que van entre la Torre d’en Dolça i l’espai de la Xarxa Natura 2000. Per tant, quedaran incorporades al nostre municipi pràcticament 160 hectàrees de zones verdes.
Per tant, podrem fer un gran green park que connecti amb l’interior. Aquesta visió la reflectim al nostre litoral amb la recuperació de la seva idiosincràsia i el paisatge que tenia abans del creixement urbà. I tot això, casant amb la tendència del canvi climàtic i donant-li sentit, cal fer del defecte oportunitat.
El creixement del Port el fem compatible amb l’àmbit de la ciutat a nivell social, ambiental i amb compensacions que ens potenciïn molt més en el doble sentit: turístic-ambiental i en l’àmbit d’economia productiva a nivell de transport de mercaderies.
La Zona d’Activitats Logístiques del Port, (ZAL) també toca Vila-seca de ple…
Tota la ZAL està al terme municipal. Això és un repte per Vila-seca però també pel Port de Tarragona, en el sentit que s’alliberen uns metres quadrats de sòl per a diferents activitats, amb una ubicació estratègica única en el Mediterrani i que tenen el repte de gestionar perquè el sòl, la superfície, són limitats i en aquestes contrades encara més, perquè tenen pressió per uns sectors o uns altres.
En 5 km a la rodona tenim el polígon petroquímic més important del Mediterrani, l’àmbit turístic més important a nivell de parc d’atraccions temàtic del Mediterrani i hi ha inclòs un milió de metres quadrats amb un Port que està en una ubicació i té una connectivitat brutal amb altres grans ciutats.
Aquí hi ha d’haver activitat de valor afegit i si això requereix més paciència o un cert temps d’anàlisi, crec que val la pena, perquè un cop estigui construït pot hipotecar la implantació d’indústries o empreses d’alt valor. Per tant, el repte és que el Port de Tarragona busqui la màxima utilitat, ús i valor per aquest terreny que valen el seu preu en or.
A banda, l’altra gran institució del nostre territori, la Universitat Rovira i Virgili, té la seva Facultat de Turisme i Geografia a Vila-seca. Com us afecta?
Per a nosaltres, que no som capital de comarca, ser seu de la Facultat de Turisme i Geografia de la Universitat Rovira i Virgili i els màsters que s’imparteixen, per a nosaltres és un privilegi i ens dota d’un valor estratègic brutal a nivell de prestigi. L’Eurecat Centre Tecnològic de Vila-seca és el de Catalunya i dels més importants d’Espanya. Per a nosaltres és un privilegi que ens ha de potenciar, i sobretot ha de multiplicar.
I ara una pregunta curiosa: què té a veure Vila-seca amb el Manchester City femení?
Doncs el mateix que té a veure Vila-seca amb el metro de Moscou, per exemple. Tant la del Manchester City femení com altres que hem emprès, són operacions de promoció dirigides a buscar targets de clients potencials per a la Costa Daurada.
Aquest cop vam decidir esponsoritzar el Manchester City femení tot fent una acció de promoció, de captació de nous clients des del seu origen, en aquest cas al mercat britànic.
Crec que hem tingut un gran encert recolzant l’esport femení i ho fem de la mà del Manchester City. Aquesta és la idea: donar-nos a conèixer associant-nos amb una marca de prestigi com és el Manchester City, però amb la voluntat de visualitzar-nos com a destí turístic.
És un win-win en molts aspectes perquè també té un component de benefici social, perquè podem fer una acció de promoció, per exemple al Financial Times o en altres mitjans de comunicació, o al metro de Londres, en revistes de viatges especialitzades i altres accions dirigides a publicitat a través d’agències, però en canvi, hem optat per una acció de component social que és recolzar a les futbolistes perquè tinguin la mateixa oportunitat que el futbol masculí.
Crec que això encaixa amb la filosofia que ha de tenir l’administració pública, que és fer accions que generin un bé.
A Vila-seca teniu molta sensibilitat per la cultura i en conseqüència, teniu grans equipaments con El Castell i ara també, El Celler, entre altres…
Estem molts contents perquè el Celler és la recuperació d’un patrimoni històric, cultural i arquitectònic posat a disposició de la ciutadania com un equipament multidisciplinar, dedicat a un ampli ventall de població a la que li agrada el teatre, els concert, les exposicions.
No deixarà a ningú indiferent perquè és una catedral del vi amb voluntat d’espai cultural, que té una vessant museística que té a veure amb el castell i que està dissenyat perquè tingui un ús intensiu per tot. Estic segur que agradarà molt perquè a pocs llocs de Catalunya tenen un equipament d’aquest tipus, un centre històric i cultural creat amb molta sensibilitat.
Tant el Celler com el Castell identifiquen Vila-seca en un punt cultural de primer ordre. A més, serà un equipament que tal com es vagi coneixent, a la gent li agradarà pel contrast d’aquest disseny catedralici, incorporant un equipament modern amb totes les tecnologies. El disseny de l’edifici amb la utilització que li estem donant és molt singular.
Quines inversions teniu previstes fins al final d’aquest mandat tan intens?
El mandat s’acabarà amb un munt d’inversions per valor de 15 milions d’euros.
Amb els Cal·lípolis Next Generation procurarem la recuperació del fons marítim i el litoral.
També acabem de redactar el projecte de la ciutat esportiva que començarem en aquest mandat i continuarà la següent legislatura.
A banda tenim reptes de ciutat que són brutals i moltes qüestions a tractar i gestionar, pensant sempre en el benestar i la qualitat de vida dels ciutadans. Penso que aquests propers anys seran molt transformadors en benefici de tots. Estem parlant de Vila-seca, la Pineda i la Plana, els nostres tres nuclis. De fet, per facilitar la mobilitat i aconseguir uns quants avantatges més pensant en tothom, hem implantat la Vilacard, perquè tothom pugui agafar el transport públic gratis. Crec que serà molt útil perquè dona universalitat al servei de transport i també accés als equipaments culturals.
També serà molt útil pels negocis privats perquè les persones que tingui la Vilacard tindrà descompte als comerços, als establiments de restauració…
Crec que tot el que sigui per potenciar iniciatives que ens facin tirar endavant i prosperar és molt bo.
