Ciència i comunicació es donen la mà dia a dia arreu del territori. Avui, especialment, el periodisme local i la indústria química del Camp de Tarragona han coprotagonitzat la jornada “La comunicació de realitats complexes a debat“ a la Cambra de Comerç de Tarragona. L’objectiu de l’Observatori de la Qualitat de l’Aire i el Col·legi de Periodistes -pel conveni de col·laboració que manté amb Repsol– en organitzar aquesta sessió era promoure el debat entre les parts implicades en la comunicació de dades científiques, com les de la qualitat de l’aire i altres realitats complexes, que necessiten una explicació didàctica per a la població.
Amb un caire pedagògic, la Cambra ha esdevingut un espai de trobada i participació activa pels periodistes assistents, així com altres assessors de comunicació, empresaris i autoritats del territori -com el delegat territorial del govern de la Generalitat de Catalunya a Tarragona, Àngel Xifré– que també han estat presents en les intervencions al voltant de conceptes, llenguatges, canals i missatges per fer una correcta difusió de la ciència a la ciutadania.
A partir del darrer Informe sobre la Qualitat de l’Aire al Camp de Tarragona, entre Repsol i el Col·legi de Periodistes de Tarragona va sorgir el debat de com explicar aquestes dades a la població. Segons ha assenyalat el periodista Esteve Giralt aquest matí, era especialment rellevant que per primera vegada s’haguessin fet públics els pics i no només les mitjanes, ja que es tractava d’una demanda periodística, tot i la complexitat que suposava haver-ho de comunicar posteriorment. Així, empresa i institució van decidir impulsar aquesta iniciativa per buscar respostes a com fer arribar al territori la informació científica d’una forma senzilla i ètica.
A més, Giralt ha evidenciat que les relacions entre els mitjans de comunicació i les grans empreses no sempre són fàcils i ha defensat “la confiança entre fonts i periodistes per tal de construir ponts informatius” i arribar, amb rigorositat i transparència, a “explicar millor allò que expliquem”.
El biòleg i reporter Pere Renom comparteix la seva experiència
Reporter al programa de divulgació científica Quèquicom (Canal 33), entre 2006 i 2019, i presentador actualment del programa Tot es mou (TV3), Pere Renom Vilaró ha iniciat la jornada exposant la seva trajectòria comunicant ciència a la televisió. A més, ha anunciat que aviat es tornaran a produir nous programes de l’espai televisiu que el va donar a conèixer al gran públic.
De fet, ha aprofitat la seva visita a Tarragona per detallar les característiques del format del Quèquicom, molt diferent de la seva secció actual on “no hi ha marge, és ciència en directe i les coses han de sortir bé”, ha expressat. El badaloní ha recalcat la necessitat de mantenir un equilibri entre l’excés de tecnicismes i de simplificació, en un format híbrid en el qual “el reporter es converteix en el traductor entre l’investigador científic i l’espectador“.
També, el presentador de Tot es mou ha evidenciat que la ‘proximitat’ de la televisió amb la vida real -essent un estímul audiovisual que requereix atenció constant- provoca que “estiguin condicionats perquè l’espectador entengui un pas per poder continuar al següent”. Per tant, “la incomprensió genera un instant de reflexió que impedeix la comprensió del missatge immediatament posterior“, ha explicat Renom. Per aquest motiu, els programes de divulgació científica ha de cercar quelcom divertit i entretingut que interessi a la ciutadania.
Taula rodona amb diferents agents implicats
La segona part de la jornada “La comunicació de realitats complexes a debat“ ha constat d’una taula rodona amb diferents agents vinculats a la comunicació i la indústria química del Camp de Tarragona. Els ponents han estat l’alcalde de Constantí, Óscar Sánchez; catedràtic de Química Analítica de la URV i director tècnic de l’Observatori de la Qualitat de l’aire del Camp de Tarragona, Francesc Borrull; el president de la demarcació de Tarragona del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Esteve Giralt; el cap de Comunicació del complex industrial de Repsol a Tarragona, Xavier Arnavat; i la responsable de la unitat de Comunicació Científica de la URV, Cristina Mallo.
El batlle de Constantí ha destacat que la qualitat de l’aire s’ha convertit en un tema molt preocupant per la ciutadania i les administracions locals i, a més, és quelcom complex d’explicar, pel qual es necessiten recursos per fer-la més comprensible. “Cal fer molta pedagogia i no crear alarmismes injustificats“, ha demanat, tot destacant la millora informativa i els avenços de la indústria en els darrers anys en un “exercici de transparència, creació de coneixement i divulgació“.
Concretament, des de les administracions locals tenen, en aquest àmbit, una responsabilitat de vetllar pels interessos dels seus respectius municipis i al mateix temps estar al costat de les empreses.
El director de l’Observatori, Francesc Borrull, ha valorat positivament l’evolució de la qualitat de l’aire a Constantí en els darrers anys i ha reivindicat el control que es té per part de les empreses així com la importància dels estudis que s’estan realitzant. Amb tot, ha lamentat que “la dificultat que tenen, independentment de la feina que facin, és que la gent accepti la informació, que s’escoltin els diferents arguments que puguin tenir i que es doni resposta a les seves inquietuds”.
En representació dels mitjans locals, el president del Col·legi de Periodistes a Tarragona ha afirmat que “el treball de comunicació no és gens senzill perquè la matèria que tenim entre mans no és gens ‘sexi'”, a més d’haver de referir-se a una llei que “encara té molt camp per córrer”.
També, ha aprofitat la seva intervenció en el debat per explicar que, sovint, els titulars són el primer resum i el més complex, “una porta d’entrada a la informació que no acostumen a ser agradables”. Davant la dificultat de comunicar amb poques paraules i en poc temps una realitat tan complexa com l’Informe de la Qualitat de l’aire -i altres fets vinculats al sector de la química-, ha atribuït el repte dels periodistes en un context de precarietat laboral on hi ha manca de personal i les dinàmiques dels mitjans impedeixen que es pugui dedicar el temps que caldria. Així i tot, “s’han de seguir tractant les informacions amb la màxima rigorositat; i si han de ser atractives per l’audiència suposa una dificultat afegida”, ha conclòs Esteve Giralt.
En el seu torn, Xavier Arnavat ha recalcat l’esforç de transparència i divulgació que han fet des de Repsol Tarragona per traduir les seves dades a un llenguatge més entenedor i comprensible. És més, ha criticat l’existència de marcs mentals en la societat i els mitjans de comunicació que condicionen les formen d’explicar la informació, així com les ocasions en què es desacrediten estudis científics per ser finançats aquest per empreses químiques. “Som conscients que les bones notícies no són notícia i que les males notícies són les que trenquen la rutina i generen el titular”, ha afegit el cap de comunicació del complex.
Finalment, la responsable de la unitat de Comunicació Científica de la URV ha exposat el vessant més pedagògic i divulgatiu que ‘ocupen’ des de la universitat. En el seu cas, són responsables de transmetre les investigacions i recerques científiques que es duen a terme al territori, “intentar ser rigorosos al mateix temps que atractius pels mitjans” malgrat que hi ha temes que són més fàcils de ‘vendre’ (salut) i d’altres que compliquen la tasca comunicativa (enginyeria, indústria), segons ha exposat Mallo.
Així, ha reivindicat que des de la URV segueixen rutines periodístiques i intenten detectar els temes que puguin ser de major interès, partint de les fonts científiques i buscar les claus per atraure els lectors i oients dels mitjans. D’altra banda, també organitzen activitats lúdiques, com ara el projecte ‘Castells de ciència‘.
La indústria i els mitjans, a debat
La jornada organitzada per l’Observatori de la Qualitat de l’Aire i el Col·legi de Periodistes ha finalitzat amb un debat obert entre els ponents i els assistents a la Cambra de Comerç de Tarragona. Entre les idees compartides destaquen l’esforç crític dels mitjans de comunicació, el marc de diàleg i transparència que pretén crear la indústria, l’interès de la ciutadania pels impactes de la qualitat de l’aire en la salut i la seva vida quotidiana en paral·lel amb el desconeixement de les persones de carrer.
“La ciència i el periodisme a vegades juguen en lligues diferents” ha afirmat el periodista Esteve Giralt; Xavier Arnavat ha especificat que “van ser proactius a l’hora de publicar l’Observatori i no esperar a una administració que després d’una legislatura encara no ha licitat l’estudi”; mentre que els periodistes assistents han assenyalat la necessitat de restablir l’equilibri entre ambdós sectors de la professió -periodisme de mitjans i de gabinets-.
