El Grup de Recerca d’Anàlisi Territorial i Estudis Turístics (GRATET) de la URV ha estudiat la percepció del risc de la població respecte a la indústria química. El projecte, anomenat CHORA, ha determinat que un 63% de les persones que hi han participat perceben un nivell alt o molt alt de risc petroquímic al Camp de Tarragona. Segons l’estudi, també són capaces d’identificar geogràficament l’origen del risc i els llocs amb potencial de ser afectats en cas d’accident.
L’equip investigador també ha detectat que factors demogràfics (com el gènere o l’edat), ambientals (com les condicions climàtiques) i situacions anòmales en el funcionament de l’equip industrial visibles des de l’exterior dels complexos afecten la percepció del risc. El grup de recerca busca voluntaris per ampliar la investigació i determinar de quina manera els canvis en el paisatge afecten la percepció del risc pel que fa a la indústria petroquímica al Camp de Tarragona.
“Anomenem risc a la probabilitat de patir un dany, ja sigui a persones físiques, a béns materials, al medi ambient…”, explica Yolanda Pérez Albert, investigadora del Departament de Geografia i coautora de la recerca. No obstant això, el risc que un percep no sempre reflecteix el perill d’una determinada situació.
Dit d’una altra manera, pot ser que, en el mateix context, una persona experimenti un cert grau d’alarma davant un perill mentre que el seu veí en tingui una percepció totalment diferent. Variables com la proximitat geogràfica als focus de perill o la gravetat dels incidents anteriors, la periodicitat i el coneixement que se’n tingui afecten en gran manera aquesta percepció.
L’equip investigador va dissenyar un sistema d’informació geogràfica de participació pública que va distribuir massivament mitjançant el qual va aconseguir una mostra de 5.317 opinions de 431 participants. Aquest sistema, àmpliament utilitzat en l’àmbit de la geografia, permet registrar opinions i valoracions en un mapa.
En aquest cas, es va demanar als participants que localitzessin els focus de risc derivats de la indústria petroquímica i els valoressin segons el grau de perillositat. També es va preguntar per les zones d’afectació en cas d’accident en funció de les causes —explosió, incendi, núvol tòxic, etc.
Majoritàriament, els participants van ser capaços de situar els focus de risc derivats de l’activitat petroquímica correctament. Els resultats també revelen que les dones de la mostra tenen una percepció del risc més elevada que els homes —el 58,9% dels homes perceben un nivell de risc elevat, mentre que entre les dones aquest valor és del 66,8%—, i els nivells de risc percebut s’incrementen en els participants de més edat.
Les persones que reben un benefici econòmic directe de la indústria petroquímica van mostrar uns nivells menors de risc percebut. “Aquesta dada va en consonància amb la literatura especialitzada; el nivell d’acceptació del risc està directament relacionat amb els beneficis obtinguts”, observa Pérez Albert.
Experimentar una percepció del risc elevada de forma prolongada pot disminuir el benestar emocional entre la població, augmentar els diagnòstics de malalties mentals i agreujar les ja diagnosticades. El grup de recerca GRATET està investigant com es poden millorar els paisatges urbans per reduir els nivells de percepció del risc entre la població, avançant cap al concepte de ciutat verda, on la vegetació hi tingui un paper protagonista.
“Teòricament, existeix un nivell adequat de percepció del risc: si hi ha una percepció molt alta, es produeixen problemes de salut; si la percepció és massa baixa, els usuaris no segueixen les mesures de seguretat”, afirma Pérez Albert. Amb aquesta finalitat, els investigadors emprenen un nou projecte de recerca i busquen 500 voluntaris, habitants de localitats contigües als polígons petroquímics, perquè responguin una nova enquesta.