Pau Ricomà: “Hem establert un tracte de diàleg amb entitats i persones que abans no existia”

Tarragona és la capital de la demarcació de Tarragona. Una ciutat còmoda per viure-hi, en la que encara es conserven els renoms de les cases combinats amb la modernitat i els serveis d’una ciutat del segle XXI posada al dia. El seu passat romà i medieval saluda als turistes i visitants a cada pas i aquest és, precisament, un dels seus grans atractius. No en va és ciutat Patrimoni de la Humanitat des de fa més de 10 anys.

Ara bé, més enllà de l’aspecte turístic, de serveis i de cultura, Tarragona té una sèrie de reptes de cara al futur, que de mica en mica s’aniran afrontant. En Pau Ricomà, alcalde de Tarragona, explica com la ciutat afronta el darrer tram del mandat en aquesta entrevista per a La Ciutat.

Els primers dos anys llargs de mandat han estat fortament marcats per la pandèmia a tot arreu i Tarragona no ha estat una excepció en aquest sentit. Quina valoració pot fer l’alcalde de Tarragona de l’actuació de l’Ajuntament durant aquest temps?

Ha sigut molt difícil. En el moment d’assumir l’alcaldia ja pressuposes que hi haurà temes sobrevinguts, però una pandèmia global que s’allargui durant més de dos anys, amb diferents fases no és fàcil per a cap administració. Ara queda lluny, però va ser un moment molt dolorós veure tancar la porta de l’Ajuntament, la Plaça de la Font sense ni una ànima, cadascú a casa seva, els carrers buits… van ser moments durs.

La part positiva destacable és que la societat en general va ser molt solidària i es van activar tota una sèrie de mesures des de l’Ajuntament, sobretot per ajudar a les persones més desafavorides i amb més dificultats. A nivell de gestió hi havia una reunió diària per fer un seguiment i veure quines mesures anàvem prenent. Després de tot, hi va haver un suport general molt important entre l’Ajuntament i la gent i entre la gent i les ganes d’ajudar-se els uns als altres. Això deixa empremta.

A tota aquesta situació han seguit els problemes econòmics per pràcticament tots els sectors. Com afronta l’Ajuntament la necessària recuperació?

Si, quan la situació s’allarga es comencen a evidenciar problemes econòmics, socials i fins i tot de salut mental. En la mesura del possible hem estat al costat de la gent. Hem establert unes línies de subvencions a comerços, als establiments de restauració, al sector cultural. Això es materialitza, per exemple, en deixar de cobrar taxes durant molt temps, hem permès una exempció més enllà de l’habitual perquè els establiments no baixessin el seu rendiment procurant adaptar-nos a la situació. Hem volgut garantir al màxim la seguretat de tothom amb moltes mesures diferents.

Es pot dir que les persones han passat a formar part de la centralitat de l’actuació municipal, fins i tot més del que ho feien abans?

Les persones sempre han sigut i seran el centre de la nostra actuació des de l’Ajuntament. Ara bé, s’han generat situacions diferents, especialment pel que fa a les persones més vulnerables i les sense sostre. A Tarragona vam preparar equipaments perquè les persones que ho necessitessin hi poguessin anar a rentar-se, a menjar. També es va organitzar tota una xarxa de voluntaris per atendre les persones que viuen soles, per poder-els-hi fer arribar menjar i estar-ne pendents.

Ara el que toca és reactivar la ciutat, generar activitat i feina i recuperar-nos tots plegats d’aquesta situació. Les persones ho son tot i són el centre de l’activitat municipal a nivell d’assistència social i també per donar-els-hi oportunitats i que puguin tirar endavant.

Al final de l’any passat l’Ajuntament de Tarragona no va ser capaç d’aprovar els pressupostos de cara al 2022 i per tant estan prorrogats. Com està aquesta qüestió?

De moment hem tingut una primera jornada, que va ser el Ple de gener, en el qual s’havien d’aprovar les obligacions que hem d’afrontar abans que res i el vam passar sense cap vot en contra. Hem demostrat que es pot governar amb pressupostos prorrogats. A mesura que es van definint partides tothom veu que s’han de cobrir perquè són necessàries. Penso que el sentit de responsabilitat general farà que es pugui avançar amb la majoria de les actuacions que anem fent. Nosaltres vam obrir aquests pressupostos a Podem i al PSC i tant l’un com l’altre van tirar enrere, però és possible que canviïn d’opinió i vulguin sumar. La nostra voluntat és estar oberts a tota negociació i tirar endavant.

En aquest moment Tarragona està experimentant un gran canvi pel que fa a la mobilitat dins la ciutat. Què en pot explicar?

Quan parlem de mobilitat hem de pensar en quin marc ens movem, què anem a buscar. A dia d’avui, en ple segle XXI i enmig d’una emergència climàtica hem de buscar la descarbonització sense renunciar a la millora de la connectivitat per fer una ciutat cada vegada més de vianants i menys de cotxe. Aquest és el gran marc.

Llavors una de les parts importants és la mobilitat a peu, amb bicicleta, amb patinet. Per això estem generant una xarxa de trajecte molt important que cobrarà valor amb el temps per definir unes dinàmiques que milloraran el centre de la ciutat.

Arran del traspàs de carreteres de l’Estat estem plantejant diverses obres de les quals en vull destacar dues.

La primera és el carril bicicleta que va des la Plaça Unesco de la Rambla Vella fins a Altafulla, passant per tota la zona de platja i els càmpings. L’altra és l’ampliació del pont del Francolí amb una via per vianants i per bicicletes que unirà els barris de ponent amb el centre on es podrà arribar amb bicicleta i a peu. Tot això és un canvi enorme de mobilitat i enllaça amb altres carrils bicicletes que estem pendents de desenvolupar en altres poblacions properes amb les que s’està treballant.

Parlant de descarbonització, fa molt que es parla del tramvia o del tren-tram. Com està aquest projecte?

Tarragona no té una centralitat absoluta sinó que ha de compartir lideratge, espais, mobilitat i connectivitat amb altres ciutats pròximes. El que fa fort el Camp de Tarragona és que tenim Reus, Cambrils, Salou, Vila-seca, pobles i ciutats importants. L’objectiu és garantir la mobilitat i vies descarbonitzades. Llavors aquí és on entra el tramvia.

Fa un any la Generalitat va fer una proposta que a Tarragona no  ens a agradar gens. Per generar una alternativa es va obrir un procés participatiu amb tot de convidats en una taula de mobilitat en la que van intervenir sectors econòmics, empresarials, veïnals i tècnics en mobilitat.

A nosaltres la proposta de la Generalitat no ens agradava perquè salvava el desmantellament de les vies entre Cambrils i Salou, allargava fins a Vila-seca i generava un corredor de tren viari que s’havia d’afegir a l’eix principal Tarragona-Reus a través de la via d’Adif.

Estàvem parlant que el tramvia passaria per la mateixa via per on passen els trens regionals, de mercaderies i més, amb la possible entrada del tercer fil del Corredor del Mediterrani ens trobaríem amb una línia saturada. Per tant vam fer una sèrie d’al·legacions i fa unes setmanes la Generalitat va respondre que a final d’estiu tindrem la proposta de fer passar el tramvia entre Vila-seca i Tarragona per dintre els barris de ponent, paral·lel a la carretera fins a l’Imperial Tàrraco, on genera intermodalitat perquè allí és on arriben els autobusos urbans i interurbans i per tant, és una proposta molt diferent de l’anterior. Estem treballant tots aquests canvis de mobilitat amb la idea de descarbonització, de fer anar menys el cotxe i més el transport públic. És una idea molt potent i ara totes les peces van encaixant.

Hi ha un altre gran projecte que és la Vall de l’Hidrogen en el qual també participa l’Ajuntament. 

Si, és un grandíssim projecte que ens costarà molt perquè hem de saber alinear tots els agents del territori. La Universitat Rovira i Virgili fa de motor, tenim les empreses químiques, l’Ajuntament de Tarragona, la Delegació del Govern, la Diputació, totes les institucions importants hi estan implicades i òbviament també l’Ajuntament de Tarragona. Ens hi hem abocat i hem sigut un dels impulsors del projecte.

Tarragona és el rebost energètic de Catalunya ara que hi ha d’haver una transformació energètica total, la Unió Europea assenyala l’hidrogen com a energia prioritària de cara al futur. Nosaltres farem tot el possible perquè aquesta transformació sigui efectiva i puguem viure amb energia verda.

Tarragona és una ciutat molt potent a nivell cultural i de turisme. Fa unes quantes setmanes, alcalde, vas estar a la fira Fitur de Madrid. Com va anar?

Va anar molt bé. Fitur és un gran aparador turístic. A mi em correspondre la representació de Tarragona al grup de ciutats patrimoni de la humanitat. També vam renovar el conveni que tenim amb Renfe perquè quan a Tarragona hi ha un gran esdeveniment, Renfe facilita que arribin turistes amb el tren d’Alta Velocitat amb alguna oferta i descomptes.

L’Alta velocitat ens apropa a alguns mercats molt importants com és el cas de Madrid, on tenen una visió molt atractiva de Tarragona donat que és una ciutat Patrimoni de la Humanitat però també tenim un clima brutal a l’hivern, platges que encara son força naturals, espais interessants, cultura, restauració, serveis, tots els ingredients perquè Tarragona es converteixi un destí desitjable per passar un cap de setmana, descobrir la ciutat i després tornar-hi. Estic segur que hem de seguir insistint-hi.

I parlant de cultura, Tarragona té una riquíssima vida cultural, festiva i de carrer. Tornem a la normalitat en la celebració de les diferents cites del calendari festiu de la ciutat?

Esperem que si. De fet, a Tarragona, fins i tot en els moments més complicats de la pandèmia, hem seguit programant cultura, tant des de l’Ajuntament com des de les entitats, sempre seguint el protocol de seguretat sanitària i posant tots els mitjans al nostre abast en aquest sentit.

La gent té ganes de recuperar la normalitat i els organitzadors i creadors de cultura, també. I fa molta falta.

Ara bé, s’està treballant amb tota mena de normatives i protocols de seguretat adaptats a cada necessitat i a cada acte. La gent està demostrant ser molt responsable i tot s’ho pren de forma molt seriosa perquè tot surti bé.

Des de l’Ajuntament recolzem la cultura i els seus creadors i la nostra actuació s’ha hagut d’adaptar a les diferents onades i circumstàncies que ha portat.

A banda d’alcalde, en Pau Ricomà també és Conseller de Turisme…

Si. Com a Conseller de Cultura, quan vam fer el traspàs vam marcar una sèrie d’objectius compartits: cultura per a tothom, suport a les entitats, accés cultural per a tothom, nous equipaments com les biblioteques dels barris. I també una bona programació en diferents indrets de la ciutat, als barris, la revalorització de la marca Teatres de Tarragona.

També suport al sector professional amb subvencions per una sèrie d’activitats, convenis de nous i millorats, que els professionals de la cultura es puguin guanyar la vida amb la seva feina com fa tothom.

Queda poc per acabar aquest mandat, una mica més d’un any que segur que passarà volant. Quina previsió es fa des de l’Ajuntament de cara als propers mesos?

Som un govern que tenim un objectiu de canvi que no acabarà en aquest mandat i que té dues potes: la cohesió social i la sostenibilitat. Totes les actuacions les fem amb aquest enfoc. Això és un canvi important perquè aquests dos eixos no s’han treballat a l’anterior mandat.

Pel que fa al tema de la cohesió, Tarragona és una ciutat desconexa, amb uns barris allunyats del centre. S’ha parlat molt de recosir la ciutat però no s’ha fet res per aconseguir-ho. Des del punt de vista urbanístic tenim com a objectius preservar les zones que ja tenen vida i una certa problemàtica, com la zona centre, el barri del port de manera particular i sobretot, unir el centre amb el nord i ponent. Les nostres propostes de creixement van ajuntant els barris de ponent amb aquesta mobilitat més fàcil que plantegem.

Treballar cap aquí també vol dir desfer alguns nusos i recuperar espais per generar un altre estil de ciutat. Tenim entitats i persones amb les que establim una relació de diàleg que em sembla que abans no es tenia.

L’Administració està al servei de la gent. Nosaltres estem hi som al davant durant un temps, però les entitats i la gent hi està treballant des de molt abans i esperem que després de nosaltres surtin encara més reforçades i puguin treballar molts anys més. Ens devem a la gent. Aquest és el nostre punt de vista.