El secretari de Transició Ecològica, Jordi Sargatal, ha fixat per mitjans del 2026 l'entrada en funcionament del parc natural de les Muntanyes de Prades, Poblet i la Serra de la Llena. En declaracions a l'ACN, Sargatal ha afirmat que des del Departament de Territori pretén que l'arrencada sigui "arribant a l'estiu" i ha confiat en que finalment els 24 municipis que està previst que integrin l'espai natural acabin formant-ne part. Cornudella de Montsant (Priorat) ha estat el més crític i ha rebutjat entrar-hi, però Sargatal creu que part del terme hi acabarà sent, encara que només sigui la zona que ja està protegida com a Xarxa Natura 2000 i que s'englobarà al parc. A més, ha assegurat que s'agilitzaran els tràmits per fer rompudes.
Sargatal ha manifestat que la Generalitat té el "compromís" de resoldre qüestions de personal en diferents parcs naturals de Catalunya i que per al de les Muntanyes de Prades ja estan estudiant quanta gent necessitaran, així com el pressupost que caldrà destinar-hi. Un dels càrrecs que s'haurà d'escollir és la direcció. El secretari ha avançat que el procés "està canviant" i que es buscarà un perfil "que pugui conèixer la realitat socioeconòmica de la zona" i que a banda dels coneixements tècnics sigui capaç "de casar el món de la conservació" amb el dia a dia de l'entorn.
Respecte els dubtes i crítiques que s'han expressat des de diferents sectors relacionats amb la creació del nou òrgan de gestió de les muntanyes de Prades, ha assegurat que la voluntat és "arribar a un consens" perquè "el parc sigui un agent que funcioni". Sargatal s'ha mostrat comprensiu amb els dubtes que hi pugui haver i a la vegada ha recordat que en altres indrets de Catalunya on hi havia reticències als inicis, amb el temps els dubtes s'han esvaït.
Discrepàncies amb Cornudella
El municipi que més dubtes ha expressat ha estat Cornudella de Montsant, fins al punt que ha rebutjat formar part del parc natural de les Muntanyes de Prades. Cal tenir en compte que aquesta localitat és la segona amb el terme municipal més gran de les que integren el parc. Sargatal ha afirmat que es va reunir amb l'alcaldessa del poble i que durant la conversa van "arribar a la conclusió que hi ha poquíssimes coses" que puguin frenar la independència municipal. "Crec que es podrà resoldre el tema i que en formaran part", ha pronosticat. De tota manera, ha destacat que una part del terme municipal té la catalogació de Xarxa Natura 2000 i que, per tant, aquesta àrea quedarà englobada al nou ens. Amb tot, ha destacat que "quan es fa un parc natural és perquè la zona té uns valors naturals que es volen protegir i, per tant, hi ha algunes coses que a vegades s'han de dir als ajuntaments que es poden fer d'una manera o una altra", però sempre "no limitant al màxim les competències municipals". "Entre tots hem de demostrar que és possible canviar afectació per benefici", ha emfatitzat.
El secretari cita la gestió de les zones per practicar l'escalada com un dels elements que ha aixecat recels. "Per Cornudella és important a nivell econòmic i s'ha d'enfocar de manera flexible i positiva", ha exposat. Per això, s'ha mostrat partidari de "no prohibir l'escalada" per la proximitat de punts de nidificació d'aus rapinyaires, sinó de "regular-la en alguns moments", com en època de cria. "Hem de mantenir la convivència entre aus i escaladors i fer que l'escalador també sigui un agent a favor de les rapinyaires", ha indicat.
Facilitat per fer rompudes
Entre les crítiques que s'han posat damunt la taula també hi ha l'excés de burocràcia o la pèrdua de capacitat de decisió dels agents locals. El responsable de Transició Ecològica ha defensat que el nou parc "no ha de frenar res; al contrari, ha d'ajudar a desenvolupar la zona". "Els parcs han de ser uns agents per desenvolupar sosteniblement" l'entorn, ha remarcat.
Tot i això, ha reconegut que "és veritat que fins ara en alguns parcs hi ha hagut massa limitacions". Entre aquestes hi ha la dificultat actual que tenen els propietaris de les finques per fer rompudes. "Això canviarà radicalment", ha assegurat Sargatal. "S'estan fent decrets que estan agilitzant moltíssim aquest tema; ha de ser quasi automàtic, no caldrà quasi res més que comunicar-ho", ha subratllat. El dirigent ha explicat que "moltes vegades hi ha un excés de matèria combustible als boscos i que s'han d'anar arreglant i esponjant" per tal que hi hagi "menys combustible, més biodiversitat i més infiltració d'aigua als aqüífers".
Així mateix també ha posat el focus en els mecanismes que hi ha d'haver per mantenir la rompuda, que haurien de passar per fomentar alguna activitat agrícola o ramadera. Tot plegat ho emmarca en un context on el 80% de la superfície dels parcs naturals són terrenys de titularitat privada. "El propietari ha d'acabar veient més avantatges que inconvenients" pel fet d'estar dins d'un parc natural, ha asseverat.
