Amb les obres del Centre Cultural i Teatre reactivades, Constantí encara el tram final del mandat municipal amb un ambiciós paquet d’inversions en marxa. Parlem amb el seu alcalde, Òscar Sánchez, sobre aquest equipament cultural, l’aposta pel Pla de Barris i Viles de la Generalitat i les oportunitats que pot oferir el projecte metropolità per a la localitat del Tarragonès.
Les obres del Centre Cultural i Teatre ja estan de nou en marxa. Quin tipus d’equipament hi veurem?
Havíem de decidir què fèiem amb aquella estructura, que es va fer el 2011 i va deixar l’anterior govern. Aquell projecte estava més enfocat a un auditori i era molt diferent del que hem proposat ara. Ara es tracta d'un Centre Cultural molt polivalent. Serà l’obra més important de la nostra història recent i serà un equipament nou com la sala de vetlles.
Ha de ser un punt d’inflexió a nivell cultural pel municipi?
Reforçarà la identitat col·lectiva de Constantí i el sentiment de pertinença. Tenim una gran força de les entitats i associacions que fan molta feina i són una eina de cohesió social. L’anterior projecte estava més orientat cap a un equipament de concerts una mica elitista, però nosaltres volem que esdevingui el cor cultural del poble i sigui una eina de transformació social. Serà útil per a les entitats i els centres educatius. A més, volem portar també l’escola de música, la ràdio municipal, exposicions i que hi hagi sales per a les entitats. Apostem per la cultura i que sigui un dret accessible per a tothom.
Des del 2011 aquesta estructura estava aturada. Té certa càrrega simbòlica reactivar-la?
És un problema històric perquè és una inversió gran i difícil de tramitar. Es tracta d’un altre tema històric que hem solucionat, com també ho hem fet amb el desnonament del bloc de Prat de la Riba o el quiosc a l’entrada del poble. Són temes crònics on hem posat fil a l’agulla i tenen un símbol emotiu. A més, hem fet moltíssimes més obres.
Com quines?
El canvi de gespa dels camps de futbol, la sala de vetlles, les millores als centres educatius, el circuit de motos molt reivindicat i que és un referent a tota Espanya, les més de 700 actuacions a la via pública, les millores al cementiri o al gimnàs, la nova rotonda d’accés al polígon, el nou servei de menús diaris de la Gent Gran o la feina que estem fent a nivell d’empreses perquè persones aturades puguin trobar feina.
Un altre espai aturat al municipi és l’Església, que porta tancada des del 2016. Tot i que no depèn de l'Ajuntament, en quin punt es troba la seva reobertura?
Vam fer una reunió amb la parròquia perquè l’Arquebisbat ja tenia un projecte tècnic amb les patologies exactes i les solucions. Per això, dèiem que ja caminàvem cap a la seva reobertura. Actualment, juntament amb l’Arquebisbat estem mirant de quina manera es pot finançar aquesta actuació per començar les obres aquest any. Estem intentant implicar la Generalitat, la Diputació, l’Arquebisbat, l’Ajuntament i les aportacions dels fidels. És un edifici patrimonial històric.
Per implicar la Generalitat calen pressupostos?
Hi ha altres vies com les subvencions de concurrència competitiva. De fet, en tenen una per patrimonials. No cal que tinguin pressupost.
El Consorci del Patrimoni de Tàrraco serà una realitat. Constantí té un dels 11 monuments Patrimoni de la Humanitat. Quin paper hi heu de tenir?
Lògicament, Tarragona té més pes i més monuments. Veiem un canvi en la manera de comunicar diversos projectes com la difusió de Centcelles. Hi sortirem guanyant. La qüestió és que hi hagi recursos i amb aquest Consorci n’hi haurà més provinents d’altres administracions. En resum, impactarà en el servei que dona el monument.
El Govern de Salvador Illa ha reactivat el Pla de Barris i Viles. Constantí en el seu moment va anunciar que volia presentar el barri de Centcelles. Quines actuacions hi preveuen?
Portem treballant-ho des del mes d’octubre de l’any passat per portar-ho a la convocatòria del juliol. Com s’han de tenir en compte diferents inputs, presentarem tot el municipi sencer. Estem fent una diagnosi del tema social i la sostenibilitat mediambiental, mentre que les inversions i les obres les tenim clares. Vam aprovar un pla d’inversions pel 2030 i totes aquestes actuacions entrarien dins del Pla de Barris, com per exemple el Centre Cultural o la segona fase del parc de l’avinguda Andorra o carrers com la Raval de Sant Cristòfol i Sant Vicenç. El Pla de Barris ens permetrà accelerar-ho.
Constantí serà capital dels tres tombs aquest 2026. Com ho volen aprofitar?
Constantí som un municipi culturalment ric. Aquest és un projecte molt important que impulsem juntament amb el Centre Cultural, Recreatiu i Esportiu. Altres anys hem tingut projectes com la trobada d’armats o la processó del trasllat del braç de Santa Tecla on hem estat a l'altura. Ara volem fer el mateix. Esperem que al maig sigui un esdeveniment bonic, que la gent el pugui gaudir i Constantí faci un pas més a nivell cultural.
L’Àrea Metropolitana ha fixat ja projectes concrets per a desenvolupar. Cap on avança aquesta associació?
Ha tingut molts intents a les darreres dècades i ara ho estem fent amb pas ferm perquè sigui una realitat. L’objectiu final és que el Parlament ens reconegui com la segona àrea metropolitana de Catalunya, que ha de ser molt diferent de la de Barcelona. Ha de començar a caminar amb aquesta associació, que fa moltes reunions tècniques. S’ha de fer bé i les presses no són bones. És difícil perquè cada municipi té uns objectius diferents, però si hi posem una mirada alta i som solidaris la ciutadania del territori en sortirà beneficiada. Per exemple, en la mobilitat.
S’ha parlat de la governança i en alguns casos ha generat debat el pes que ha de tenir cada municipi. Tots hem de tenir el mateix?
Tots hem de tenir el mateix pes amb generositat i solidaritat. Al final, tots els alcaldes volem el millor pel nostre municipi, però, si al del costat li va bé, a nosaltres també ens anirà bé. Més enllà de quotes o participacions, l’objectiu és començar a treballar-ho amb solidaritat i un criteri únic.
Té bona relació amb l’alcalde de Vila-seca? Se’l pot apropar a l’associació?
Tenim molt bona relació. Espero i confio que Vila-seca s’afegeixi en projectes que són comuns. És un municipi molt important del Camp de Tarragona i crec que les coses tornaran a la via de caminar plegats. Té molt bon criteri.
Preocupa la situació judicial de Funecamp?
Quan vam dir de crear aquesta empresa supramunicipal, ja ho sabíem. Volíem donar un millor servei a la ciutadania, fer-lo més econòmic i que les empreses que tenien -entre cometes- un “monopoli” poguessin rebaixar els preus. Sabíem que a les empreses privades no els agradaria que entrés una empresa pública a competir amb elles perquè perdrien una quota de mercat. Es tracta d’un mercat de lliure competència i creiem que ho estem fent bé. Hem preparat un recurs d’apel·lació, però fins que no hi hagi una sentència ferma podem seguir operant.
És l’últim any natural del mandat. Afecta d’alguna manera en la planificació?
La normativa és molt complexa i costa tirar endavant els temes. Has de tenir molta planificació, que és el que intentem per exemple amb el Pla de Barris. No ens posem una fita per a les eleccions, sinó que procurem que tot quedi ben fet. Les tramitacions fa que moltes de les obres les puguis executar a partir del segon any com el Centre Cultural o les renovacions de voreres.
Té intenció de tornar-se a presentar a les eleccions?
Encara no ho he pensat. El volum de feina diària és tan gran que no tinc temps de parar i veure què fer. Soc una persona jove que ja té una experiència municipal i un molt bon equip que em facilita moltes coses. Cada any fem inversions brutals en obra nova i manteniment, i estic il·lusionat amb continuar fent millores. Tot i això, no depèn de mi, sinó de la família i dels companys de l’agrupació. Tinc la meva feina fora d’aquí i el que decideixin serà el millor pel poble.