Fa poc més d'un any, Oliver Klein tornava a l'alcaldia de Cambrils després que el pacte quadripartit naufragués. Juntament amb Nou Moviment Ciutadà -força més votada-, Klein va incorporar al seu govern el PSC i el PP. Parlem amb el batlle cambrilenc per conèixer en quin estat es troben les pròximes transformacions de la vila marinera, la situació laboral dins de l'Ajuntament o el futur metropolità.
Fa poc més d’un any que va tornar a l’alcaldia de Cambrils. Es poden fer coses quan s’arriba a mig mandat?
La primera vegada ja van ser dos anys i escaig de govern. Ja tinc experiència. Quan hi ha un canvi de govern, primer s’ha de fer balanç de què deixa l’anterior i saber què és aprofitable. Aquest any ha sigut molt de preparar, aclarir idees i programar. Ara vindrà l’execució. Vaig entrar el març de 2025 amb un pressupost que vam aprovar sobre la marxa a l’estiu. Som un govern que en poc més d’un any haurà aprovat dos pressupostos, però el del 2026 ens el considerem nostre, sense peatges heretats.
L’anterior govern va estar marcat per les diferències internes. Quina és la clau de l’estabilitat d’aquest any?
Reconèixer la força majoritària. Darrerament a Cambrils sempre hi ha hagut governs de més de dos partits. El fet que Oliver Klein i el Nou Moviment Ciutadà guanyés les eleccions donava una majoria clara, però no es va acceptar i es va buscar una majoria alternativa. No va funcionar, aleshores es va tenir en compte el resultat inicial i vam entrar nosaltres. Són dos components: respectar la majoria guanyadora i l’experiència. Porto bastant temps en política i ja havia estat alcalde una primera vegada. Ficar la institució per davant de tot o no preocupar-se per coses que vinguin de Madrid i Barcelona dona una lleugeresa que fa que el govern actuï. He de ser l’alcalde de tothom, internament i externament.
El govern quadripartit va tenir problemes amb la responsabilitat de Recursos Humans i, en el seu cas, Mar Espanya ha deixat aquesta responsabilitat perquè l'agafés vostè. Sembla una patata calenta que es van passant entre tots…
‘Patata calenta’ és una expressió que s’utilitza, però no sé si és la més adequada. És un dels dossiers importants i hi ha moltes carpetes obertes des de fa molts anys. Hi ha molts canvis, inestabilitat i tendències diferents que fan que hagi quedat 'la casa sin barrer'. Des que vam agafar les regnes del govern, haig d’agrair la tasca de la regidora Mar Espanya. Havíem parlat que ens ajudaria a fer una estirada important, sempre amb l’alcalde al darrere. Hi va haver un moment que -davant d’una amenaça de vaga- l’alcalde havia de fer un pas endavant. La Mar Espanya em va preparar el camí i jo vaig seguir el camí com una cursa de relleus.
Des que torna a tenir aquestes competències, què ha canviat?
Hem sigut el primer govern que ha sigut valent en reconèixer la RLT del 2019 i que vol complir els convenis tal com estan escrits. El que vaig acordar fa un any continua vigent. El problema pot ser la pressa i la presumpció de fer-ho tot en el mateix temps. Tindria el perill de caure en un abisme. No tot es pot pagar de cop. Qui baixa les escales de quatre en quatre es pot fer mal.
L’amenaça de vaga ve marcada per aquestes presses?
És el que han explicat ells. Soc molt respectuós. Aquests dies tenim reunions amb els treballadors per les seves condicions laborals i ara s’ha incorporat una nova cap de recursos humans amb energia nova. Poden tenir les seves reclamacions, que són de fa molt temps. Han d’entendre que no ho puc fer al mateix temps, però han de tenir la garantia que hi ha els compromisos signats.
Ha posat sobre la taula transformacions com l’avinguda Baix Camp, carrer Orquídies, avinguda Diputació i l’entorn del Mercat. En quin punt es troba cada una? M’agradaria presentar-me a la reelecció perquè em fa il·lusió acabar la feina. Cada dia que m’aixeco al matí sé l’estat d’aquestes obres. L’avinguda Baix Camp està a meitat d’execució i la gent ja pot veure el canvi que s’ha produït en els serveis soterrats. Aquesta setmana comencen les obres de l’entorn del mercat (carrer Jacint Verdaguer), que donarà una centralitat enorme a la Pallissa. Vam voler invertir molts diners perquè acompanyés l’entorn. Duren sis mesos i ens en podrem anar cap a final d’any. Pel que fa al carrer Orquídies, s'allargarà cap als 10 mesos i anirà entrant al 2027. Hem hagut de córrer molt.
Després tenim coses a la llista com l’avinguda Joan XXIII o l’avinguda Diputació, que s’està dissenyant i podria ser la gran futura obra. Altres qüestions al tinter són el palau d’esports o la solució del teatre auditori. Això m’anima a presentar-me a les eleccions.
El Mercat entrarà en funcionament el 2026?
Ens n'anirem a l’últim semestre. Ha de coincidir el fet d’acabar les obres de l’entorn i el concurs de les parades que han de preparar el seu condicionament i ficar-les en funcionament. Es produiria durant l’estiu i tant de bo s'endarrereixi res per inaugurar el 2026. Em faria molta il·lusió perquè aquest any es compleixen 100 anys.
La finalització de l’Auditori es va incloure en la proposta del Pla de Barris, que no va ser una de les escollides. Quines vies tenen sobre la taula per acabar-lo?
El finançament que es trobi més ràpidament és el que agafarem. Des de la Generalitat se m’ha comunicat que han ubicat aquest teatre auditori com una de les quatre infraestructures estratègiques a Catalunya que els hi falta uns milions per acabar. Estaven esperant l’aprovació de pressupostos i possiblement hi haurà un pla de xoc per a infraestructures culturals d’aquest tipus. Seria una molt bona fórmula. Sigui mitjançant el Pla de Barris o aquesta subvenció podríem tirar-lo endavant. Estem parlant de gairebé 8 milions.
Les dues són compatibles?
Sí. La qual cosa seria més beneficiós per a nosaltres.
Es van quedar a prop de tenir el Pla de Barris?
Vam ser el número 22 (se'n van escollir 20).
Aleshores ho tenen a prop si s’hi tornen a presentar.
Fas una lectura correcta, però no ens hem d’adormir. A la segona convocatòria canvien alguns criteris. Per exemple, es posaran més forts en la puntuació dels àmbits socials o els temes d’habitatge. L’esforç que estem fent ara és el de compensar algunes partides. És un projecte que tenim molt treballat i s’aplicaria a la zona del Barri Antic-Pallissa-Eixample. Segurament hi haurà més ciutats que s’hi presentin i hi haurà més competència.
Cambrils és un dels municipis amb un reclam més elevat a l'hora de comprar habitatge. Quines són les principals línies que tenen en marxa per resoldre el problema dels preus dels habitatges?
Hem d’evitar que Cambrils mori d’èxit. Comprar o llogar per a les rendes moderades és difícil, però tot el que es construeix es ven. Hi ha gent que està disposada a comprar a Cambrils, però potser no és la majoria de la població. Tots pensem en els nostres fills o en quedar-nos a la ciutat on treballem. Per primera vegada ens plantegem fer habitatge social directament nosaltres i també ho fiquem als plans urbanístics que tiraran endavant com els Antigons o la part del Pinaret. Hi ha un percentatge molt important d’habitatge social que ja l’estem comprometent.
Amb la Generalitat hem acordat una promoció al carrer Anoia número 5, que va dins del lot que van licitar Cambrils-Tarragona-Arboç. Només ens falta conèixer l’empresa i saber per on començarà. I també presentem una segona promoció on portem el carrer Carles Roig número 8, a la Parellada. Si la primera promoció era per a gent jove, aquesta ho serà per a gent gran. Si la primera estava allunyada de la ciutat, aquesta està al ple centre del barri antic. Fins i tot tindríem un tercer solar al pla de la Riera d’Alforja, que és susceptible de presentar-se. Estem fent habitatge propi de l’ajuntament, habitatge consorciat amb la Generalitat i als plans urbanístics parcials també hi fiquem un percentatge elevat.
S’han perdut sis milions d’euros de la Via Verda. Afecta d’alguna manera el projecte?
Em sap greu que algun partit polític s’hagi equivocat i hagi dit que jo o l’ajuntament hem perdut aquests diners. En tot cas, no han arribat a Adif o no els utilitzarà. És l’Estat qui parla amb la Unió Europea. L’Estat està d’acord amb fer la Via Verda i ho pot finançar amb múltiples fons. Em sap greu que algú digui que he perdut alguna cosa que no gestiono ni he demanat. Adif m’ha confirmat que té el finançament per tirar endavant la Via Verda i en el ple de finals de mes s’aprovarà el conveni que tenim tancat. Estàvem esperant els municipis veïns.
La situació de Mont-roig pot endarrerir una mica més el tema?
Hem estat aquests darrers mesos ficant-nos d’acord. Mont-roig havia explicat que en el seu pas pel municipi hi ha diferents tractaments. Un àmbit més obert a la vegetació i un altre que li passa pel mig del casc urbà de Miami Platja. Crec que han començat a arribar un acord. A Cambrils ens tanca el cercle de la zona urbana al sud de l’antiga N-340. És una zona molt bona per donar-la a conèixer amb bicicleta i a peu.
En mobilitat en tenim una de freda i una de calenta. El tramvia està en marxa, però haurem d’esperar sis anys més per reordenar tot el servei de busos interurbans, una de les prioritats d’aquesta futura àrea metropolitana.
En un futur en constituirà amb una llei a través del Parlament, ara som una Associació per a l'Impuls Metropolità i hem volgut dir la nostra. No tot pot acabar-se en Reus i Tarragona i ha d’haver-hi una visió més ampla. El TramCamp és un exemple de col·laboració. Un dels grans dossiers serà la mobilitat i hem de posar-nos d’acord. Els altres serà el de captar inversions i la competitivitat del territori. Moltes oportunitats ens passen per alt pel centralisme barceloní i perquè moltes vegades no ens posàvem d’acord.
Creu que és un error haver d’esperar sis anys per reestructurar el servei de busos interurbans?
És competència de la Generalitat. Fins que no ens posem d’acord, la Generalitat ens passarà per davant. Esperem que una cosa vagi fins que comenci l’altra. Seria un canvi de paradigma i de model.
L’Associació va pel bon camí?
A vegades, per alguna notícia penso: ‘ostres, no tornem al passat per no calcular alguna expressió’. Però crec que són pors que ens poden aparèixer i en aquest moment tots som responsables. Hi ha un efecte crida important i s’incorporaran municipis de la rodalia. La dinàmica és positiva i anem en la bona línia.
S’ha parlat d’una possible coalició entre NMC i PSC per a les eleccions de 2027. Està sobre la taula o està descartada?
Hem d’estar molt concentrats en governar. El balanç del govern d’NMC, PSC i PP és positiu i les col·laboracions són estretes. Ara tenim un repte d’un estiu molt important. Hi ha un proverbi dels pescadors que diu que si la Setmana Santa va bé, l’estiu va millor i l’any és positiu. He d’acabar primer aquest cicle. Vull ficar-me a prova aquest estiu i comprar-lo amb l’altre. Després al setembre respirarem amb la festa major i en parlarem. Altres partits tenen més pressa, però jo no en tinc i vull fer les coses bé.
