Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
Un 36,1% de l'aigua que consumeixen els reusencs prové dels pous i mines del terme municipal. Així ha estat, almenys, en la primera meitat de l'any, de gener a juny, quan aquest percentatge ha assolit una xifra rècord si es prenen en consideració les dades estadístiques que existeixen des que Aigües de Reus va constituir-se com a empresa municipal l'any 1990. L'explicació a aquest increment cal buscar-la en l'intens període de pluges de principi d'any i en les inversions que s'han dut a terme durant anys per a l'aprofitament de les aigües superficials i dels recursos hídrics que són propis de la ciutat.
De les fonts de proveïment que abasteixen Reus, generalment, els minats i pous són la font més inestable, ja que les aigües que recullen són les primeres a ressentir-se dels estralls de les sequeres. Són, per tant, un recurs totalment vinculat a la climatologia, especialment en el cas dels minats. Dit d'una altra manera, amb l'aigua dels minats no s'hi pot comptar gaire en temps de sequera, com ha estat el cas dels darrers anys. Consegüentment, tot fa pensar que aquest percentatge anirà a la baixa durant la segona meitat de l'any si és que no es registren nous episodis de pluja.
Tot observant l'estadística de consums, el primer semestre d'aquest any, els metres cúbics consumits procedents de pous i mines han estat 1.234.783, mentre que al llarg dels dotze mesos de 2025 la xifra va ser de 825.273 m3. Els anys forts de la recent sequera (2023 i 2024), en tot l'any, l'aigua de pous i mines no va arribar ni als 500.000 m3. Aquest ha estat, per tant, sense cap mena de dubte, el millor semestre pel que fa a l'aprofitament d'aquests recursos hídrics com a mínim dels darrers 36 anys.
"Aquest ha estat un any que ha plogut bé i hem deixat enrere la sequera, però també és veritat que, després de les inversions que hem fet, ara estem més preparats que no estàvem per aprofitar millor aquesta aigua de pous i mines que tenim al nostre terme municipal", afirma el regidor responsable del servei, Daniel Rubio.
En aquest sentit, Aigües de Reus porta temps prioritzant un seguit de treballs que persegueixen un millor aprofitament dels recursos hídrics que són propis de la ciutat. Un exemple d’aquestes actuacions dels darrers anys són, entre d'altres, les recuperacions del minat del barri Fortuny i de l’antic minat d’Almoster, i els pous de Bellisens, de Mas Miarnau, de l’aeroport o els d’Agro Reus, que s'han sumat a la xarxa d'abastament d'aigua. Uns treballs en consonància amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’ONU i el Pla d’Acció Municipal.
Una tradició antiquíssima
Cal que siguem conscients que Reus, des de fa segles, mai ha deixat d’utilitzar les mines d'aigua per al regadiu o el subministrament a la població. Avui dia, algunes d’aquestes antigues galeries, construïdes per a la captació d’aigües subterrànies, segueixen en servei.
La tradició d’explotació de les seves aigües subterrànies per part de la ciutat de Reus i el Camp de Tarragona és molt antiga. De fet, al llarg dels segles, la pobresa hídrica va esperonar els pagesos del Camp de Tarragona a explotar tota mena de jaciments subterranis i, des d’antic, els reusencs havien excavat pous. i optat per la construcció de sínies.
No obstant això, la veritable solució, ja al segle XVIII, va ser la construcció i explotació de mines, que va esdevenir una pràctica del tot tradicional fins a èpoques ben recents. L’ofici de minaire va prosperar en els segles XVIII i XIX, en sorgir nombroses societats que s’ocupaven del seu manteniment i de repartir l’aigua entre els associats.
Reus és un exemple d’enginy i d’enginyeria popular, en aquest sentit, i ja en parlaven els cronistes antics. El 1820, el metge i científic Jaume Josep Ardèvol elogiava la perícia dels habitants de Reus i del Camp de Tarragona: “Los manantiales rebuscados en las entrañas de la tierra, que llaman minas en el país, son muy antiguas en el Camp de Tarragona, y son pocas las comarcas de Cataluña que en esto hayan sabido imitar a los referidos habitantes”.
Una font més de proveïment
Arribats a avui dia –i tot i que Reus tripliqués la seva població al llarg del segle XX– no és tan sols que encara hi hagi minats en funcionament, sinó que algunes mines sempre han format part del sistema públic d’abastament d’aigua de la ciutat, gestionat per Aigües de Reus. Mai han deixat de fer-ho. N’és un bon exemple l’aprofitament de de l’aigua per a ús de boca dels minats de Monterols i de la mina Hidrofòrica.
És en aquesta línia que cal emmarcar la recuperació de l’antic minat del barri Fortuny, que es va connectar a la xarxa l'any passat. Més enllà que la ciutat guanyi aigua per al subministrament de boca i altres usos quotidians, aquesta també permet el reg amb aigua no potable del Parc del Lliscament, del Parc del Capellans, de la zona del camí del Riudoms i de la zona enjardinada de les piscines municipals.
La nova xarxa també ha permès, des de 2025, l’ompliment de les piscines amb aigua no apta per a ús de boca però que sí presenta la qualitat sanitària adient per al bany, així com el reompliment de l’aigua que es perd en l’evaporació i en el rentat dels filtres. Addicionalment, l’aigua obtinguda en el buidat de les piscines també pot utilitzar-se per a la recàrrega de l’aqüífer del minat i que no s’aboqui a la claveguera.
D’altra banda, Aigües de Reus ha enllestit recentment les obres de recuperació de l’antic Minat de Mas Beltran, amb l’objectiu de destinar aigua (en aquest cas no potable) per al reg dels horts urbans que hi ha al carrer Astorga i que s'han instal·lat mitjançant RenaturReus, un projecte “per a la renaturalització i resiliència de la ciutat i que, entre d’altres coses, persegueix l’impuls de la infraestructura verda i la millora de l’habitabilitat dels entorns urbans
De fet, la recuperació i entrada en servei d’una altra mina d’aigua (mitjançant la interconnexió del minat d’Almoster amb la planta potabilitzadora de la ciutat) ja ha estat una de les inversions importants dels darrers anys. Aquesta actuació, vinculada a les obres de millora del Passeig de la Boca de la Mina, ha permès recuperar la captació de l’antic minat d’Almoster per regar els espais verds que ara es creen amb l’esmentat projecte d’adequació del passeig, com són el Parc Agrari i el Parc de les Olors. Paral·lelament, l’aigua sobrant d’aquesta captació recuperada s’envia a l’Estació de Tractament d’Aigua Potable (ETAP) de Reus per al seu tractament i posterior derivació a la xarxa d’aigua potable.
Recuperació de pous
Pel que fa a la recuperació de pous, Aigües de Reus també ha fet un important esforç els darrers anys. Ha estat el cas, per exemple, de l'entrada en servei de tot un seguit de pous situats al costat de l’autovia de Bellisens i que només s’utilitzaven esporàdicament, atès que presentaven problemes de qualitat de l’aigua. Uns pous que han permès a la ciutat comptar amb una nova font de proveïment de fins a 150.000 litres hora (sempre en funció de la disponibilitat de l’aqüífer corresponent).
Els darrers anys, també s'ha recuperat el pou de Mas Miarnau, datat el 1933 i que, al cap dels anys, havia caigut en desús per raons diverses. Situat dins del recinte del Mas Miarnau (avinguda 11 de Setembre), part de l’aigua que s’obté serveix per regar aquesta zona enjardinada mentre que el gruix del cabal es destina a l’abastament de la ciutat. En aquesta mateix línia, és a punt de completar-se la posada en marxa de tres pous situats al recinte de l'aeroport.
De la mateixa manera, els darrers anys s'han recuperat diversos pous al polígon Agro-Reus, on Aigües de Reus compta amb una xarxa secundària de distribució d’aigua no potable, que discorre en paral·lel a la xarxa convencional d’abastament. Aquesta aigua no apta per a ús de boca ja s’utilitza de fa temps en usos estrictament municipals, i també està a disposició d’aquelles empreses del polígon que no necessiten aigua potabilitzada per a la seva activitat habitual.
