La veu inconfusible de Maria del Mar Bonet va tornar a emocionar el públic del Festival Internacional de Música de Cambrils amb un ple total al Parc del Pescador aquest diumenge al vespre. Acompanyada de cinc músics en escena —Toni Pastor (llaüt), Marko Lohikari (contrabaix), Benjamin Salom (violí), Marc Grasas (guitarra) i José Llorach (percussió)—, la cantautora mallorquina va oferir un viatge sonor ple de nostàlgia, compromís i bellesa, en un concert que suposava el seu retorn al Festival després de més de 30 anys, tal com va recordar durant la seva actuació.
El concert va tenir un clar component de memòria històrica, evocant aquell ja mític 27 d’abril de 1975, quan Bonet, amb només 27 anys, va pujar per primera vegada a l’escenari de l’Olympia de París. Aquella matinée a les 14.30 hores —tot un esdeveniment per a la cançó catalana— la va compartir amb Ovidi Montllor, que actuava amb el seu inseparable Toti Soler. Bonet ho va fer acompanyada d’una banda formada per Albert Moraleda, Josep Maria Bardagí, Josep Maria Brotons i Jordi Moraleda. De l’actuació en va sortir un disc emblemàtic, amb portada de color lila i una il·lustració d’América Sánchez, avui ja peça de col·leccionista. Aquell concert es va viure com “tocar el cel”: l’Olympia era, com el Palau de la Música ho és a Barcelona, símbol d’arribar al cim per als cantautors. Ho van fer Raimon, Llach, Paco Ibáñez... i Maria del Mar Bonet.
El repertori d’aquell disc —amb peces com Inici de campana, No voldria res més ara, Me n’aniré de casa o Què volen aquesta gent?— va marcar tota una generació. Aquesta última, censurada pel franquisme, no va poder ser cantada ni inclosa en el disc de l’època, però ara sí que forma part, amb tota la seva força, del nou espectacle i de la reedició del disc amb nova tonalitat cromàtica.
L'artista, una de les poques veus llegendàries de la Nova Cançó encara en actiu, va recuperar en el seu concert de Cambrils bona part d’aquell repertori històric, en una època on la cançó protesta i la voluntat de canvi social i polític bullien amb força, inspirades per processos com la Revolució dels Clavells a Portugal. Cançons icòniques com Què volen aquesta gent? o La Balanguera, aquesta darrera interpretada com a bis, van posar dempeus el públic. Bonet va afirmar que “és un dels himnes més bonics dels Països Catalans”.
La vetllada també va incloure altres perles del seu extens repertori, com Nina, ninona i Inici de campana, amb versos de Bartomeu Rosselló-Pòrcel. El concert es va obrir a altres influències musicals, com sons cubans, coples i poemes que anaven i venien entre Mallorca i l’Havana, amb peces com L’amorosa guajira i la rítmica i divertida Cançó dels disbarats, que va arrencar somriures amb la seva història de turistes, garagolins i una somera esbojarrada.
Aquest dilluns 4 d’agost, el festival es trasllada a l’espai més íntim de la Torre del Llimó per rebre, a les 22 h, el Quintet Montsant. Amb el programa Orient, aquest conjunt de cambra (Marta Cardona, Oriol Aymat, Pere Olivé, Albert Carbonell i Miquel Córdoba) ens proposa un viatge musical a través de paisatges influenciats per l’orientalisme, el flamenc, el jazz i el konnakol indi. El repertori inclou obres de Sollima, Setó, Tsintsadze, Basulto, Mackey i Lorenz.
Dimarts, Parc del Pinaret centre neuràlgic
El festival continua dimarts 5 d’agost al Parc del Pinaret amb concerts de gran format que inclouen Carmina Burana, This is Michael (dimecres) —amb molt poques entrades ja disponibles—, Nil Moliner (dijous), El Drogas (divendres), Ainhoa Arteta (dissabte) i Lax’n’Busto (diumenge) —sold out—.
A més, cada nit, a partir de les 20 h, el Village del festival oferirà una experiència complementària amb food trucks de qualitat, música en directe amb artistes com Joan Masdéu, Anna Tejado, Erik López, Olga Zoet, DJ Galiano o Joan Marcià, i sessions DJ fins a les 2 de la matinada. El Village compta amb una graderia per a 650 persones per gaudir d’una vetllada completa a l’aire lliure.
