La professora del Departament d’Infermeria María Jiménez s’ha convertit en la primera catedràtica d’aquest àmbit a la URV. Aquest assoliment marca un abans i un després per la disciplina i per la carrera acadèmica de les professionals de la Infermeria. Arribar a aquesta posició ha estat especialment difícil per a les infermeres perquè fins al 2009 els estudis d’Infermeria tenien rang de diplomatura, una titulació que no permetia accedir directament al doctorat.
Abans de la implantació de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), les investigadores i els investigadors que volien accedir a la recerca des de la Infermeria sovint havien de cursar una segona carrera universitària. És el cas de Jiménez, formada igualment en Antropologia, i de les investigadores que la van precedir.
“Això no vol dir que abans no es fes recerca en Infermeria”, asseguren Dolors Burjalés i Josep Barceló, degana de la Facultat d’Infermeria i cap del Departament d’Infermeria, respectivament. El perfil de les investigadores era el de professionals de l’àmbit assistencial que decidien iniciar una carrera acadèmica per interès en la professió, en les cures, en evidenciar el perquè del que es feia i millorar l’assistència.
De fet, la vocació científica d’aquest col·lectiu a la URV era tanta que van establir unes bases fins i tot abans del Pla Bolonya, amb un conveni amb la HZ University of Applied Sciences, dels Països Baixos, per cursar el màster i poder accedir a un programa de doctorat. No obstant això, l’EEES va ser el punt d’inflexió necessari. De fet, aviat farà 20 anys del Programa Oficial de Postgrau en Infermeria, les bases del que ara són el màster en Investigació de Ciències de la Infermeria i el doctorat en Infermeria i Salut, que compta amb més de 100 tesis defensades, apunten Burjalés i Barceló.
L’any 2012, l’Escola d’Infermeria de Tarragona es va convertir en Facultat i va passar a regir-se pels mateixos criteris d’acreditació del professorat que la resta de disciplines universitàries. Catorze anys després, la Facultat d’Infermeria és la que té una presència més àmplia a les diferents seus de la URV (Tarragona, Tortosa, el Vendrell i Vilafranca), on s’estan formant 1.087 estudiants de grau, 74 de màster i 60 de doctorat.
Per a María Jiménez, haver arribat a catedràtica és el fruit de tot aquest esforç col·lectiu per fer avançar la disciplina infermera. En aquest transcurs, el repte no només era aconseguir la presència d’infermeres en tots els àmbits, inclosos els tribunals d’avaluació, sinó també aconseguir que els avaluadors d’altres àrees de la salut entenguessin que la infermeria és una ciència més i que les ciències de la cura estan a cavall de l’humanisme i la biomedicina. Ara, però, l’escenari ha canviat.
Ja podem dir al professorat lector que pot arribar a la càtedra sabent que l’avaluaran els seus iguals
Des de l’any 1990, Jiménez compaginava la feina als serveis d’Urgències i a la Unitat Postquirúrgica i de Crítics de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona amb la docència com a professora associada. Aquesta etapa va fer un gir quan, l’any 1997, Carme Nogués, aleshores directora de l’Escola d’Infermeria, li va oferir l’oportunitat de formar-se en ètica i especialitzar-s’hi.
Ara María Jiménez és una referent en l’àmbit de l’ètica assistencial i ha contribuït a establir les bases de la cura basada en l’evidència per evitar els errors i rescabalar un dany. Ho ha fet des de l’àmbit assistencial (ha treballat a la Unitat de Medicina Legal del Parc Sanitari de Vall d’Hebron), la formació (és màster en Bioètica i Dret i diplomada en Criminologia) i la recerca a la URV. “Als Estats Units -explica- aquesta és una especialitat que tracta sobre com fer les coses millor amb una base que ho justifiqui sense ser punitiu”.
El seu coneixement no només el transmet a la URV, sinó que és professora visitant a la Universitat de Borås, a Suècia, on aborda amb els estudiants de grau, màster i doctorat qüestions de bioètica, entre d’altres, com ara el trasplantament d’òrgans i l’eutanàsia, des de la perspectiva de la interculturalitat. “Per a la gent de fora, som un país multicultural, perquè dins del mateix país som molt diferents i els sistemes de salut també”, resumeix.
Tot i que haver partit d’una posició de desavantatge fa que la recerca en Infermeria estigui “a les beceroles en alguns aspectes”, Jiménez destaca que el camí ja és obert per a qui vulgui emprendre’l: “Ara no cal escollir entre l’àmbit assistencial i l’acadèmic, sinó que es poden integrar tots dos o desenvolupar-se en qualsevol dels dos. No és fàcil, però tampoc impossible”
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat