Catalunya és la segona comunitat amb la despesa de la llar més elevada d’Espanya, amb una factura mensual mitjana de 1.342,13 € que inclou habitatge, cistell de la compra i consum energètic, segons el III Baròmetre Planeta Propietario elaborat pel Grup Mutua Propietarios. Aquest estudi revela que les despeses de la llar absorbeixen el 43,5% dels ingressos dels catalans.
Per províncies, Tarragona registra una despesa mensual de 1.192,94 €, per sota de la mitjana catalana, però amb un impacte molt elevat sobre els ingressos: el 50,5% dels diners de les llars es destina a cobrir necessitats bàsiques, situant la demarcació entre les que més pressionen el pressupost familiar.
En detall, el cistell de la compra a Tarragona és de 429,89 € al mes, lleugerament per sota de la mitjana catalana (456,21 €). Pel que fa a les despeses energètiques, aigua, llum i combustible, la demarcació supera la mitjana amb 197,57 € mensuals, mentre que el cost de l’habitatge se situa en 565,48 €, clarament inferior a Barcelona (739 €) i Girona (639,76 €).
A nivell nacional, el ticket mitjà de les llars és de 1.230,34 €, amb comunitats com Madrid (1.384 €), Catalunya (1.342 €) i Balears (1.260 €) per sobre de la mitjana, mentre que Navarra (969 €) i Extremadura (1.021 €) es mantenen a l’extrem baix.
El baròmetre apunta que la nova “factura de la llar” afecta 3 de cada 10 catalans, amb especial incidència en joves (11%), llars nombroses (13%), persones que viuen en lloguer (9%) i, sobretot, persones amb ingressos baixos (19%). Si es compara amb el Salari Mínim Interprofessional (SMI) de 2025, d’uns 1.200 € nets al mes, una llar que depèn d’un únic SMI hauria de destinar gairebé tot el seu sou a cobrir despeses bàsiques, sense marge per estalvi o imprevistos.
“L'esforç econòmic associat a viure i mantenir un habitatge continua guanyant pes i redueix el marge de tranquil·litat financera de les famílies obligant-les a prioritzar i ajustar decisions de consum”, afirma Laura Mulà, directora multicanal & de clients del Grup Mutua Propietarios.
L’estudi també reflecteix un canvi en la manera d’estalviar de les llars: menys retallades puntuals i més ajustos en la rutina diària. Les mesures tradicionals com posposar reparacions o reduir el consum energètic han disminuït entre -3 i -4 punts respecte a 2024, mentre que comprar més marques blanques i menys productes frescos s’ha convertit en el segon comportament d’estalvi més citat (16%).
“Estem davant un gir en la manera d'estalviar amb menys retallades puntuals i més ajustos en el quotidià que, acumulats, tracten d'alleujar la pressió econòmica i la incertesa que senten moltes famílies”, conclou Laura Mulà.