Dimarts, 19 de març de 2024
És notícia

S’instal·len llambordes Stolpersteine en memòria dels dos rodencs víctimes de l’holocaust nazi

Avatar photo

L’emotiu acte ha comptat amb la presència de les autoritats locals, de la família d’en Josep Mercadé, dels alumnes de 4t d’ESO de l’Institut de Roda de Berà i de nombrosos veïns i veïnes

L’Ajuntament de Roda de Berà ha celebrat aquest migdia un emotiu acte d’instal·lació de dues llambordes Stolpersteine en record dels dos rodencs assassinats en un camp d’extermini nazi: Josep Mercadé Arall i Pere Mercader Cañellas. Ambdós van ser deportats al camp de concentració austríac de Mauthausen, i assassinats a Gusen, al novembre, en Pere, i al desembre, en Josep, del mateix any, 1941.

La cita s’ha iniciat a dos quarts d’una de la tarda a la plaça dels Pins, amb els parlaments de l’alcalde Pere Virgili qui ha demanat als joves de 4t d’ESO de l’Institut Roda de Berà presents que no caiguin de nou en el parany, parafrasejant a Erich Hartmann: “la guerra és un lloc on els joves que no es coneixen i no s’odien es maten entre si, per la decisió de vells que es coneixen i s’odien, però no es maten…”. També ha recordat que els dos rodencs, Mercadé i Mercader, “van ser assassinats per defensar les seves idees polítiques, contràries al règim que després va governar, si se’n pot dir governar, durant moltes dècades el nostre país”, ha assegurat.

Finalment, ha donat les gràcies al Memorial Democràtic, per fer “una mica més lleugera la memòria d’aquells qui van perdre al seu moment els seus éssers estimats” i, sobretot, a la família Mercadé Arall, i concretament a la Conxita Romeu, jove de Josep Mercadé, “per ser tan insistent i persistent”, ha dit.

Seguidament, ha intervingut Gemma Simon, en representació del Memorial Democràtic de Catalunya, qui ha destacat que a finals d’aquest any hauran instal·lat a Catalunya 500 Stolpersteine, 85.000 a tot el món, “un projecte gràcies al qual en Josep i en Pere poden tornar a estar presents entre nosaltres”, ha dit Simon. Lluch Mercadé, net de Josep Mercadé, també ha ofert unes paraules molt emotives en record del seu avi, i adreçades al seu pare, Joan, qui era un nen de 4 anys quan en Josep Mercadé va haver de marxar a l’exili, i poc després la seva mare, la Teresina, va ser empresonada a la presó de dones de Les Corts de Barcelona.

A continuació, el guitarrista vendrellenc Xavi Martínez ha interpretat quatre peces, entre elles una versió molt especial del Cant dels Ocells, de Pau Casals. Seguidament, tots els assistents s’han adreçat als punts d’instal·lació de les Stolpersteine. Primer, al carrer Nou, 22, per homenatjar en Pere Mercader; on, ja que no es coneixen familiars propers, la llamborda ha estat destapada per l’alcalde Pere Virgili, el regidor Manel González, i les regidores Teresa Ferré, Eva Giménez i Gregoria Alonso.

Finalment, en Lluc Mercadé, acompanyat pels seus pares, Joan i Conxita, ha destapat l’Stolpersteine dedicada a en Josep Mercadé, al carrer Sant Salvador número 19, allà on hi va viure i el van estimar abans de viure l’horror de l’exili i la deportació.

Stolpersteine

Ein Stein, Ein Name, Ein Mensch. Una pedra, un nom, una persona. Stolpersteine, en alemany significa pedra que fa ensopegar. El projecte es va iniciar a Alemanya, desenvolupat per l’artista Gunter Demnig l’any 1992 per unir art i memòria amb l’objectiu d’homenatjar les víctimes del nazisme i alhora fomentar la seva memòria arreu del món.

La creació d’aquests espais ha de servir també per fer pedagogia dels valors de la tolerància, la pau i el respecte, fent aturar el vianant i fer-lo pensar en aquestes persones que van ser empresonades, torturades i assassinades.

No només es ret homenatge a les persones que van morir, sinó també als supervivents, incloent-hi els qui van poder exiliar-se i refugiar-se en altres països, i també a aquelles persones que davant el destí que els esperava van decidir suïcidar-se. A Catalunya el projecte està impulsat pel Memorial Democràtic.

A Roda de Berà, la iniciativa va sorgir de la família d’en Josep Mercadé, concretament de la seva jove, la Conxita Romeu, qui va iniciar els tràmits amb el Memorial Democràtic i va realitzar la recerca històrica. Perquè fos possible, també calia que el Ple aprovés una moció d’adhesió al projecte, i aquesta va arribar al setembre de 2020, amb els vots a favor de tots els membres de la corporació.

Total
0
Shares
Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Notícia anterior

Raül Romeva repassa trajectòria dimecres vinent al “Pessics de Vida” de Manresa

Notícia següent

El Port de Segur de Calafell acollirà una nova edició de la Fira de l’Ocupació

Notícies relacionades