L’Ajuntament de Tarragona aprova el pla local d’habitatge

Augmentar l’habitatge social disponible, detectar i mobilitzar pisos buits, fomentar la rehabilitació i afavorir el règim de lloger són els objectius principals de la norma

Aquest divendres, 18 de febrer, s’ha aprovat inicialment al ple de l’Ajuntament de Tarragona el Pla Local d’Habitatge (PLH), un marc normatiu que vol donar solució a les problemàtiques principals diagnosticades en matèria d’habitatge pel mateix PLH 2021-2026 avui aprovat i que ha de permetre l’Ajuntament continuar treballant per donar contingut a la política d’habitatge a la ciutat.

El PLH és “una eina indispensable per fer front a l’emergència social existent al voltant de l’habitatge”, apunta la consellera d’Habitatge, Eva Miguel, qui ha destacat que “donar solucions a la problemàtica de l’habitatge és una prioritat absoluta”. La consellera ha anunciat a més que a la primera convocatòria del Consell de l’Habitatge -que ha de ser la de la seva constitució i que es preveu per al proper mes- ha de “marcar l’agenda política i ser garant que el Pla Local de l’Habitatge es desplegui amb totes les garanties”, així com “promoure, planificar i programar les actuacions previstes en matèria d’habitatge”. I ha afegit: “El Pla Local de l’Habitatge és un document de ciutat on tothom guanya. Arriba en un recorregut llarg iniciat per Josep Maria Milà i va continuar amb Hermán Pinedo que va liderar el procés participatiu. En definitiva, és un pla necessari perquè és el full de ruta en habitatge, perquè marca tot allò que s’ha d’implementar. I també és un element de fiscalització per constatar tota la feina que s’està fent”.

Un Pla amb objectius que ja s’estan treballant

Les línies d’actuació i principals objectius del PLH són, segons defineix la Conselleria d’Habitatge de l’Ajuntament, augmentar l’habitatge social i assequible i afavorir l’accés a l’habitatge preferentment dels col·lectius en risc d’exclusió residencial; detectar i mobilitzar l’habitatge buit; fomentar la rehabilitació com a eina per augmentar el parc immobiliari i tenir llars més accessibles, millorar l’eficiència energètica i fomentar les energies renovables; i afavorir l’habitatge en règim de lloguer.

Aquestes línies d’actuació s’estan aplicant ja amb diferents accions iniciades per la conselleria. En concret, per augmentar l’habitatge social s’està executant el dret de tanteig i retracte; en concret, ara mateix hi ha 16 comprats dins la partida d’1.5 milions d’euros destinada a aquesta acció, que pretén atendré als col·lectius més vulnerables. En la mateixa línia, s’ha signat un conveni amb Habitat 3 per a l’obtenció de 17 habitatges amb acompanyament social i s’està projectant la futura construcció d’habitatges de protecció oficial de lloguer. Finalment, Ajuntament de Tarragona i SMHAUSA estan estudiant conjuntament diferents formes de gestió del sòl disponible per la construcció/rehabilitació d’habitatges com la cessió a través del dret de superfície a cooperatives d’habitatges.

D’altra banda, en la línia de detectar i mobilitzar habitatge buit s’està dimensionant l’estudi d’habitatges buits, s’ha signat el Conveni amb l’Agència de l’Habitatge de Catalunya per al cofinançament d’inspeccions d’habitatges buits i s’està estudiant la possibilitat de signar conveni amb l’INE, ja que a finals de 2022 es publicarà el cens d’habitatges 2021, el que permetria estalviar feina i recursos a l’Ajuntament en la detecció dels habitatges buits.

Finalment, per fomentar la rehabilitació com a eina per augmentar el parc immobiliari i tenir llars més accessibles i, alhora, millorar l’eficiència energètica i fomentar les energies renovables, el gener 2022 es va aprovar el conveni amb l’Agència de l’Habitatge de Catalunya per a la creació de l’oficina de rehabilitació municipal, que es gestionarà per l’Oficina Local d’Habitatge i donarà suport a les comunitats i propietaris que tramitin els ajuts que es convocaran al 2022; i s’han convocat els ajuts municipals per la rehabilitació d’habitatges que es destinin a la borsa de lloguer social, que alhora incentivarà el lloguer assequible amb una partida de 1,1 milions d’euros.

Totes aquestes mesures han d’afavorir, segons explica la Conselleria, l’habitatge en règim de lloguer, un dels principals objectius del Pla.

Un procés participatiu fins a arribar al Pla

El passat 23 de novembre de 2020 es va presentar al Consell d’administració del SMHAUSA el contingut del PLH, on es definia una actuació en tres fases: analitzar i diagnosticar la problemàtica municipal en matèria d’habitatge, establir els objectius i estratègies d’acord a la diagnosi i definir i programar les actuacions per un període de 6 anys.

Aquest PLH neix d’un procés participatiu anterior amb 6 sessions de treball: una informativa per analitzar i diagnosticar el sector; una altra amb cada equip de treball (un total de quatre) per determinar els objectius i estratègies amb professionals, tècnics, entitats directament vinculades a l’habitatge i altres que tenen algun tipus de relació amb el sector; i una sessió final de retorn per definir i programar les actuacions.

Aquestes sessions van incloure una participació online transversal, a través de la plataforma participativa municipal Participa Tarragona, per tal de dotar la ciutadania d’eines complementàries per a la seva participació sense haver d’anar presencialment a les sessions. Totes les sessions es van estructurar al voltant de quatre blocs: les persones, l’estat dels habitatges construïts, l’oferta i demanda d’habitatge, i el planejament urbanístic i futur de l’habitatge. Prèviament, a cada participant se li va preguntar com a punt de partida com veien la Tarragona de 2050, què s’hauria d’haver aconseguit a la finalització del pla per  assolir-ne els objectius i per on s’hauria de començar per arribar on es van proposar.

La metodologia emprada en el Pla és essencialment pràctica, tant en el procés d’elaboració, molt participatiu i dinàmic, com en la redacció. El resultat és la definició de 19 reptes i 81 actuacions concretes (polítiques a adoptar) que donen resposta als majors reptes descoberts per la diagnosi estadística i que en la seva major part coincideixen amb les aspiracions expressades per professionals, tècnics i societat civil expressades durant el procés participatiu.