– Com està el poble després de la pandèmia? Ha augmentat el número d’habitants a causa del fet que la gent busca més vida rural i més terrenys per a viure?
Ara el poble està començant a rebre turistes, ara tenim nacionals i més endavant arribaran francesos que és el que acostuma a venir. Tots els ajuntaments ens agafen les coses a contrapeu, s’està desenvolupant un creixement en població, ara som uns 4000 habitants. Després de la pandèmia sí que hem tingut un increment. Ara de cara l’estiu estan venint gent que té segones residencies al poble
– Parlant de temes del poble, les obres de la plaça major ja estan acabades?
Ens ha costat molt en aquests anys de pandèmia poder tirar endavant el que va sortir al començament de la legislatura quant a obres. Hem tingut moltes obres que es van parar, ajudes que vam haver de tirar enrere sobretot cap a l’hostaleria i la restauració.La plaça sí que està acabada, però sempre acaben sortint problemes en l’obra pública. S’han arreglat uns carrers que anaven cap a la platja que estaven impracticables. Necessitem tornar a donar els serveis que donàvem abans de la pandèmia.
– Aquestes obres van donar a conèixer uns pous que es van tancar al públic esperant a posar un vidre i crear una atracció turística pel poble, com està això?
A la plaça major quan començàvem les obres es va aixecar un pou. Creixell està foradat, des del Castell fins al mar, i entremig es veu un encreuament d’un túnel amb varis pous. Tot això hem de donar constància al Patrimoni de la Generalitat, nosaltres paguem la factura i ens fan l’informe. De moment ens diuen que ho tapem amb ciment i mantenir-lo, ho tenim privat però més endavant farem alguna cosa de cara el públic.
– S’ha creat algun nou punt turístic, com el punt jove que es va crear l’any passat?
El punt jove al final l’hem instaurat amb un espai diferent. Tenim un conveni amb joventut entre els municipis de Roda de Berà, Torredembarra, Altafulla i Creixell. Feia anys que ho teníem, i la intenció és de mirar d’agafar joventut per a incloure’ls amb activitats culturals i que pugui haver-hi un traspàs generacional. Una altra cosa que tenim és el tema del trenet turístic, tenim una col·laboració amb els càmpings de la zona perquè aquesta gent pugi a conèixer el poble. També està habilitada la piscina del poble, tot això per intentar tornar aquest any a una normalitat i a un punt de vista associatiu com es recorda abans.
– Fa temps que s’havia d’haver fet una revisió del pla general, han arribat les
subvencions per a poder fer-ho?
No, no ens ha arribat cap subvenció, i no tenim capacitat financera. Encara que obrim partida al final acaba sent impossible poder tirar endavant el pla general. Sí que és veritat que ara s’ha fet un pla del litoral que va des de la Costa brava fins a Alcanar. A nosaltres com que partíem d’un pla general de l’any 1992, el que sí que ha fet la Generalitat amb el Departament de territori ha sigut suspendre les llicències en el municipi, i marcar una determinada normativa que ens servirà per poder tenir reglada una part del pla general. Jo ja vaig heretar un deute que va ser impossible resoldre, no hi havia ni partides ni diners suficients per poder fer front a la necessitat de la revisió del pla.
– Creixell tenia un dels deutes més elevats des de 2013, cada any ha anat disminuït des de llavors, ha millorat la situació? Com està la situació econòmica ara mateix?
Si ha millorat, però tot això és un procés que no millora de la nit al dia, jo recullo dades cada quatre anys, de les tres legislatures que porto. La primera que em vaig trobar va ser un deute de 13M i un pressupost de 3M, i això comporta el que comporta. La següent legislatura es redueix pràcticament 5M aquesta deute i l’Estat ens fa fer un crèdit per l’import restant que era de 7M i ens ho fa a 10 anys. Si ens ho hagués fet a 20 estat mes còmode i no haguéssim estat tan lligats. Mantenir les despeses amb un pressupost inferior al que tens és complicat. I en aquesta última legislatura, a part d’anar pagant aquestes quotes d’1M anual, el Ministeri d’Hisenda ens ha ampliat a 10 anys el crèdit que ens queda (5M700). I ara ens trobem amb un pressupost superior a l’import que devem, a un any vista de les següents eleccions.
– S’han previst realitzar accions de millora des de l’Ajuntament per fomentar la reactivació econòmica al municipi?
Hi ha tot un projecte que està aprovat i que tenim subvenció per acabar d’arreglar uns carrers del poble, i també per fer els arranjaments dels jardins i parcs en zones verdes. També hem pogut funcionar en posar les contes al dia i treballar a base de subvencions, hi ha moltes coses que no ens han sortit ajudes i moltes coses no s’han pogut portar a terme. Llavors havíem d’anar a parar a el que és el pressupost ordinari que està molt subjecte, no deixem d’estar fiscalitzats, hem de tenir al dia els plans d’ajut i els plans de sanejament, no deixen de ser tot control. En tenir tot això al dia pots actuar tenint en compte les subvencions, amb les que han sortit o has pogut acollir.
– Tema festes (festa sant Jaume), primer any després de la pandèmia que ja no hi haurà restriccions ni limitacions, amb moltes ganes?
Tenim una setmana plena de coses, per gent gran i gent jove. Tenim moltes activitats culturals i d’altres actes preparats amb moltes ganes. Així veurem com tornem a la normalitat I a veure quina acollida te això. També farem una prova de com funciona això de cara al setembre amb la segona festa major que tenim i així fins a final d’any. És una festa per tothom i a veure si la gent s’anima més a sortir.
– Acostuma Creixell a rebre més gent en aquestes dates de festes, abans de la pandèmia sobretot?
Això va una mica a temporades, com totes les coses tenen la seva pujada i la seva baixada. Jo he agafat una època com a regidor de festes que la gent es movia molt segons el calendari de les festes majors. Hi ha gent que continua venint, però en aquests moments per mi, a mi em fa patir més aquest moviment. Les regidories han fet actes per promocionar aquest moviment però jo no acabo d’estar del tot convençut. Per Sant Joan mateix, va ser un continu de gent, veïns que s’ajuntaven fent les seves festes particulars, i això abans no es feia. Això per mi no deixava de ser un reflex de què la gent ja té ganes de sortir. Mou molta feina, molt personal de protecció i neteja, i pels mateixos regidors, per això crec que no calia fer tanta cosa. Són coses senzilles que hi ha gent que sembla que llenci la casa per la finestra, i no ens hem d’oblidar per on hem passat.
– Plat fort de les festes de Sant Jaume, perquè a part que són del 15 al 31 de juliol pràcticament, hi ha moltes activitats durant l’agost
Fins al 15 d’agost hi ha coses, es farà un tancament de festes amb molt de ritme, una orquestra que ja fa temps que ve i serà un acte important.
Si hagués de vendre les festes les vendria en tota la seva plenitud i començant pel pregó. D’un temps ençà vam decidir que per ordre de constitució de les associacions més antigues del poble fossin ells o un representant d’ells el que fes el pregó de la festa major. Aquest any els hi ha tocat a la llar de jubilats del poble, que són una part rellevant del poble.
Són mesos complicats des d’on sortim, la pandèmia ha fet molt mal, tant als ajuntaments com a les famílies. Es compliquen els serveis, hem passat de 4000 habitants a quasi 23000 a causa dels càmpings i segones residencies. Això és difícil de gestionar, però esperem que tot el que s’ha preparat es tiri endavant i la gent ho gaudeixi amb consciència.
