La Festa al Cel omple Salou d'avions, públic i un últim vol de l'Eurofighter

El passeig Jaume I i les platges de Salou han viscut un cap de setmana multitudinari amb exhibicions aèries, l'última actuació de Juan Bengoechea com a pilot de l'Eurofighter i els reconeixements finals al Club Nàutic

21 de setembre de 2026 a les 07:53h

Hi ha jornades en què Salou canvia completament el seu pols. Aquest diumenge n’ha estat una. Des de primera hora, el passeig Jaume I presentava una mobilitat pròpia dels grans esdeveniments: famílies passejant sense presses, grups d’amics buscant espai, infants mirant cap al cel a cada soroll i aficionats a l’aviació amb càmeres, teleobjectius i material preparat per no perdre detall.

Part del públic havia arribat expressament des de diversos punts de Catalunya i també d’altres territoris de l’Estat. D’altres, simplement, havien baixat de casa per seguir què passava. El gest era el mateix en tots els casos: mirar amunt.

El temps va acompanyar la jornada amb sol, una temperatura agradable i un Mediterrani en calma que va servir de marc a una proposta pensada per viure-la al carrer. A la platja, hi havia persones instal·lades amb cadires, tovalloles, entrepans i telèfons amb bateria plena. Altres combinaven les exhibicions amb un bany, un cafè, un àpat o un gelat. La Festa al Cel es notava al cel, però també a peu de sorra.

Quatre hores d’exhibicions i el pas de l’Eurofighter

Després d’una tarda de dissabte ja molt intensa, el programa d’aquest diumenge va arrencar a les 11:00 hores i durant més de quatre hores el litoral de Salou es va convertir en un gran amfiteatre natural.

Van desfilar davant del públic avions militars i civils, helicòpters, aeronaus històriques, mitjans d’emergència i maniobres acrobàtiques. Cada nova aparició repetia la mateixa escena: caps aixecats, mans assenyalant el cel i centenars de mòbils intentant capturar una figura que, sovint, passava massa de pressa per quedar ben enquadrada.

Entre els assistents hi havia perfils molt diferents: aficionats capaços d’identificar un aparell només pel so del motor, famílies que preguntaven quin model acabava de sobrevolar la costa, avis amb els nets, parelles, grups de joves i veïns de Salou que seguien l’espectacle gairebé des de casa.

Un dels moments més esperats va arribar amb l’aparició de l’Eurofighter Typhoon. El rugit es va sentir abans de veure’l i, durant uns segons, bona part del litoral va reaccionar alhora. L’aparell, pilotat pel comandant Juan Bengoechea, pilot exhibidor de l’Ala 14 de l’Exèrcit de l’Aire i de l’Espai, va concentrar totes les mirades.

La velocitat, la potència i les maniobres van mantenir l’atenció del públic durant diversos minuts. A les platges, molta gent es va incorporar de les cadires; als passeigs, alguns es van aturar de cop; els infants es tapaven les orelles i reien al mateix temps; i els més entusiastes seguien cada gir amb la càmera a punt. No era una exhibició qualsevol. Era molt important pel pilot.

Salou ha estat l’escenari de la darrera actuació de Juan Bengoechea en la seva etapa com a pilot exhibidor de l’Eurofighter, una circumstància que ha donat un component especial a la seva presència. Ell ha tancat un dels grans moments finals de la Festa al Cel 2026.

L’interès generat per aquesta edició també s’ha reflectit en les acreditacions: 107 spotters i una seixantena de periodistes han seguit les exhibicions, entre fotografies, enregistraments i cròniques. A més, l’esdeveniment també s’ha pogut seguir en streaming.

Un operatiu ampli per fer funcionar la ciutat

La imatge de les platges plenes i els passejos saturats era impactant. Però darrere del festival hi havia una altra realitat més discreta: la dels controls, la mobilitat, la seguretat, els serveis d’emergències, els voluntaris, els equips municipals, els operaris de neteja i el personal tècnic. Tots ells han treballat durant hores i dies previs per tenir a punt una ciutat capaç d’afrontar una afluència extraordinària.

El Club Nàutic de Salou ha tornat a ser un dels punts centrals del dispositiu. Allà s’hi ha instal·lat el CECOR, i també s’hi ha rebut les principals autoritats i representants de l’Exèrcit de l’Aire i de l’Espai, l’Exèrcit de Terra, la Guàrdia Civil, la Policia Nacional, els Mossos d’Esquadra i diferents policies locals, entre les quals les de Salou, Cambrils i Valls, a més de càrrecs civils, polítics, judicials i militars.

L’alcalde va saludar les persones integrants del CECOR, tant del dispositiu terrestre com del desplegat aeri, i els va felicitar per la feina feta.

Tot plegat s’ha desenvolupat en una ciutat que, durant el cap de setmana, ha hagut d’assumir un volum molt elevat de visitants sense deixar de funcionar. Aquest és, probablement, un dels elements que millor explica què representa avui la Festa al Cel per a Salou.

Orgull local i capacitat d'acollida

Entre els veïns també hi havia un sentiment difícil de quantificar amb dades: l’orgull de ser de Salou, de fer d’amfitrió i de veure el municipi ple de vida. De constatar que gent arribada de fora parlava de la ciutat. De veure les platges convertides en graderies improvisades. I de comprovar que una localitat acostumada als grans esdeveniments continua tenint marge per afrontar cites d’aquesta dimensió.

Per a molts salouencs, no es tractava només d’anar a veure avions. Era recórrer el passeig de sempre i trobar-lo completament canviat. Era veure famílies vingudes d’altres indrets buscant un racó davant del mar. Era sentir que, durant unes hores, totes les mirades apuntaven cap a Salou.

També hi havia la satisfacció de qui coneix què hi ha al darrere d’un desplegament així. Organitzar un esdeveniment d’aquestes característiques no significa només portar avions al cel. També implica coordinar carrers, serveis, seguretat, emergències, voluntariat i equips capaços de respondre davant una concentració massiva de persones.

Salou està acostumat a multiplicar-se. Ho fa sovint, ho fa en els grans esdeveniments i ho ha tornat a fer aquest cap de setmana.

Premis, homenatges i paraules de cloenda

Quan el soroll dels motors va minvar i el públic va tornar a mirar cap a l’horitzó, l’acte final es va traslladar al Club Nàutic. L’alcalde de Salou, Pere Granados, va presidir la cloenda i el reconeixement de la Festa al Cel.

Durant l’acte es va lliurar el Premi Cristòfol Juandó a Santi Ballesté Coflent, president de l’Associació AeroS, i el Premi Josep Canudas a Mariano Gasparet Romero, director de Comunicació d’ENAIRE, que el va recollir en representació de José Antonio Santano Clavero, secretari d’Estat de Transports i Mobilitat Sostenible i president de la Fundació ENAIRE.

Els membres de la PAPEA també van rebre de mans de l’alcalde una rèplica del primer avió que va sobrevolar Salou, com a record de la seva participació en aquesta edició del festival.

El moment més emotiu va arribar amb el reconeixement al comandant Juan Bengoechea, coincidint amb la seva darrera exhibició com a pilot exhibidor de l’Eurofighter. Granados li ha lliurat una rèplica del monument al rei Jaume I com a record de la seva estada a Salou.

L’Ajuntament també va agrair la implicació de l’Exèrcit de l’Aire i de l’Espai i de l’Exèrcit de Terra, així com la feina de totes les institucions, patrocinadors, cossos de seguretat, serveis d’emergències, voluntaris i professionals que han fet possible el festival.

Entre els detalls lliurats també hi havia una referència als primers episodis de la relació de Salou amb l’aviació, amb record per al vol pioner de Lucien de Mazel, que el 1911 va sobrevolar les platges de Salou després d’enlairar-se des de Reus. Més d’un segle després, el cel continua formant part, d’una manera o altra, de la història del municipi.

En la seva intervenció, Pere Granados va subratllar la capacitat de sumar esforços, la col·laboració institucional i la projecció que la Festa al Cel aporta a la ciutat. També va insistir en una idea que ha repetit durant aquests dies: "Salou uneix". I abans d’acabar, Granados va deixar clara la voluntat de continuïtat: "Ens veiem el 2027".

A aquella hora, però, la Festa al Cel encara no s’havia acabat del tot. Pel passeig continuaven circulant famílies. Alguns revisaven al mòbil les millors fotografies. Els més petits encara aixecaven el cap quan sentien qualsevol soroll llunyà.

El cel ja tornava a estar tranquil. Salou, en canvi, encara conservava aquella sensació dels dies importants: la d’haver compartit alguna cosa gran i d’haver-la fet, una vegada més, a casa.

Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat

Activar ara